“Encara em queden coses per fer”

És que encara fal­ten mol­tes coses per fer. Fal­tava endreçar i ara capçar aquest endreçament. Calen retocs i qüesti­ons d'infra­es­truc­tu­res que sur­ten contínua­ment.

I tant. S'ha de fer coses. La gestió diària la podria fer tran­quil·lament el secre­tari. És qüestió de tenir la ment oberta a l'entrada de noves idees per anar fent coses.

En la gestió muni­ci­pal sem­pre es pot fer millor. Sem­pre que­den coses per fer si tens clar com vols el poble. En 25 anys hi ha mol­tes coses que s'han moder­nit­zat.

Ara l'inde­pen­den­tisme farà que surti molta gent en molts pobles. Hi haurà una pugna molt forta. Nosal­tres tin­drem difi­cul­tats, però la lluita entre Con­vergència i Esquerra serà també molt forta. Això farà que hi hagi llis­tes.

Sí, i aquesta vegada no pinta dife­rent. Sem­bla que hi pot haver dues llis­tes. Ben­vin­gu­des!

També amb deu o dotze vots amunt o avall hauríem pogut que­dar 5 a 2. Nosal­tres ens vam equi­vo­car i no vam fer prou cam­pa­nya i ells en van fer molta.

Ha can­viat molt. Pri­mer de tot, abans no teníem pres­su­post i ara tenim pres­su­post i no tenim diners. A més, a Tor­ro­e­lla hem pas­sat de 284 habi­tants a 750, gai­rebé el tri­ple. Hi ha molta gent nova que veu les coses dife­rent. Els que vénen de la capi­tal són més exi­gents. Però no tenim con­flic­tes.

Molt més. Com­pli­cadíssim. Per a qual­se­vol expe­di­ent has de dema­nar 25 infor­mes. És l'única comu­ni­tat autònoma on passa. Fora de Cata­lu­nya ho tenen més fàcil per mun­tar una empresa o un negoci.

Jo no sóc gens inde­pen­den­tista. Sóc català i espa­nyol. Ho he dit sem­pre. Aquest argu­ment no dóna la raó als inde­pen­den­tis­tes. Al con­trari. Els cata­lans ho fem més com­pli­cat que els altres. És molt més difícil mun­tar una empresa amb l'admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat que, per exem­ple, a l'Aragó. Ens ho com­pli­quem.

Alguna vegada, amb l'opo­sició d'Esquerra Repu­bli­cana, que eren uns mer­ce­na­ris, fa tres legis­la­tu­res. Només feien que dir men­ti­des i men­ti­des. Vaig pen­sar que més valia ple­gar, però al final vam pre­sen­tar-nos i els vam fon­dre.

Quan tenia la cen­tral telefònica del poble la meva vida ja estava ori­en­tada a tre­ba­llar pel poble. Aquesta era la meva il·lusió, i la con­ti­nuo tenint! Amb 61 anys no tinc cap raó per can­viar. Com que ho fas amb ganes i il·lusió la gent ho detecta i et torna a votar.

No teníem experiència, però teníem una gran feina al davant: no teníem aigua, ni cla­ve­gue­ram, ni enllu­me­nat. Pels car­rers hi havia qua­tre llums de la Segona Guerra Mun­dial! I teníem un pro­blema molt gros: cada cop que venia el riu el poble se'ns inun­dava. I ho vam saber solu­ci­o­nar. Hem orde­nat el poble, hem fet un pla gene­ral. Els objec­tius s'estan com­plint, però de feina, insis­teixo, en queda molta perquè amb més calés mol­tes coses ja esta­rien fetes. Però s'ha de fer a poc a poc.