Tamara Carrasco, absolta dos anys i mig després

El 10 d’abril del 2018, l’activista Tamara Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil acusada dels delictes de rebel·lió i terrorisme per ordre de l’Audiencia Nacional. Posteriorment, i després de dos dies retinguda a Madrid, va haver d’estar confinada fins a 13 mesos al seu municipi de Viladecans arran d’un manament judicial, i, finalment, el 28 de setembre passat va ser jutjada per desordres públics. Després de tot aquest periple, o calvari, que ha durat més de dos anys i mig, a Tamara Carrasco ahir se li comunicava que quedava absolta de tots els càrrecs gràcies a una sentència que, en fons i forma, és més que demolidora amb tota la investigació policial que ha envoltat el cas.

Les acusacions contra l’activista es fonamentaven en la tesi que va ser una figura de pes a l’hora d’idear l’onada de mobilitzacions que els Comitès de Defensa de la República (CDR) van dur a terme el març del 2018 arran de la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya. Una de les preteses proves de càrrec en contra seu era un missatge de WhatsApp des d’on, a priori, donava consignes sobre com canalitzar aquestes protestes. Amb aquesta arquitectura acusatòria, Carrasco va enfrontar-se la setmana passada a un judici per desordres públics pels quals li demanaven set mesos de presó, després que els càrrecs inicials de terrorisme o rebel·lió s’hagin desinflat amb el temps, fins a quedar en no res.

En la sentència, la titular del jutjat penal número 25 de Barcelona considera “poc seriosa” la investigació tutelada per la Guàrdia Civil, ja que davant uns delictes “tan greus” com els que s’imputaven a la processada, el cos armat no va poder concretar durant la vista com havia obtingut el missatge de veu pretesament inculpatori. Igualment, la resolució subratlla que no s’ha provat que el missatge de WhatsApp esmentat fos distribuït a tercers, i que, encara que fos així, això no seria suficient per a una condemna, ja que de l’anàlisi del seu contingut no es desprèn que es donés “cap consigna” per incitar als desordres públics, que a més tampoc han estat demostrats. “Únicament es parla de talls en diverses vies de comunicació, protestes i envoltar l’estació de Sants, accions que per si mateixes no suposen un acte d’alteració de l’ordre públic, que requereix que es produeixin actes de violència contra les persones o béns o que s’amenaci de produir-los”, subratlla la jutgessa, que alhora també sosté que al llarg d’aquest procés tampoc s’ha pogut acreditar que Carrasco exercís funcions de coordinació dels CDR.

Per la seva banda, l’advocat de l’activista, Benet Salellas, va destacar ahir que la resolució –“la primera de l’Estat sobre el criticat article 559 del Codi Penal, introduït el 2015, d’incitació als desordres públics”– tira per terra “tot el missatge criminalitzador que s’ha volgut construir a l’entorn dels CDR”. “La jutgessa diu que els actes que Tamara explica a l’àudio i que els CDR van fer durant el mes de març eren legals i que no hi havia cap conducta delictiva a retreure”, sosté Salellas.