Els que se'n van
La bona feina dins una cartera efímera
Havia de ser un conseller interí i ha estat un conseller efectiu”. Les paraules de Rosa Pruna, secretària general d'Asaja a Catalunya, resumeixen el sentir d'una part del sector agrari català, l'empresariat, que agraeix a Jordi Ciuraneta i Riu (Sabadell, 1964) la seva breu estada en una conselleria sensible. “Es va saber envoltar de gent molt eficient”, s'expressava ahir Pruna, que valorava la quantitat de feina feta en només mig any (va ser nomenat conseller el juny passat) i “que tothom ha cobrat quan havia de cobrar”, en referència als polèmics pagaments de la PAC. També l'organització agrària JARC valorava ahir que “ malgrat la sensació de certa interinitat, no ha estat un temps perdut”. Falta saber l'opinió del sindicat UP, en no haver localitzat ahir el seu coordinador nacional.
Fill de la Palma d'Ebre, tot i haver nascut a Sabadell, nebot del que va ser bisbe de Lleida i de Menorca, Jordi Ciuraneta ja tenia una dilatada carrera en el sector abans d'arribar a la conselleria, sovint des de la vessant empresarial, on va ocupar càrrecs a Copaga, a la Confederació de Cooperatives Agràries d'Espanya (CCAE), així com a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), entre d'altres. Durant els pocs mesos en la direcció del departament –al qual va arribar en substitució de Josep Maria Pelegrí arran del trencament entre CDC i UDC, i amb la confiança directa d'Artur Mas, que el considerava un bon gestor– Ciuraneta ha hagut de fer front, entre altres coses, a l'aplicació de la nova Política Agrària Comuna (PAC) però també a greus problemes endèmics del sector i específics del terr¡tori. Ciuraneta va posar les primeres pedres en la lluita contra el cargol poma al qual planten cara des de l'Ebre, amb l'aprovació d'un pla a cinc anys dotat amb cinc milions d'euros i que serà una de les herències que rebrà Meritxell Serret, nova titular de la cartera. També va fer de mediador després que la secció de crèdit de la cooperativa de Cambrils presentés el preconcurs i retingués els estalvis de 1.500 clients, just abans de les festes de Nadal. La crisi dels preus de la llet, amb l'eliminació de les quotes lleteres dictada des d'Europa, o l'excés de purins en un territori extensiu en ramaderia porcina han estat també algunes de les batalles en què va començar a bregar, tot i no poder-ne finalitzar, lògicament, ni una.