“Trias-Colau no és la disjuntiva real”

És una decisió dràstica que reclama un període de temps ample. Però amb el no a l'Estatut i la gran manifestació del 12 a Barcelona veus que hi ha un canvi social i un desengany molt grans, i comença el moviment de dir que això s'ha acabat. Per mi i el mig milions de persones que han fet el mateix.

Sí, a mi no em poden dir que m'ha inflat el cap TV3, perquè no la podia veure.

Sí. Hi ha un canvi sord, de gent educada que no diu res però ho pensa, i un altre de gent que insulta i amenaça, sobretot a les xarxes socials. A la feina, hi ha altres històries, que tenen a veure amb altres coses del propi sistema, amb l'oligarquia, el centres de poder, les capelletes..... Si a més a més si afegim això, menys alguns exemples puntuals i molt d'agrair de gent d'arreu d'Espanya, en general hi ha un tancament cap a mi, sí.

Madrid és el centre de poder, aboca una quantitat de diners per la cultura molt important, i s'hi mou molta gent amb ganes de fer coses. Amb el teatre i l'audiovisual, Barcelona és la cuina i Madrid, el restaurant. Catalunya produeix molt talent i l'exporta arreu d'Espanya i del món. També a Madrid.

Sense cap mena de dubte. Ara no hi ha diners ni per la dependència, però quan Catalunya sigui un estat i tingui els recursos que ha de tenir, ha de fer una inversió important en cultura i en ciència. I recuperar allò que la gent practicava la cultura. I amb el producte cultural, cal exportar-lo, i que qui el fa pugui viure dignament.

És que una cosa és la gestió municipal que cal fer amb els recursos actuals i l'altra és començara a dissenyar, amb molta més gent, el que ha de ser la capitalitat cultural que ha de tenir Barcelona, i l'estat català a nivell de cultura i ciència.

A Barcelona ha augmentat molt la desigualtat, com a tot el país, i això no pot ser. Hem de corregir-ho. A Sarrià l'equipament cultural encara no és massa ric. Clar que si parlem de Sant Martí o Nou Barris, ja m'explicaràs. S'ha de farcir tota la ciutat perquè tothom tingui igualtat d'oportunitats per accedir a la cultura. De vegades amb coses molt senzilles. És en el que ens hem de posar a pensar tots. Que la cultura vagi de baix a dalt sense fractura. Això passa amb l'esport, la gent el practica per lleure personal. Amb la cultura ha de passar exactament el mateix.

Home, al partit jo no sóc qui ha de dir els acords que s'han de fer, perquè sóc independent, però Trias-Colau no és la disjuntiva real. Jo penso que l'espai de centre-esquerre, que és el nostre, és majoritari a Barcelona i Catalunya. I en aquest espai, que és enorme, i on som fronterers amb molta gent, de CiU a la CUP, hi ha un votant que no sap quin partit votar, i que decantarà el que succeirà. Però això fins al 24 no ho sabrem, per més que diguin les enquestes.

Sí, però aquest escenari sempre es fa des de les vores del riu i per torpedinar el centre, i jo no penso així, sinó al contrari. És el que està al centre polític –que a Catalunya és el centre esquerre– el que ha d'establir els ponts.