Política

ANÀLISI

Continua la baralla

Europa necessita una Alemanya dinàmica, valenta, que no alenteixi decisions

Com acos­tuma a pas­sar quan no hi ha una majo­ria clara, el resul­tat de la nit elec­to­ral pre­sen­tava un pano­rama sem­blant al del dia abans, quan encara estàvem en cam­pa­nya: tant Olaf Scholz com Armin Lasc­het recla­ma­ven per al seu par­tit l’encàrrec de for­mar el següent govern. Scholz, des de la posició d’una soci­al­de­mocràcia que ja no arros­sega el següent rècord a la baixa, sinó que puja. Lasc­het, des de la del líder que ha sal­vat els mobles, però al cap­da­vant d’un par­tit que ha regis­trat una cai­guda de vots sag­nant.

La fi de l’era Angela Merkel es pre­senta amarga per als con­ser­va­dors. La CDU/CSU ha cai­gut més de vuit punts res­pecte al 32,9% obtin­gut el 2017. El per­cen­tatge d’ales­ho­res va obli­gar la can­ce­llera a nego­ciar una nova gran coa­lició des d’una posició de feblesa, que ni tan sols l’encara més greu enfon­sa­ment soci­al­demòcrata –un 20,5%, fa qua­tre anys– podria alleu­ge­rir.

Ara es tro­ben en posició inversa. Els soci­al­demòcra­tes han remun­tat i els con­ser­va­dors han cai­gut a un mínim que fa pocs anys hau­ria sem­blat impos­si­ble.

També això és part del lle­gat de Merkel. La líder del con­sens, acos­tu­mada a sor­tir-se amb la seva a escala glo­bal i euro­pea, no va acon­se­guir un suc­ces­sor a mida. Lasc­het va con­ver­tir-se en can­di­dat després de mol­tes bara­lles inter­nes. Ja en cam­pa­nya no ha gua­nyat en cre­di­bi­li­tat, ans al con­trari.

És cert que Merkel ha arri­bat a la fi del seu man­dat molt ben valo­rada. Sigui perquè s’ho mereix o perquè se l’ha sobre­va­lo­rat, ho dirà la pers­pec­tiva del temps. De moment, i mal­grat els elo­gis gene­ra­lit­zats entre els comen­ta­ris­tes polítics, espe­ci­al­ment des de fora d’Ale­ma­nya, al país es té la sen­sació que el “sis­tema Merkel” està esgo­tat.

Men­tre l’Europa del sud ha acon­se­guit, a poc a poc, alli­be­rar-se de la tena­lla de l’aus­te­ri­tat impo­sada des de Berlín, Ale­ma­nya con­ti­nua com­por­tant-se com un país indus­tri­al­ment ric, però que viu com si fos pobre. La pandèmia va reva­lo­rar Merkel com la líder sòlida en uns moments en què ningú sabia on aga­far-se. L’ha afa­vo­rit la com­pa­ració amb la medi­o­cri­tat o les negligències d’altres líders inter­na­ci­o­nals. Però al mateix temps les res­tric­ci­ons i els can­vis en la vida diària impo­sats per la Covid-19 van dei­xar al des­co­bert els dèficits infra­es­truc­tu­rals d’un país gover­nat durant aquests setze anys per un bloc con­ser­va­dor obses­si­o­nat pel crei­xe­ment econòmic i l’expor­tació, men­tre el ciu­tadà con­ti­nua bara­llant-se amb una xarxa d’inter­net anti­quada i un sec­tor ter­ci­ari impropi d’una potència indus­tri­a­lit­zada.

Merkel dei­xarà el poder després d’haver reco­ne­gut que Ale­ma­nya no ha estat a l’altura dels com­pro­mi­sos climàtics adqui­rits, l’altra qüestió que ha impa­ci­en­tat el ciu­tadà i molt espe­ci­al­ment la gene­ració més jove. Les bones parau­les i l’espe­rit de con­sens no ama­guen l’immo­bi­lisme i la falta d’impul­sos envi­ats per la seva gran coa­lició tant dins del país com a Europa. Ha estat una Mutti (‘mama’, com se l’ano­mena) que ens ha estal­viat mals pit­jors o fins i tot l’infern, però que no ens ha dei­xat bellu­gar.

Són molts els ale­manys que es volen eman­ci­par d’aquesta Mutti. I Europa neces­sita una Ale­ma­nya dinàmica, valenta, que no alen­teixi deci­si­ons, que no tri­gui mesos a tenir un nou govern i que, encara que sigui de tant en tant, aporti visi­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia