Rajoy, sense reflex
Part del PP discrepa de la posició immobilista del president espanyol
Herrera obre el debat sobre el cap de cartell a les estatals
El partit es prepara per a una fugida de líders
Mariano Rajoy continua responent als mals resultats del 24-M amb rèpliques airades als seus opositors i intentant convèncer als seus que han d'anar amb el cap ben alt perquè continuen al capdamunt del pòdium electoral. Ell mateix va procurar-se una gran ovació a la seva entrada de l'hemicicle del Senat on va aprofitar per etzibar a la portaveu del PSOE, María Chivite, que els populars continuen primers mentre vaticinava que, a aquest pas, els socialistes mai no tornaran a governar. Però a bona part del PP ja no li val que el líder els digui que qui no es conforma amb els resultats és perquè no vol i, sobretot, els sembla insuficient que es limiti a apuntar que s'ha obert un període de “reflexió” per “digerir” el 24-M. La prova és que alguns responsables admeten que si no s'actua amb rapidesa i no es fa una bona sacsejada al partit, serà impossible refer-se per a les estatals. En públic, però, nomes un dirigent veterà amb tanta ascendència dins el partit com és el president en funcions de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, va gosar suggerir al president espanyol que es miri al mirall i es pregunti si li cal un relleu. I ell mateix, tot i quedar-se a les portes de la majoria absoluta, està pensant en fer un pas enrere i no ser candidat a la investidura.
El dirigent, que dilluns passat no va anar a Madrid a escoltar l'anàlisi que Rajoy, és dels que creuen que el PP ha d'iniciar per força un procés de canvi de missatges i d'actituds. Considera que els ha sobrat “arrogància” en algunes actuacions i que s'ha abusat del discurs de la recuperació. Però sobretot va posar la llaga en el que veu cabdal per recuperar-se: la renovació de cares, posant com a exemple un dirigent de la seva terra, Pablo Casado, un jove que acostuma a actuar de portaveu del partit en les tertúlies.
Tancar files
De fet, malgrat que Rajoy ha demanat a tots els líders territorials que no es moguin fins després de les estatals, alguns dirigents no han suportat la pressió interna pels mals resultats i han començat a anunciar un adéu en diferit. És el cas de Alberto Fabra, que ahir feia públic que no repetirà com a candidat a presidir el PP valencià en el congrés del 2016, i del balear José Ramón Bauzá, que convocarà una cimera a l'estiu per formalitzar el seu relleu.
Així, tot i les crides a la calma de la cúpula per evitar una estampida que doni imatge de feblesa, altres dirigents està previst que segueixin el mateix camí. L'aragonesa Luisa Fernanda Rudi ha dit als seus que també es retira per deixar la formació als joves, mentre s'especulava sobre el futur de María Dolores de Cospedal al capdavant del PP manxec. L'extremeny José Antonio Monago, en canvi, ha assegurat que no té intenció de plegat tot i que és dels pocs dirigents als quals el PSOE li ha passat pel davant. Se'n aniran, doncs, la major part de barons que ja es veuen l'oposició, i aquest gest compromet força a un Rajoy que davant les derrotes eleccions l'únic que proposa és cavar una trinxera més fonda.
LES FRASES
Aguirre vol un “constitucionalista” antiPodem
Morir matant. Aquest és l'objectiu d'Esperanza Aguirre, que ahir va reaparèixer amb força per reclamar al PSOE i a Ciutadans formar un front”constitucionalista” per frenar Podem i impedir que governi Manuela Carmena. Després de la cara de prunes agres que va oferir la nit electoral, la presidenta del PP madrileny ha volgut donar la volta a la situació i ara es planteja fer el que sigui perquè no la deixin fora de l'Ajuntament. “No descartin que pugui ser alcaldessa”, exclamava. Aguirre, però, no descarta fer un pas enrere si ella “és l'obstacle” d'un acord anti Carmena dins el punt de suggerir que sigui el socialista Miguel Ángel Carmona el nou batlle de Madrid. Tot i que el socialista ja li va replicar amb no, la ‘lideresa' va voler enviar el missatge que ella no es designa que governin “uns radicals” que ho volen desmantellar tot. I davant la flegma de Rajoy i la depressió general en la qual ha caigut el PP, Aguirre va optar per l'estirabot. Això sí, aquesta vegada va evitar demanar responsabilitats al president espanyol, si bé apuntava que la formació necessita “refundar-se” i ella, pel que pugui passar, es quedarà al capdavant del partit a Madrid per promoure una “gran regeneració”.
