Política

L’Assemblea xinesa ratifica la llei de seguretat de Hong Kong

La proposta, que es concretarà els pròxims dies, autoritza l’actuació dels cossos policials de la Xina continental a l’excolònia britànica

El govern desplega un fort contingent de forces de seguretat per fer front a les protestes

Els contraris a la norma temen pel principi d’“un país, dos sistemes”

L’Assem­blea Popu­lar Naci­o­nal de la Xina va rati­fi­car ahir la polèmica llei sobre segu­re­tat naci­o­nal per a Hong Kong, ele­vada la set­mana pas­sada a la cam­bra en res­posta a les grans mani­fes­ta­ci­ons en favor de la democràcia a l’antiga colònia britànica. La reso­lució va ser accep­tada amb 2.878 vots a favor, un en con­tra i sis abs­ten­ci­ons, i va ser cele­brada amb una llarga ovació que va retro­nar a la sala prin­ci­pal del Palau del Poble de Pequín, davant la presència del pre­si­dent del país, Xi Jin­ping.

Aquesta rati­fi­cació atorga un man­dat al comitè per­ma­nent de l’Assem­blea per redac­tar un pro­jecte de llei que s’incor­po­ra­ria direc­ta­ment a la llei bàsica de Hong Kong –la cons­ti­tució de la regió admi­nis­tra­tiva espe­cial–, fet que evi­ta­ria que la llei passés pel Con­sell Legis­la­tiu, el Par­la­ment hongkonguès. El comitè per­ma­nent podria ini­ciar la redacció defi­ni­tiva del text legis­la­tiu a par­tir de la set­mana vinent i el pro­jecte de llei podria ser adop­tat a finals d’agost o a prin­ci­pis de setem­bre i entrar en vigor aquest mateix mes.

Repri­mir el sepa­ra­tisme

El text de la pro­posta votat ahir és breu i no deter­mina mesu­res con­cre­tes, però es marca uns objec­tius ben con­crets: “Impe­dir, atu­rar i repri­mir tota acció que ame­naci de manera greu la segu­re­tat naci­o­nal, com ara el sepa­ra­tisme, la sub­versió, la pre­pa­ració o l’exe­cució d’acti­vi­tats ter­ro­ris­tes, així com les acti­vi­tats de potències estran­ge­res que cons­ti­tu­ei­xen una ingerència en els assump­tes de Hong Kong.” Pequín ha acu­sat en nom­bro­ses oca­si­ons els EUA d’estar al dar­rere i fomen­tar les pro­tes­tes a Hong Kong. Tam­poc no s’ha estat de qua­li­fi­car els mani­fes­tants pro­demòcra­tes de “ter­ro­ris­tes”, “vio­lents amo­ti­nats” i “turba tumultuària”.

La nova legis­lació també pre­veu auto­rit­zar els orga­nis­mes que depe­nen del govern cen­tral a obrir a Hong Kong ofi­ci­nes amb auto­ri­tat en matèria de segu­re­tat naci­o­nal. Això, a la pràctica, equi­val­dria al fet que els cos­sos de segu­re­tat de la Xina con­ti­nen­tal podrien actuar de forma legal a l’excolònia britànica sense el con­sen­ti­ment del govern de la regió admi­nis­tra­tiva espe­cial. En l’àmbit mera­ment pràctic, si s’acaba apli­cant aquesta nova llei, els grups d’acti­vis­tes pro democràcia podrien ser pro­hi­bits. A més, els jut­ges podrien impo­sar llar­gues i seve­res sentències per vio­lar aquesta llei de segu­re­tat naci­o­nal i podrien ser detin­guts i depor­tats quasi de forma ins­tantània pels cos­sos de segu­re­tat xine­sos, ja des­ple­gats a la ciu­tat.

Canvi de sis­tema

Segons els detrac­tors, aquesta mesura suposa la fi del prin­cipi “un país, dos sis­te­mes”, que regeix les rela­ci­ons entre Hong Kong i Pequín des que el ter­ri­tori va ser retor­nat pel Regne Unit a la Xina el 1997. Per la dipu­tada pro­de­mocràtica Clau­dia Mo, aquesta llei és “la fi de Hong Kong: a par­tir d’ara serà una ciu­tat xinesa més, com les altres”. Pels dipu­tats pro­xi­ne­sos com Mar­tin Liao, la nova llei “no afec­tarà els drets i les lli­ber­tats”, sinó tot al con­trari, “aju­darà a posar fi a la violència i el caos”.

Els mani­fes­tants del movi­ment pro democràcia, després de la violència i les deten­ci­ons en massa exer­ci­des el dia ante­rior per la poli­cia, van refu­giar-se en cen­tres comer­ci­als de la ciu­tat per poder exer­cir el dret a pro­testa. La poli­cia va reforçar ahir les seves posi­ci­ons per evi­tar fer visi­bles les pro­tes­tes dels ciu­ta­dans a la via pública.

LA XIFRA

2.878
vots
a favor, un en contra i sis abstencions va ser el resultat de la votació de la llei de seguretat de Hong Kong.

LA FRASE

Hong Kong serà una ciutat xinesa com les altres
Claudia Mo
diputada prodemòcrata al Consell Legislatiu de Hong Kong

La singularitat financera, en perill

L’economia de lliure mercat de Hong Kong és molt dependent del comerç i de l’àmbit financer internacional, en especial de la Xina i dels Estats Units. Arran de l’anunci de l’aprovació d’aquesta llei, el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, va posar en dubte el grau d’autonomia que tenia la ciutat respecte de la Xina i va amenaçar de fer efectiva la llei aprovada l’any passat que requereix que la ciutat tingui un cert grau d’autonomia per a un tracte comercial favorable. Hong Kong ha estat exempta dels aranzels que els nord-americans imposen a Pequín i això li ha permès tenir uns intercanvis comercials i de serveis que s’eleven a més de 66.000 milions de dòlars. A més, a la ciutat hi ha més de 1.300 companyies americanes i 85.000 ciutadans d’aquest país, que podrien marxar si el conflicte polític continua creixent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia