Estretors enmig del tsunami Wert

A la mes­tra Irene Rigau li va tocar ser la con­se­llera del seu ram en un dels moments de més estre­tors de la Gene­ra­li­tat i es va con­ver­tir, tan bon punt va ater­rar al depar­ta­ment, en una de les cares de les reta­lla­des del govern d'Artur Mas. A des­grat seu, diu ella, a qui hau­ria agra­dat viure una època més plàcida i amb més diners a la caixa. Però la situ­ació és la que és i Rigau es va estre­nar, el 2010, amb un reguit­zell de mesu­res que van posar en peu de guerra bona part dels mes­tres, asso­ci­a­ci­ons de pares i sin­di­cats: la supressió de la sisena hora a gai­rebé totes les esco­les públi­ques i l'eli­mi­nació del pro­grama 1x1 d'intro­ducció d'ordi­na­dors portàtils als cen­tres edu­ca­tius van ser l'avís que el seu man­dat seria con­vuls. Més enda­vant vin­drien més reta­lla­des, algu­nes del depar­ta­ment i d'altres forçades pel Minis­teri d'Edu­cació, i l'assumpció d'altres mesu­res com ara l'ano­me­nat decret de plan­ti­lles, que dóna més marge de mani­o­bra als direc­tors dels cen­tres i que va tenir l'opo­sició dels sin­di­cats.

Tot ple­gat va com­por­tar una relació tur­bu­lenta amb bona part de la comu­ni­tat edu­ca­tiva i l'opo­sició, que només es va reco­sir, i par­ci­al­ment, gràcies a José Igna­cio Wert i els tri­bu­nals de justícia espa­nyols i la seva tos­su­de­ria de liqui­dar el model d'immersió lingüística en català. Sin­di­cats, famílies, mes­tres i un munt d'enti­tats, aple­ga­des en la pla­ta­forma Somes­cola, van fer pinya amb la con­se­llera en la defensa d'un model que fa més de tres dècades que s'aplica. Fins i tot la major part dels par­tits de l'opo­sició (tots menys el PP i Ciu­ta­dans) van tan­car files amb la con­se­llera en aquest afer.

La llei orgànica per a la millora de la qua­li­tat edu­ca­tiva (Lomqe) també ha gene­rat, a Cata­lu­nya, un ampli con­sens en con­tra per la bel·ligerància con­tra la llen­gua pròpia, perquè enva­eix com­petències del país i pel seu espe­rit retrògrad. El depar­ta­ment d'Irene Rigau ha actuat amb prudència en aquesta qüestió i ha optat per fer una adap­tació de la llei con­sis­tent a esqui­var alguns punts i mini­mit­zar-ne d'altres, en lloc de deso­beir-la direc­ta­ment com se li dema­nava des d'alguns sec­tors. De fet, també aquest punt ha estat objecte d'enfron­ta­ment amb sin­di­cats i asso­ci­a­ci­ons de mares i pares, que veuen tèbia l'opo­sició del govern a la Lomqe.

Rigau es mirarà, des d'ara, el serial de la llei Wert (amb el futur pen­jant d'un fil) des de l'escó del Par­la­ment, després d'haver entrat a la pri­mera línia de la política ser­vint el pre­si­dent Pujol, com a con­se­llera de Benes­tar Social (1999-2003) i d'haver aca­bat impu­tada per haver col·labo­rat a posar les urnes el 9-N. El seu lle­gat a Ense­nya­ment, doncs. haurà que­dat mar­cat per les reta­lla­des i l'enfron­ta­ment amb el govern espa­nyol, i una fita des­ta­cada: l'impuls a la FP, que ja suposa el 40% dels estu­di­ants de la secundària posto­bli­gatòria.