La crisi de Taiwan accentua la divisió mundial i la sintonia entre Moscou i Pequín

La crisi a l’estret de Taiwan ha accen­tuat la forta divisió de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal en dos blocs, un lide­rat pels Estats Units i l’altre per la Xina i Rússia. Això s’ha posat de mani­fest en la reunió de minis­tres del Sud-est Asiàtic que acaba aquest diven­dres a Phnom Penh.

L’Asso­ci­ació de Naci­ons del Sud-est Asiàtic (ASEAN) ha cele­brat en Phnom Penh la seva reunió de minis­tres d’Exte­ri­ors, en la qual també han par­ti­ci­pat, entre altres, els repre­sen­tants dels EUA, Rússia i la Xina, en un moment de tensió política i mili­tar en la zona després de la visita aquesta set­mana a Taiwan de la pre­si­denta de la Cam­bra de Repre­sen­tants esta­tu­ni­denc, Nancy Pelosi.

Durant les reu­ni­ons, el minis­tre d’Exte­ri­ors xinès, Wang Yi, i el seu homòleg rus, Ser­guei Lav­rov, han donat mos­tres de la seva sin­to­nia i al mateix temps ha que­dat clara la distància cada vegada més gran que els separa dels EUA, la Unió Euro­pea, Austràlia o el Japó.

“Som els Estats més grans, som veïns i com­par­tim una asso­ci­ació antiga i diver­si­fi­cada. Estem per un món mul­ti­po­lar i con­tra qual­se­vol hege­mo­nia”, ha dit Wang en la capi­tal cam­bod­jana en referència a la relació amb Rússia, segons l’agència Tass, men­tre Lav­rov ha lloat la “relació estratègica” entre totes dues potències.

A més de la coin­cidència de parers, tots dos han dei­xat patent la seva pro­xi­mi­tat per­so­nal amb ges­tos de com­pli­ci­tat, com la pal­mada que el minis­tre d’Exte­ri­ors xinès va donar en l’espat­lla al seu homòleg rus en entrar en una de les reu­ni­ons del dia. Després d’aquest gest amistós, tots dos van inter­can­viar salu­ta­ci­ons amb la mà, una cosa poc habi­tual en aquesta mena d’esde­ve­ni­ments i encara més en el qual ha conclòs aquest diven­dres en Phnom Penh, on la tensió entre els dos blocs i fins i tot l’anti­pa­tia per­so­nal entre els seus repre­sen­tants es pal­pava en l’ambi­ent.

La decisió de la influ­ent política esta­tu­ni­denca va enfu­rir a Pequín, que va res­pon­dre amb san­ci­ons i mani­o­bres mili­tars amb foc real que han mul­ti­pli­cat les cri­des a rebai­xar la tensió i l’encre­ua­ment d’acu­sa­ci­ons entre els dos blocs.

El Minis­teri de Defensa de Taiwan ha denun­ciat que vai­xells i avi­ons de guerra de l’Exèrcit d’Alli­be­ra­ment Popu­lar (ELP) de la Xina han cre­uat aquest diven­dres la línia mit­jana de l’Estret de Taiwan, que fun­ci­ona com una fron­tera no ofi­cial, però tàcita­ment res­pec­tada per la Xina i Taiwan, illa auto­go­ver­nada, però la sobi­ra­nia de la qual reclama Pequín.

Després de la con­demna del G7 a les mani­o­bres, el minis­tre xinès d’Exte­ri­ors va can­cel·lar la reunió que tenia pre­vista el dijous amb el seu homòleg nipó, en pertànyer el Japó a aquest exclu­siu grup de set potències. A la nit, Wang va arri­bar al sopar de gala a la qual esta­ven con­vi­dats tots els minis­tres i va mar­xar pocs minuts després sense arri­bar a asseure’s ni expli­car les raons de la seva pre­ci­pi­tada sor­tida.

El secre­tari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, també pre­sent en Phnom Penh, ha qua­li­fi­cat avui de “pro­vo­ca­dors” els exer­ci­cis mili­tars i ha des­ta­cat que “no hi ha jus­ti­fi­cació per a aquesta res­posta extrema i des­pro­por­ci­o­nada” de Pequín.

En una línia simi­lar, l’alt repre­sen­tant de la UE per a Afers exte­ri­ors, Josep Bor­rell, ha dit en referència a les mani­o­bres mili­tars que “ningú pot modi­fi­car l’statu quo de manera uni­la­te­ral i menys encara recor­rent a la força”, al mateix temps que va fer una crida “per a evi­tar una esca­lada de tensió que pugui pro­duir situ­a­ci­ons més greus”.

Men­tre alguns països del Sud-est Asiàtic inten­ta­ven con­tem­po­rit­zar, Lav­rov va ser l’únic que va mos­trar el seu clar suport a la Xina en aquesta crisi, de la qual ha cul­pat als EUA, igual que de la d’Ucraïna, en acu­sar a Was­hing­ton de “con­ver­tir a Ucraïna en una amenaça” per a Rússia.