“Les clavegueres sempre tenen suport estatal”

Encara no, però ho sabrem.

No ho sé. Jo m’aproximo als temes des d’una perspectiva jurídica. No sé qui hi està involucrat i ja ho determinarem al llarg de la investigació. Ara bé, des d’una perspectiva política, no sé què és més greu, si haver dirigit tot això o no haver-se’n ni assabentat.

Probablement, però d’una activitat paraestatal no descartem que se’n pugui tenir un coneixement estatal. En tenim exemples, com el cas Kitchen sobre l’espionatge a Luis Bárcenas i el seu entorn, una operació de les clavegueres de l’Estat en què està processat el ministre Fernández Díaz. O el cas dels GAL. Les clavegueres sempre compten amb un suport estatal i usen les estructures estatals. Ara bé, determinar qui sabia què i qui va participar en què, això ja és una altra cosa. De moment seria massa agosarat assenyalar algú. També cal dir, però, que la reacció que ha tingut el govern de Pedro Sánchez no és la més adequada davant la gravetat d’aquest cas.

Tot, tot això és necessari; de fet, ja van tard. Diria que estan mosquejats per la gravetat del tema.

Ho hem sabut quan Citizen Lab ens ho ha certificat. Però sí, abans ja teníem la sensació que ens espiaven. Entre altres coses, van aparèixer a la premsa uns missatges entre Josep Alay i jo que ens van donar pistes. Quan els missatges apareixen a The New York Times se suposa que provenen del telèfon d’Alay [a qui li havien comissat el mòbil durant l’operació Volhov], però després la mateixa conversa es publica en un altre mitjà i intuïm que l’han tret del meu telèfon perquè l’ordre dels missatges és diferent. En qualsevol sistema de missatgeria l’emissor queda a la dreta i el receptor a l’esquerra. Els van passar la còpia de la conversa del meu telèfon i la del telèfon de Josep Alay, i aquí ja es poden anar acotant més les responsabilitats.

Citizen Lab treballa amb un gran rigor professional. El que s’ha sabut ara afecta una primera línia d’afectats, i no vol dir que no n’hi hagi molts més. A mi em van espiar durant tot el 2020; ara bé, estic segur que també m’espiaven el 2019, però com que el 21 d’octubre d’aquell any la jutgessa Tardón de l’Audiencia Nacional es va endur el meu telèfon les proves han quedat destruïdes, perquè aquell aparell ja no el tinc, el té la jutgessa. Sé en quines ocasions m’han espiat des del telèfon nou al llarg d’un any i mig, però no puc saber què va passar abans. En molts casos s’haurien de comprovar telèfons que la gent ja no té. Només això ja dona la dimensió de com de massiu pot haver estat l’espionatge. Els seixanta-cinc telèfons de l’informe són la punta de l’iceberg.

L’exili i el seu entorn, i les defenses... Però hi ha gent de tot arreu, fins i tot metges!

Té a veure amb el treball que feien per poder determinar aquest espionatge massiu de què hem estat objecte, sobretot l’Elies Campo. Com que ens espiaven van saber que aquest jove ens estava ajudant i llavors el van atacar a ell, però en realitat el que van fer va ser espiar el telèfon del seu pare, que es diu igual i que no és informàtic sinó un prestigiós metge.

Nosaltres presentarem querelles individuals, perquè si bé fan referència a fets que estan en un context general hi ha persones concretes afectades i en diferents llocs. Amb la meva companya Isabel Elbal presentarem més d’una vintena de querelles els propers dies.

Hi ha gent que ha estat espiada a Madrid, a Barcelona, a Girona, a Ginebra, a Zuric, a Berlín, a Estrasburg… Evidentment haurem d’anar a totes aquestes jurisdiccions. Només pel que fa al meu cas són com a mínim sis jurisdiccions. A mi m’han espiat estant a Bèlgica, a França, a Alemanya, a Suïssa, a Espanya i a Portugal. Ho han fet de manera massiva.

A l’empresa, als seus propietaris i a les empreses subsidiàries. Els amos de NSO són administradors de l’empresa i per tant en coneixen el dia a dia i estaven al corrent del que hi passava.

I contra qui en pugui resultar responsable durant la investigació. Ara encara no ho sabem. Com a jurista no puc pressuposar qui hi ha participat. Ara no sabem qui són però ho sabrem.

Per descomptat. I amb les querelles que presentarem no tenim dubtes que podrem seguir aquest rastre per saber qui hi està implicat.

Presentaré una querella aquí i contactaré amb la fiscalia de tots els altres països, per descomptat.

És clar que és important. És la prova de la persecució d’un grup nacional. Ha estat un espionatge massiu, teledirigit a una minoria nacional concreta, i això és molt greu.

No crec que ens espiïn amb Pegasus ara.