Feijóo s’estrena avalant el primer govern del PP amb Vox
La dreta no fa cap cordó a Castella i Lleó i la ultradreta hi governarà amb una vicepresidència i tres conselleries sota Mañueco
El futur líder del PP en culpa el PSOE
Profund enuig al PP europeu
El refranyer més castís diu allò de en tiempo de tribulación, no hacer mudanza –que s’imputa per error a sant Ignasi de Loiola quan en realitat ell parlava de temps de desolació en les regles dels seus exercicis espirituals–, però el PP va capgirar ahir el refranyer: en temps de mudança –la d’Alberto Núñez Feijóo de Galícia a Madrid– decideix abraçar la tribulació de formar el seu primer govern amb Vox. Quan falten només vint dies per ser aclamat com a nou líder del PP al congrés de Sevilla de l’abril, Feijóo s’estrena avalant que el popular Alfonso Fernández Mañueco sigui president de Castella i Lleó formant una coalició amb la ultradreta, l’última línia vermella no creuada encara tot i la promiscuïtat de les aliances a Madrid i Andalusia. “Quina cara de vicepresident se li està posant a Juan García-Gallardo. Espanya vol més gallardos i menys rufianes”, va sentenciar el líder de Vox, Santiago Abascal, la nit electoral del 13-F. I dit i fet: Gallardo serà vicepresident i Vox tindrà tres conselleries més (les set restants seran per al PP). “És perfectament legítim”, solemnitzava Feijóo tot posant en qüestió les veus que volien llegir el seu adveniment com un gir a la moderació que en teoria no tenia el decapitat Pablo Casado.
Quan es va precipitar la defenestració de Casado –que s’oposava a un pacte de govern amb Vox tot i ser assenyalat com a més radical que Feijóo– a mans d’Isabel Díaz Ayuso, a Castella i Lleó el fet de no tenir un líder del PP durant un mes es va veure com una finestra d’oportunitat per entrar en la dimensió desconeguda de naturalitzar Vox com a soci de govern. L’encara president de la Xunta de Galícia i futur líder del PP, però, va voler assumir ahir com a seva la decisió més transcendental i que fins ara ha atrapat el partit en un dilema shakespearià. “Després que el PSOE ens hagués portat, al president Mañueco i als companys de Castella i Lleó, a decidir entre Vox o eleccions anticipades, el PSOE ha perdut la legitimat per oferir un pacte alternatiu”, etzibava Feijóo.
Tusk: “Una capitulació”
La via d’escapatòria del líder gallec de culpar el PSOE del destí del PP no va evitar el profund enuig en el si del PP europeu. Pel seu president, el polonès Donald Tusk, que Vox faci el salt a governar és “una trista notícia”. “Una capitulació”, va dir. Tusk espera que el que passa a les Corts de Valladolid sigui “un accident o un incident i no una tendència en la política espanyola”. A Versalles (França), on participava en la cimera de caps d’estat i de govern de la UE, el president Pedro Sánchez carregava contra el nou PP de Feijóo. “Em faig ressò del que ha dit el PP europeu. És una pèssima notícia per a la democràcia espanyola i també per al PP. Aquesta decisió la pagaran cara en termes polítics perquè hi haurà molta gent, fins i tot votants del PP, que no entendrà que obrin la porta per primera vegada en la història democràtica del nostre país a un govern de la ultradreta”, va profetitzar Sánchez. I la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ho entroncava amb el franquisme: “Que després de 40 anys l’extrema dreta torni a estar als governs i a més de bracet amb el principal partit de l’oposició és un motiu de tristesa per al conjunt del país. El nou PP de Feijóo ho ha propiciat.”
Si per la ministra Ione Belarra (Drets Socials) el pacte a Castella i Lleó prova que el PP i Vox són “indistingibles”, Íñigo Errejón (Més País) augura que la decisió “hipotecarà” Feijóo i “el portarà al mateix lloc on han acabat els de la foto de Colón”, en al·lusió a la mort política que han tingut Albert Rivera (Cs) i Pablo Casado (PP).
LES FRASES
11 eixos: violència “intrafamiliar” i més concessions
Vox ambicionava que el PP li tributés un tracte com el que va tenir Ciutadans el 2019 i ho ha assolit, però a més de conquistar la vicepresidència –Santiago Abascal ja la va donar per feta la mateixa nit electoral del 13 de febrer per a escarni retrospectiu del PP– i tres conselleries (i la presidència de les Corts de Castella i Lleó per a Carlos Pollán), la ultradreta obté un gir de l’agenda legislativa que trenca consensos establerts.
L’acord PP-Vox inclou onze “eixos de govern” i 32 “accions” i té el llenguatge negacionista de la ultradreta quan no parla de violència masclista contra la dona i promet la “llei de lluita contra la violència intrafamiliar” per protegir “víctimes”, sense gènere. I això en un Estat espanyol que compta 1.131 dones assassinades des del 2003 i 340 orfes des del 2013 pel llast de la violència vicària. “Mimar qui pateix violència, tot tipus de violència”, va dir el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, sense esmentar la dona per no ofendre Vox. Pel que fa a la immigració, serà “ordenada, des de la integració”. En l’acord no hi consta cap supressió de la llei de memòria històrica.
