Junts pel Sí vol equiparar Catalunya a Dinamarca

Catalunya, com Dinamarca. El programa electoral de Junts pel Sí planteja que el procés d'independència inclogui la construcció d'un model avançat del benestar amb els recursos econòmics de què ara el país no pot disposar. Quant a la transició nacional, la coalició preveu un procés en dues fases i nou passos: l'inici del procés el 27-S, la declaració solemne al Parlament, la primera part del període constituent amb participació ciutadana, la constitució del govern de concentració per desenvolupar les estructures d'estat necessàries i treballar per al reconeixement internacional del nou estat, la proclamació de la independència, la llei de transitorietat jurídica, la del procés constituent, les eleccions constituents, i la redacció i l'aprovació per referèndum de la constitució catalana definitiva. La voluntat de diàleg amb el govern espanyol serà constant i no es descarta l'opció d'un referèndum acordat durant el procés.

Les eleccions constituents, previstes divuit mesos després del 27-S, acabarien amb el mandat pactat per CDC i ERC. Començaria llavors la segona fase. Malgrat tot, si el govern espanyol bloquegés l'autogovern català amb decisions “polítiques” o “jurídiques”, el govern i el Parlament procedirien a la proclamació de la independència i a la llei de transitorietat, una mena de carta magna provisional que asseguraria que no hi hagués buits jurídics en el pas de la legalitat espanyola a la catalana, així com la successió ordenada de les institucions. L'esquema es basa en el document pactat el març passat pels convergents i els republicans, l'ANC, Òmnium i l'AMI. “Estem preparats tant en els aspectes jurídics i legals com pel que fa a les estratègies polítiques”, va proclamar Viver, que va comparèixer flanquejat per Josep Rull, Marta Rovira, Carme Forcadell, Muriel Casals i Carles Puigdemont.

Després de l'acte de posada de llarg del full de ruta, la candidatura de Raül Romeva, Artur Mas i Oriol Junqueras presentarà avui el programa electoral, un document de 115 pàgines. El text propugna la independència després que l'Estat espanyol “ha denegat tota possibilitat a Catalunya per seguir progressant com a nació” i supedita el nou camí a la voluntat de la ciutadania catalana. Defensa la viabilitat econòmica del nou estat i la construcció d'un model avançat de benestar. També concreta les estructures d'estat i les polítiques del futur executiu.

Junts pel Sí parteix de la base que, malgrat la crisi econòmica i social, la capacitat de progrés del país és “imparable”. “L'estructura econòmica de Catalunya té una base molt sòlida i un gran potencial de futur”, sosté. Segons l'IMD World Competitiveness Center de Suïssa, la catalana és la 38a en el rànquing de les 61 economies més avançades del món. Se situaria per damunt de la mitjana europea en PIB per càpita. En població, seria el 16è estat de l'actual UE, en què sis dels deu més rics són petits. “Els països de dimensió semblant a la de Catalunya tenen més agilitat per adaptar-se a un món global canviant i tenen més facilitat per moure's en els mercats internacionals”, argumenten.

La coalició admet que la proporció que representa la inversió en protecció social sobre el PIB català és del 22,3% i està per sota de la mitjana europea del club dels 28, del 29,7%. Per això considera que el país té “camp de millora” fins a igualar o superar el llindar mitjà. “Disposar dels recursos econòmics de què ara no podem disposar ens faria incrementar de manera considerable en protecció social”, al·lega el programa. A més, els serveis públics catalans tenen una ràtio de treballadors públics en relació amb la població ocupada de les més baixes de la UE. Junts pel Sí preveu quatre tipus d'estructures d'estat: del benestar, econòmiques, per a l'acció exterior i de governança.