Esclat de retrets entre partits i socis, i per la intrusió judicial

Tot i que la jor­nada política començava amb el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, mos­trant tran­quil·litat a Ràdio 4 perquè la decisió d’ajor­nar les elec­ci­ons al 30 de maig estava “ben tra­vada jurídica­ment” i tenia con­sens polític, l’anunci del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) de sus­pensió cau­te­lar del decret del govern que ho vali­dava va pro­vo­car un esclat de reac­ci­ons polítiques. Retrets de l’inde­pen­den­tisme –JxCat, ERC, la CUP i el PDe­CAT–, que ho con­si­dera una nova ingerència de l’Estat espa­nyol en la política cata­lana; retrets al PSC i al seu can­di­dat i minis­tre de Sani­tat, Sal­va­dor Illa, per l’afany d’ante­po­sar uns comi­cis a la salut de les per­so­nes durant la pandèmia; retrets de l’opo­sició pel que con­si­de­ren un decret del govern de con­vo­catòria de la nova data elec­to­ral amb lla­cu­nes, i retrets, de nou, entre els socis de l’exe­cu­tiu català (JxCat i ERC) per aquest mateix motiu. Con­sens, això sí, a con­si­de­rar que el 14-F, quan s’espera el punt àlgid d’incidència de la pandèmia, no reu­neix les con­di­ci­ons ade­qua­des per cele­brar els comi­cis. Fins i tot el PSC recor­dava que havia pre­sen­tat com a alter­na­ti­ves el 14 o el 21 de març.

Fa mesos que la data dels comi­cis s’ha con­ver­tit en la prin­ci­pal pro­ta­go­nista de la pre­cam­pa­nya elec­to­ral, i ahir no en va ser una excepció, amb accent en els dis­cur­sos per mobi­lit­zar l’elec­to­rat. JxCat i ERC van posar èmfasi a des­ta­car que a Cata­lu­nya “no hi ha nor­ma­li­tat elec­to­ral” des del 2017, com va expres­sar la can­di­data Laura Borràs. “Estem davant d’un nou 155 enco­bert. Jut­ges i règim del 78, donant un nou cop a la democràcia”, piu­lava el líder d’ERC, Oriol Jun­que­ras, per la seva banda. Fins i tot l’expre­si­dent Quim Torra va apro­fi­tar per lamen­tar que el “TSJC con­ti­nua obs­ti­nat a gover­nar Cata­lu­nya al marge de les urnes, la democràcia, els drets fona­men­tals i la volun­tat dels ciu­ta­dans”.

Els socis de govern van coin­ci­dir a ata­car el que con­si­de­ren mani­o­bres dels soci­a­lis­tes per evi­tar els comi­cis el 30 de maig. “El PSC apunta; La Mon­cloa mani­o­bra, i la justícia exe­cuta”, des­cri­via la secretària gene­ral adjunta dels repu­bli­cans, Marta Vilalta. Però men­tre que Jun­que­ras es diri­gia a Illa –“el gua­nya­rem una altra vegada a les urnes”– i l’ins­tava a “valo­rar què posa al davant, si la salut o els càlculs elec­to­rals”, Borràs feia la seva crida a “posar fi a la dependència de l’Estat espa­nyol” mar­cant per­fil. “Hi ha qui aposta per la inter­ferència; nosal­tres, per la inde­pendència, perquè és l’únic canvi pos­si­ble”, subrat­llava.

La decisió del TSJC va tor­nar a gene­rar pica­ba­ra­lles entre els socis de govern arran de la piu­lada del vice­pre­si­dent del Par­la­ment de JxCat, Josep Costa, en què expres­sava: “Penso que després d’això hau­ria de dimi­tir algú.” La por­ta­veu dels repu­bli­cans al Par­la­ment, Anna Caula, li va etzi­bar que “ja n’hi ha prou, de poli­ti­que­ria”, i li recor­dava que JxCat forma part del govern que “va sig­nar el decret amb una decisió de con­sens”. La rèplica de Costa va ser que dijous ja els havia adver­tit que, “per ajor­nar el 14-F, calia base legal i jus­ti­fi­car bé la idoneïtat, la neces­si­tat i la pro­por­ci­o­na­li­tat de la decisió, cosa que no feien els infor­mes de Salut i d’Exte­ri­ors”.

Pre­ci­sa­ment la fórmula jurídica emprada va ser un dels focus de crítica de l’opo­sició al govern, coin­ci­dint amb el PSC, que, per la seva banda, també va rebre de la CUP i de Cs pel seu “interès elec­to­ra­lista” per tal que “no fra­cassi l’ope­ració Illa”, va comen­tar el can­di­dat de Ciu­ta­dans, Car­los Car­ri­zosa. Cs, CatECP i la CUP van dema­nar a l’exe­cu­tiu que bus­qui la fórmula jurídica, si cal amb un nou decret i con­sul­tant la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC), per no posar en risc la salut de la ciu­ta­da­nia i garan­tir el dret a vot.