Política

MERCÈ ESTEVE

JUNTS PER CATALUNYA

“Em satisfà aconseguir objectius pel bé del poble”

Vol dur al Parlament la mirada propera que li atorga el fet de ser alcaldessa

La pandèmia la fa reivindicar encara més la relació entre les persones

JOVENTUT AL MÓN LABORAL
Aquesta foto mostra Esteve als 23 o 24 anys, en una celebració amb amics. En aquella època treballava en una empresa de logística de Gavà, on es dedicava als productes químics i perillosos. La diputada hi va treballar prop de deu anys, i destaca: “Allà vaig aprendre la importància de l’ordre i el funcionament acurat, la manera meticulosa de fer la feina, i això ho he pogut traslladar a l’administració.” En aquella època, l’ara alcaldessa de Begues ajudava també el seu pare en la seva petita empresa de transports, on executava tasques com ara fer factures i parlar amb proveïdors i clients
Soc dona en política en un petit municipi amb una mirada des de Junts i en un territori difícil
Tothom ha de veure que el Parlament és casa seva i tothom hi ha de tenir veu
Ha vis­cut tota la vida a Begues?
Sí. El pare era de Begues; la mare, de Tor­re­lles de Llo­bre­gat, i jo soc filla de Begues, un petit gran poble. És el més gran ter­ri­to­ri­al­ment del Baix Llo­bre­gat, amb 50 quilòmetres qua­drats de superfície, i és un antic poble d’esti­ueig enmig de la natura. Quan vaig néixer, la població se situ­ava a l’entorn dels 1.000 habi­tants i ara en té uns 7.300. Aquest poble de segona residència s’ha anat con­so­li­dant com a pri­mera fruit de molts fac­tors, espe­ci­al­ment de les últi­mes cri­sis i de la Covid. Gent amb dos habi­tat­ges ha pri­o­rit­zat el de més qua­li­tat i pro­xi­mi­tat a la natura.
A què es dedi­cava la seva família?
Els avis eren page­sos. El pare de la meva àvia també havia estat alcalde de Begues. Els qua­tre ter­ri­to­ris en què estava lla­vors divi­dit Begues li van adju­di­car l’alcal­dia pels seus estu­dis supe­ri­ors. Soc de família humil i tre­ba­lla­dora. El meu pare tenia una petita empresa de trans­port. Després de l’ins­ti­tut, vaig fer anglès i ale­many a l’Escola Ofi­cial d’Idi­o­mes i imme­di­a­ta­ment em vaig posar a tre­ba­llar en el sec­tor logístic i vaig esta­blir la meva família. Vaig estar gai­rebé deu anys en una empresa del sec­tor logístic a Gavà, i també aju­dava el meu pare a l’empresa.
Com us ha trac­tat la pandèmia?
Des del punt de vista fami­liar, d’una manera molt dura, perquè hem per­dut la meva sogra. Va caure a casa, l’any pas­sat. La vam por­tar a l’hos­pi­tal amb una frac­tura de fèmur i al cap de quinze dies va començar la pandèmia. Ella havia dema­nat anar a un soci­o­sa­ni­tari. Tot­hom pen­sava que estava ben cui­dada i de cop i volta va estar amb febre i va morir. Vam viure una experiència molt dura que ens ha permès posar-nos en la pell de tota la huma­ni­tat. La Covid ha estat molt cruel, hem per­dut fami­li­ars sense poder fer el dol que estàvem acos­tu­mats a fer. Hem que­dat ator­dits com a huma­ni­tat. Crec que hem de rei­vin­di­car la rea­li­tat humana. Som aquí de pas­sada i hem de fer la màxima bon­dat.
Com­pa­gi­nar aquest epi­sodi tan dur amb una alcal­dia en un moment d’emergència devia ser com­pli­cat.
Va ser molt agi­tat. Vam haver d’enviar tots els tre­ba­lla­dors a casa, es va haver de recon­fi­gu­rar tot i vam haver d’actuar en una situ­ació en què la gent ha patit molt.
L’acti­vi­tat nor­mal de l’Ajun­ta­ment ja s’ha recu­pe­rat?
Sí, sí. Els pri­mers tres o qua­tre mesos es va sac­se­jar tot i ens vam haver de pro­te­gir. Després hem anat rein­tro­duint l’acti­vi­tat, repen­sada i pro­te­gida de mil mane­res, segons el que et per­me­tia la lega­li­tat del moment. Ha estat un esforç múlti­ple per part de tot l’Ajun­ta­ment.
Com va ser la seva entrada en política?
Jo for­mava part d’una enti­tat, la Coral Mon­tau de Begues, on can­tava. Allà hi havia mol­tes per­so­nes. Van arri­bar les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2007 i em van cri­dar a una reunió de Con­vergència i Unió. Vaig for­mar part de la llista de CiU i en el man­dat 2007-2011 vaig ser regi­dora. Lla­vors a l’Ajun­ta­ment hi havia tres grups polítics. El 2011 vaig ser la cap de llista; de dos regi­dors, vam pas­sar a ser-ne tres. Jo crec que les ganes de fer coses pel poble ens van donar la con­fiança, de manera que el 2015 vam pas­sar a cinc regi­dors i el 2019, a sis. És el pri­mer cop que a Begues s’acon­se­gueix una majo­ria tan àmplia. Estem con­tents; tenim una força impor­tant i, a més, l’opo­sició està molt ato­mit­zada.
Què la va ani­mar a entrar en política?
Jo sem­pre he estat una per­sona molt social. He par­ti­ci­pat en enti­tats com ara la coral i l’AMPA. Soc filla de Begues, m’estimo el poble. A la política, m’hi van cri­dar, i no em va sem­blar pas mala­ment, bàsica­ment per pres­tar ser­vei al meu poble.
Ha com­plert les seves expec­ta­ti­ves?
Sí. L’experiència te la dona el temps i totes les vivències sumen. Hem pas­sat moments ter­ri­bles i moments bons. Em satisfà acon­se­guir objec­tius pel bé del poble, quan acon­se­guim sub­ven­ci­ons per a la població. M’ha satis­fet trans­for­mar el neguit de per­se­guir en alguna cosa tan­gi­ble.
De quin pro­jecte se sent espe­ci­al­ment satis­feta?
Quan hi vaig arri­bar, el 2011, era una època de crisi bes­tial, però vam acon­se­guir asso­lir un pro­jecte que venia del man­dat ante­rior, quan jo era regi­dora. Era fer un cen­tre cívic de més de set mili­ons d’euros, amb una gran bibli­o­teca, una sala tea­tre amb 333 cadi­res i sales per a les enti­tats locals. Estem enlles­tint un altre pro­jecte, que és el cen­tre de ser­veis a la gent gran amb algun grau de dis­ca­pa­ci­tat. Espe­rem obrir-lo a finals d’any.
Begues té el segell de muni­cipi ‘slow’. És també la seva filo­so­fia?
La ciu­tat slow és un dels nos­tres emble­mes. For­mem part de la xarxa d’aquests muni­ci­pis, que ens ha de fer repen­sar com hem de viure i com hem de gau­dir del que tenim a prop. Begues té un gran ter­ri­tori i el nos­tre actiu prin­ci­pal és el parc natu­ral del Gar­raf, que és pràcti­ca­ment la mei­tat del nos­tre terme. Això ens dona aire i esbarjo, i la pandèmia i els con­fi­na­ments comar­cals i metro­po­li­tans han posat encara més en relleu el nos­tre ter­ri­tori natu­ral. I això és el que ens iden­ti­fica com a poble. Hem d’obrir més els ulls i gau­dir d’aquesta vida slow, dels pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat, de la page­sia...
Enguany ha fet el salt polític al Par­la­ment.
Aquest és un repte que m’ha arri­bat, i quan me’l van pro­po­sar el vaig aga­far amb força. Quan s’esta­ven ela­bo­rant les llis­tes, em va tru­car Laura Borràs i em va dir: “Alcal­dessa, et neces­sito. Vols venir a la meva llista?” Això és aga­far el bou per les banyes! El Baix Llo­bre­gat, l’àrea metro­po­li­tana, és un ter­ri­tori amb dos alcal­des de Junts, el de Sant Cli­ment i jo, i vaig pen­sar que enda­vant. I con­tenta. Formo part de la comissió d’Inte­rior.
Quina mirada vol apor­tar al Par­la­ment?
Soc dona en política en un petit muni­cipi amb una mirada des de Junts, en un ter­ri­tori difícil com és el Baix Llo­bre­gat i en una àrea metro­po­li­tana. He estat alcal­dessa, però també por­ta­veu a l’àrea metro­po­li­tana del meu grup. Ara ja no soc por­ta­veu, però con­ti­nuo sent con­se­llera. Soc secretària en el Fons Català de Coo­pe­ració i també he estat a la direc­tiva de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència. Vull pen­sar que puc ofe­rir la pro­xi­mi­tat, tre­ba­llar en la neces­si­tat d’acos­tar la política muni­ci­pal i la política naci­o­nal, que cami­nin de bra­cet per tei­xir més com­pli­ci­tats. El Par­la­ment ha de millo­rar la pro­xi­mi­tat a la ciu­ta­da­nia. Tot­hom ha de veure que el Par­la­ment és casa seva i tot­hom hi ha de tenir veu.

