Castellà defensa un estat perquè Catalunya exploti el seu potencial en recerca
El secretari d'Universitats avisa del fre que comporta la falta de capacitat decisòria
Creu que això evita que el país sigui capdavanter en innovació aplicada
Catalunya té moltes condicions per esdevenir capdavantera en la creació d'una indústria competitiva en innovació, però només si esdevé un estat podrà explotar-les plenament per aspirar que estigui a l'avantguarda de l'actual revolució del coneixement. És la tesi que va defensar ahir a Prada el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, en la lliçó magistral amb què va cloure la XLVII Universitat Catalana d'Estiu. “Si assolim un estat, tenim potencial per ser en deu anys un dels països més rics i equitatius del món”, s'aventurava fins i tot, després de comparar la situació amb la revolució industrial del segle XIX a Catalunya, que també va anar lligada al moviment de la Renaixença.
Castellà basava les seves conclusions en la seva feina quotidiana al Departament. “L'ecosistema català” pel que fa a recerca, va explicar, està en una molt bona posició de partida al mapa europeu, amb universitats ben situades internacionalment i centres d'investigació de prestigi. És el segon territori de la UE, després d'Holanda, en captació de recursos comunitaris per a la investigació, en un rànquing en què la resta d'Espanya és a la cua, i té una producció científica publicada a les revistes més prestigioses molt per sobre de la mitjana per habitant que li tocaria, a l'altura de referents mundials com Israel. “El repte ara és ser capaços de transferir tot aquest coneixement a una indústria competitiva”, anunciava, perquè creu que Catalunya té prou potencial per basar l'economia en la innovació i uns sous dignes, i fugir així d'una competitivitat basada en els costos i sous baixos. I “tenir un bon nivell de recerca és condició indispensable” per fer -ho, recordava.
Les cotilles de l'Estat
Què frena el país per poder desenvolupar el seu potencial? Sobretot, creu Castellà, les barreres de no tenir un estat que li permeti prendre les seves decisions, com la falta d'autonomia per destinar fons a la recerca, de capacitat normativa fiscal, de regulació laboral i d'operacions de crèdit, de governança del sistema universitari o de presència en institucions internacionals per defensar els interessos propis que l'Estat no defensa, perquè no responen al seu model. “Tot això ens està limitant la capacitat de fer el salt a ser un país rellevant en l'entorn europeu, i hem de ser capaços de fer-lo”, postil·lava Castellà, que creu que el país també té deures: treballar més els models de participació democràtica, i millorar en temes de meritocràcia i cultura de l'esforç.
Ros lamenta el buit dels candidats
El rector de l'UCE, Joandomènec Ros, va tancar ahir la cita d'enguany acomiadant-se del càrrec, ja que “en pocs mesos” el patronat n'escollirà un relleu que organitzarà la propera edició. Ros lamentava que els candidats de Junts pel Sí, Raül Romeva, i d'UDC, Ramon Espadaler, no anessin al debat de dissabte. “És una llàstima i sap una mica de greu”, apuntava, i més tenint en compte que Romeva “ha estat voltant per Catalunya aquests dies”. Ros titlla d'èxit l'edició del 2015, que ha mantingut la xifra d'alumnes al voltant dels 680, tot i que la de professors l'han reduït perquè “l'oferta de cursos era excessiva”i no s'omplien. Del total de matriculats, la meitat té més de 55 anys, mentre que els joves de fins a 25 no arriben a una quarta part. Ros ho explica perquè des de fa dos anys, i seguint directrius europees, els cursos no es poden bescanviar per crèdits, fet que fa que un gran nombre de les beques que ofereixen els ajuntaments per anar a Prada quedin desertes.
