Política

CARLES PUIGDEMONT

130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Persistir és vèncer

Quatre anys després del referèndum del Primer d’Octubre, som en un atzucac

Quatre anys després del referèndum del Primer d’Octubre, som en un atzucac. Les divergències i la falta d’unitat no ens han permès d’aplicar de manera efectiva la victòria del sí a la independència en aquella jornada històrica, plena de lluita i dignitat col·lectiva, que tots conservarem per sempre a les nostres retines. La importantíssima victòria de les forces independentistes en les eleccions del 14 de febrer passat, en què es va superar per primera vegada el 52% del vot popular, a més d’ampliar la majoria absoluta al Parlament de Catalunya, va revalidar el resultat de l’1-O i ha de tenir conseqüències durant aquesta legislatura. Cal refer la confiança mútua, governar bé i per a tothom, desplegar definitivament el Consell per la República i preparar-nos per al nou embat.

Durant aquests quatre anys, l’Estat espanyol ha provat d’humiliar-nos, amb presó, exili, multes i múltiples persecucions contra polítics, funcionaris i activistes. Però som aquí, dempeus, en lluita i sense defallir. Només pot humiliar-se qui s’ha rendit, i nosaltres no ho hem fet. I no ho hem fet perquè persistim, i persistir és vèncer. Com han persistit els presos polítics, avui en llibertat gràcies al fet de mantenir-se ferms en la defensa dels seus ideals i dels nostres drets i llibertats com a poble. Com ho hem fet des de l’exili a Bèlgica, Escòcia i Suïssa per posar de manifest la repressió de l’aparell judicial espanyol i denunciar a totes les instàncies internacionals com se’ns ha aplicat el dret penal de l’enemic per silenciar-nos. Avui, la nostra causa és més coneguda que mai, i la repressió espanyola contra la minoria nacional catalana s’ha palesat arreu. N’hem tingut una mostra més fa pocs dies a Sardenya, amb una operació de l’Estat espanyol que només ha trigat unes poques hores a fer aigües i a protagonitzar un nou ridícul europeu.

El poble català, tot i la ferotge repressió de l’Estat espanyol, manté el coratge i lluita pels seus drets i llibertats. Una lluita, pacífica i democràtica, que hem de fer a cada pam de terreny, als carrers i a les institucions. Només des de la confrontació democràtica amb l’Estat espanyol en tots els fronts podrem aspirar a assolir una negociació real, sense xantatges ni renúncies. És la nostra fortalesa la que ens permetrà d’afrontar aquesta negociació, no pas la divisió i la debilitat en què hem caigut els últims temps. Cal ser-ne conscient. Orwell ens va ensenyar que “per veure què tenim davant dels nostres nassos necessitem una lluita constant”. Els polítics independentistes no ens podem permetre el luxe de deixar-nos enganyar una altra vegada, reiterar errors i creure’ns que Catalunya pot subsistir com a nació en una hipotètica nova Espanya. L’únic futur possible per al nostre país passa per la independència. Per això cal que el conjunt de l’independentisme, a través de la institució republicana que és el Consell per la República, acordi una estratègia compartida i victoriosa com ja va fer-ho per organitzar, celebrar i guanyar el referèndum de fa quatre anys.

L’Onze de Setembre passat vau tornar a mobilitzar-vos de manera multitudinària i cívica, units per un sol clam: la independència. Tot i la pandèmia i la repressió, l’independentisme continua essent el moviment popular amb més capacitat de mobilització a Europa. Faríem bé tots plegats d’escoltar les vostres reivindicacions i d’aturar el partidisme a les institucions, als mitjans i a les xarxes. Només des de la unitat estratègica i d’acció, des de la diversitat, assolirem el nostre alliberament nacional per deixar una Catalunya més democràtica, lliure i pròspera a les pròximes generacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.