Amant de l’entorn natural

Rosa M. Bravo

Mercè Esteve és una enamorada de Begues, poble on ha viscut tota la vida. El de la seva infantesa era un poble petit que recorria amb bicicleta per anar a veure els cosins, amb alguns carrers sense asfaltar. El poble ha crescut, però els veïns encara es diuen “hola” i “adeu” pel carrer i es reconeixen quan es troben fora de Begues. Està casada i té un fill de quasi 24 anys i una filla de 21, que viuen a la casa familiar després d’haver compartit habitatge a Barcelona. Els joves estudien ciències ambientals i psicologia, i també ajuden el pare amb la seva empresa del sector del submarinisme, igual que la diputada de Junts havia ajudat el seu progenitor. Esteve gaudeix de l’entorn natural que envolta Begues, on surt a caminar sovint, i és també una gran amant de la platja “per la seva pau, la seva blavor, el seu cel”. Li agrada, en definitiva, “gaudir del món” on està vivint. Recorda amb satisfacció els viatges familiars fets amb els fills i en solitari amb el seu marit, com la celebració dels 40 anys que van fer a Suïssa. I una de les coses que més li agraden i més la relaxen és fer petites peces de ganxet, com roses de llana. Les agulles sempre l’acompanyen quan se’n va de vacances.

Mercè Esteve

Rosa M. Bravo

Nascuda el 1968 a Barcelona, va entrar a l’Ajuntament de Begues com a regidora el 2007 i des del 2011 n’és l’alcaldessa. També ha representat CiU i Junts en òrgans supramunicipals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia