La primera esmena

Els catalans sempre hem estat atípics. Als gens neanderthalencs, vam afegir-hi els dels estiuejants ibers, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs, els quals a la nostra terra se sentien com a casa seva. Hom s'ha d'imaginar com era la Costa Brava fa 2000 anys. Els últims, els francesos, escopetejats van córrer des del Bruc fins a París. Mentre les Castelles lluitaven per un castell de més o de menys, nosaltres exportàvem vi i oli per als gurmets mediterranis. La Corona d'Aragó desertitzava els Monegros talant-ne els boscos i, amb els troncs dels rais que portava l'Ebre fins al port d'Amposta, a les drassanes construíem vaixells per als almogàvers que els segles XIII i XIV, liderats per Roger de Flor, amb l'espasa –i la bragueta– van deixar l'empremta del seu pas a l'imperi Bizantí, Grècia i les illes de la Mediterrània. El sud tocava, cantava i ballava, i nosaltres oíem el so dels telers i els martells de forja. La Fiesta matava toros i nosaltres engreixàvem porcs i els sacrificàvem. «Una tanda de naturales y el de pecho» o bé «Carn de perol amanida amb oli verge d'oliva i un punt de sal granada i pebre negre». «Tria!» «Calla, calla, boig!» Quan les notícies circulaven amb sobre lacrat als cavalls dels correus o a les diligències, Catalunya ja era envejada, assetjada i titllada de rara, avara i avorrida. Han passat segles i segueixen posant-nos pals a les rodes. Ara tenim parat l'Estatut. I aquesta institució arcaica i polititzada que es diu Tribunal Constitucional ha de solucionar-ho? Si són incapaços de resoldre els seus propis problemes de representació partidista, com voleu que dictaminin l'abast d'un Estatut que, mentre els esperàvem, ha crescut com un nen petit i ara necessitaria dues talles més? No haurien d'atrevir-se amb més dictàmens! Als països amb tradició democràtica cap tribunal no té jurisdicció per esmenar els dictats dels parlaments sobirans. L'exemple d'Arenys de Munt és entenedor. Volem la independència, dret natural irrenunciable. D'altra banda, si no ens estimen, per què no ens deixen volar lliurement? No és pas cert l'escadusser principi d'indissolubilitat de la Unidad de la Madre Patria. Si el Barça guanya el Madrid a casa seva, poden bombardejar la Sagrada Família, raptar Guardiola i parar les obres del TAV. Si això passa, la Conferència Episcopal pot excomunicar Laporta i cremar davant de les llibreries de Madrid els llibres en català. Nosaltres som els otros. Des de la Declaració d'Independència dels EUA, el Congrés hi ha fet 27 esmenes, rectificant, complementant i actualitzant-ne el text. Una constitució perquè sigui útil ha de ser dinàmica i ha de respondre a cada època, actualitzant-se. En lloc d'actes d'afirmació patriòtica independentista, protestes i manifestacions de resultat pràctic dubtós, hem d'exigir, en castellà perquè ho entenguin, una Primera Enmienda amb l'autodeterminació. Amb els presumptes socis no és fiable un estat federal. Ens farien dormir a la palla!