Sense vacances

El Parlament ha començat el període de vacances amb ambient electoral i sense que hi hagi data d’eleccions. Sense haver-se produït la taula de diàleg entre els governs català i espanyol, i sense que el Tribunal Suprem admeti de manera ferma l’anunciada i fins avui encara vigent semillibertat dels presos polítics. La convocatòria electoral es farà esperar davant la prioritat de la crisi de la pandèmia i perquè el president Quim Torra voldrà que JxCat acabi d’endreçar les seves complicades candidatures. Es manté la desconfiança de cares a un diàleg entre els dos governs. En veu baixa i sense donar-hi publicitat hi ha coincidència entre socialistes, Podem i els independentistes en assenyalar discretament que no hi haurà negociació ni solucions reals entre els dos governs fins que els dirigents independentistes estiguin al carrer i els exiliats, a Catalunya. En els passadissos de la política es fàcil sentir per pràcticament tot l’arc parlamentari que les penes del Tribunal Suprem utilitzant la tipificació de la sedició són desproporcionades. Una altra qüestió és que per a l’argumentari polític vagi bé a Ciutadans i al PP mantenir a tot drap que s’ha de complir l’escarment d’haver estat fora de la llei.

A l’escenari polític de la tardor, Pedro Sánchez, buscarà el suport pressupostari d’ERC abans de les eleccions catalanes per evitar una campanya que promet un format de turbulència. Amb el panorama pandèmic, el govern espanyol davant d’Europa vol mostrar estabilitat política. És una obsessió de Sánchez. Per això l’actual situació dels presos catalans li suposa un fort maldecap, ja que tem que ERC el pressioni a no donar-li més suport de legislatura. Sánchez és la nova víctima del fort poder en la política de la judicatura espanyola. La situació obliga que la classe política estigui a l’altura de les circumstancies i que enguany faci poques vacances.