La gran pregunta que es fa ara el món de l’independentisme després de l’alliberament dels nou presos polítics és molt simple: i ara què? En David Fontanals, un militant de base del moviment sobiranista, un home amb un compromís personal irreductible amb el dret a l’autodeterminació de Catalunya, ho té molt clar, seguir, seguir i seguir. Si més no, continuar fins al 17 de juny de 2023, que és el dia en què venç el seu compromís d’anar cada dia a la plaça de Sant Jaume i, mirant la façana de l’Ajuntament, cantar per la llibertat dels represaliats.

Fontanals va començar la seva particular acció reivindicativa el 17 de juny del 2019, com a contestació a la participació decisiva de Manuel Valls en la configuració del govern de Barcelona donant suport al govern d’Ada Colau i fent unes declaracions sobre Joaquim Forn que va considerar indignes. “Em vaig dir que mentre hi hagués aquest govern a l’Ajuntament cada dia durant els quatre anys de mandat hi aniria.” Fins ahir ha complert la seva paraula i no ha fallat cap dia.

Tampoc va fallar dimecres passat quan pocs minuts abans de les 12 h del migdia va engegar la lletania de noms amb el crit de “Jordi Sánchez”, seguit del de Jordi Cuixart i així una llarga llista de fins a 84 persones. Fontanals té una veu portentosa, que sobredimensiona encara més posant-hi molts de decibels, i el ressò dels seus crits als murs de la plaça de Sant Jaume hi fan la resta per aconseguir un efecte sonor i reivindicatiu molt potent. Sol, amb el seu bastó inseparable, acaba la reivindicació amb el cant d’Els segadors, fa mitja volta i se’n va pel mateix costat per on ha entrat a la plaça.

“La relació de noms l’estableixo en funció de l’orde d’entrada a la presó i de l’aparició dels represaliats”, explica en David Fontanals, que va resoldre el dilema de qui posava el primer, si en Jordi Cuixart o en Jordi Sànchez –tots dos van entrar a presó el mateix dia– decantant-se pel president de la seva entitat, perquè ell és membre de l’Assemblea Nacional Catalana. “És per això que començo per en Jordi Sánchez”, diu responent a la pregunta de per què ordena la llista d’aquesta manera que ja li han fet diverses persones.

Fontanals va començar a cridar per la llibertat dels represaliats quan participava en unes caminades sobiranistes que durant molt de temps van recórrer el nucli antic de la ciutat amb partida i arribada a la plaça de Catalunya. Després va venir el compromís d’anar tot sol a cridar a Sant Jaume i la seva lletania també s’ha fet habitual a la protesta de Meridiana Resisteix i altres actes independentistes, com la trobada que cada dimecres a la tarda es fa a la plaça del Rei.

Precisament dimecres passat en aquest acte va ser l’últim cop que va cantar el noms de Sánchez, Cuixart, Forcadell, Bassa, Forn, Junqueras, Romeva, Turull i Rull. En David està d’acord que els nou presos continuen sent represaliats perquè només els han perdonat una part de la condemna, però valora el fet que hagin sortit de la presó i per això els ha tret de la seva particular llista. “A patir d’ara arrencaré cridant per Carles Puigdemont”, avisa en David, que adverteix que “això no s’ha acabat, el paquet sencer són els exiliats i els represaliats”. Un d’aquest és en Marcel Vivet, el jove a qui han caigut cinc anys per haver-se manifestat contra la policia espanyola “Li vaig dir que canto el seu nom, va estar content i em va donar les gràcies.”