Política

Merkel manté aïllats els ultres

El cap del govern de Turíngia, que va ser elegit amb els vots de l’AfD i la CDU, renuncia a formar govern

La cancellera renya el seu propi partit per haver facilitat una elecció “imperdonable”

“Un mal dia per a la democràcia“ i una actu­ació “imper­do­na­ble” que cal “rever­tir“ com més aviat millor: amb aques­tes parau­les, des de Sud-àfrica, la can­ce­llera ale­ma­nya, Angela Merkel, va fer molt més que con­dem­nar l’elecció d’un aliat natu­ral, el libe­ral Tho­mas Kem­me­rich, amb els vots de la ultra­dreta. També va renyar la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU), el seu par­tit, per haver incom­plert al land de Turíngia la norma màxima de no for­mar majo­ries gràcies a la dreta radi­cal d’Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD).

Vint-i-qua­tre hores i 25 minuts va durar Kem­me­rich com a pri­mer minis­tre d’un govern ine­xis­tent –encara no s’havia for­mat ni se sabia amb qui pre­te­nia fer-ho–. El líder regi­o­nal del Par­tit Libe­ral (FDP) va anun­ciar ahir mateix la dis­so­lució de la cam­bra regi­o­nal de Turíngia, la qual cosa com­porta la seva dimissió. La seva elecció, dime­cres, amb els vots d’AfD i la CDU, havia pre­ci­pi­tat un ter­ra­bas­tall. A les pro­tes­tes al car­rer davant de les seus tant dels con­ser­va­dors com dels libe­rals a Berlín van sumar-s’hi els pro­nun­ci­a­ments de noms de pes dins d’aques­tes dues for­ma­ci­ons històriques.

Amb els ultres no s’hi juga és la con­signa comuna a Ale­ma­nya entre els par­tits esta­blerts. Kem­me­rich va voler fer-ho, mal­grat que és la for­mació més petita de la cam­bra regi­o­nal d’aquest estat fede­rat de l’est ale­many, on l’Esquerra és el par­tit domi­nant, seguit de l’AfD i de la CDU en ter­cer lloc.

L’argu­ment de Kem­me­rich era que votar-lo a ell impli­cava impo­sar-se a la can­di­da­tura de Bodo Rame­low, l’esquerrà que des de fa qua­tre anys gover­nava un tri­par­tit amb verds i soci­al­demòcra­tes. Rame­low con­ti­nua sent el més votat, però el seu tri­par­tit va que­dar en mino­ria en les elec­ci­ons pas­sa­des.

Cop a la gran coa­lició

La CDU tenia un dilema. El man­dat de la direcció naci­o­nal era el de no col·labo­rar, ni amb l’abs­tenció, a dei­xar de nou el poder a l’Esquerra. El remei Kem­me­rich va ser pit­jor que la malal­tia. I l’escàndol polític, un nou cop a la groko –gran coa­lició– de Merkel entre con­ser­va­dors i soci­al­demòcra­tes.

El vot de Turíngia va “con­tra els valors dels meus i del meu par­tit”, deia ahir Merkel. La can­ce­llera no va espe­rar ni al torn de pre­gun­tes per pro­nun­ciar-se. Havia mar­xat el dia abans cap a la seva gira afri­cana. Les pri­me­res parau­les des de Sud-àfrica van ser clares, gai­rebé en to de decla­ració de govern davant una emergència política naci­o­nal.

La seva suc­ces­sora al cap­da­vant de la CDU, Anne­gret Kramp-Kar­ren­ba­uer, ja havia mar­cat les distàncies, però sense un to tan con­tun­dent. Molt més dur havia estat el bavarès Markus Söder, líder de la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU), que va retreure a la seva ager­ma­nada CDU el suport als ultres. La CSU bava­resa és tra­di­ci­o­nal­ment més dre­tana i con­ser­va­dora que el par­tit de Merkel. El seu retret era una bufe­tada a l’actual líder de la CDU més feri­dora que tots els atacs pro­ce­dents dels soci­al­demòcra­tes, verds o esquer­rans.

Kem­me­rich va cedir l’endemà, men­tre dins del seu par­tit libe­ral hi havia una esba­tus­sada gene­ral en totes direc­ci­ons. Els libe­rals són a la cam­bra de Turíngia amb un 5% pelat –el per­cen­tatge mínim per tenir escons–. La situ­ació d’aquest par­tit a tot l’est del país és precària. L’FDP, ano­me­nat el par­tit “dels sous alts” pels seus vin­cles amb el món indus­trial, va ser durant dècades el soci menor dels governs fede­rals, fos­sin con­ser­va­dors o soci­al­demòcra­tes. Aquesta con­dició es va aca­bar el 1998, quan el soci­al­demòcrata Ger­hard Schröder va arri­bar a la can­ce­lle­ria aliat amb els Verds. Merkel ha gover­nat tres dels seus qua­tre man­dats en gran coa­lició. Només va poder recu­pe­rar els libe­rals com a soci en la segona legis­la­tura, després de la qual van que­dar per sota del 5% i fora del Bun­des­tag (Par­la­ment fede­ral).

Ara esta­ven més o menys sane­jats, i de nou al Bun­des­tag. També havien gua­nyat posi­ci­ons a l’est del país. La rellis­cada de Turíngia els pot sor­tir cara a escala fede­ral, on fins ara se’ls con­si­de­rava un par­tit pot­ser opor­tu­nista, de vega­des intri­gant, però res­pectuós amb les regles del joc democràtic.

LES FRASES

La meva dimissió és ineludible
Thomas Kemmerich
líder de l’fdp a turíngia
No es poden formar majories amb l’AfD
Angela Merkel
cancellera alemanya

La foto de la vergonya

El 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp nazi d’Auschwitz, el president alemany, el socialdemòcrata Frank Walter Steinmeier, lamentava avergonyit que no tots els seus compatriotes semblen haver après les lliçons de la història. Dimecres, una fotografia del liberal Thomas Kemmerich, acabat de ser elegit primer ministre de Turíngia i donant la mà a Björn Höcke, el líder ultradretà local, recordava a les xarxes socials i en algunes portades la d’un president del Reich, el conservador Paul von Hindenburg, felicitant Adolf Hitler en arribar al poder, el febrer del 1933.

Höcke representa l’ala més dura de la ultradreta. La que treu a l’est percentatges per damunt del 24%. Justament aquests dies es recordava també que al primer land alemany on els nazis van esdevenir socis de govern va ser a Turíngia. Va ser el 1930, tres anys abans que Hitler es proclamés canceller del Reich, amb un 33% i el suport de partits conservadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia