NÚRIA GIBERT
PORTAVEU DEL SECRETARIAT NACIONAL DE LA CUP (2016-2018)
“Tenien ganes de carregar i forçar una batalla campal”
Va ser una de les encarregades d’organitzar la resistència pacífica el 20-S quan la policia espanyola es va plantar a la seu del partit amb l’objectiu d’entrar-hi sense ordre judicial
El temor que un incident aïllat donés carta blanca als agents per carregar amb violència contra els manifestants va planar sobre els presents durant tota la jornada
Una de les situacions més crítiques del 20-S va tenir lloc a la seu de la CUP, que durant hores i hores va haver de resistir pacíficament l’intent de la Policía Nacional d’entrar-hi per la força sense ordre judicial. Gibert, que aquell dia era la portaveu del secretariat nacional del partit, recorda aquella jornada com l’inici d’un “deliri” que s’allargaria fins al referèndum, els posteriors judicis, la presó i l’exili.
En el moment de l’assalt, on es trobava?
Estava treballant a Sant Cugat i, quan hi vaig arribar, hi havia molta confusió. Estàvem seguint les notícies de l’escorcoll a la conselleria i de cop vam veure que tota la nostra gent de l’estructura nacional estava sortint al mateix temps dels grups de Telegram. “Què està passant?”, era el primer que ens preguntàvem. Després vaig rebre un missatge: “Estan assetjant la seu.” Quan hi vaig arribar, ja estava tota la gent de l’estructura nacional tancada dins la seu.
Us va tocar organitzar la resistència en pocs minuts amb tota la policia envoltant la seu. Van aflorar els nervis?
Des del primer moment vam parlar entre nosaltres de resistència pacífica, però tot plegat era delirant. A fora hi havia una comissió amb advocats nostres, com en Benet [Salellas] i la Mireia [Vehí], que intentava parlar amb el cap del dispositiu per mirar d’esbrinar quin era el motiu de l’actuació policial, però no hi havia resposta. Al final vam decidir que, sense ordre judicial, no hi entrarien de cap manera. Aquesta era la idea.
Què pretenien en realitat els agents si era clar que legalment no hi podien entrar?
No van voler establir cap mena de diàleg amb nosaltres. També devien estar ells mateixos en fora de joc. Els havien ordenat que anessin a la seu d’un partit polític sense ordre judicial. Ens imaginàvem que tot plegat formava part del clima de por i d’impunitat. La idea de “si hi volem entrar, doncs hi entrem i ja està”. Per la convicció i la fortalesa de la gent que s’hi va aplegar, no ho van poder fer. La idea era no retrocedir.
Vau patir pel desenllaç de la jornada?
Cap a la tarda, sí. Hi havia molta gent, feia moltes hores que hi érem i sabíem que esperaven la mínima excusa per carregar i muntar allà una batalla campal. La nostra feina era no només la contenció, sinó la gestió dels nervis de tothom. Vam mantenir el cap fred nosaltres i tota la gent que va venir, perquè teníem la certesa que allò no ho podien fer.
Eren policies que anaven armats. Això és el que us feia més por?
Els primers agents que van arribar a la seu anaven encaputxats. Van aturar els companys i els van fer obrir els cotxes. Ells són els que ho van passar més malament. No patíem tant pel fet que anessin armats amb tot l’equipament antidisturbis, sinó perquè hi hagués algun incident i la gent prengués mal. El que buscaven era que algú perdés els nervis i tenir una excusa per començar a repartir i disparar.
Què buscaven entrant a la seu?
Material de la campanya de l’1-O, perquè en van interceptar al principi. El vam treure a mà i el vam repartir entre la gent perquè no tinguessin cap excusa.
Amb el temps s’ha sabut alguna cosa més de les intencions?
No. Vam presentar la nostra demanda i va ser desestimada. No hi ha hagut cap manera de fer una investigació. Vist amb perspectiva, és una de les coses més greus que van passar aquells dies. Que es desplegui de manera explícita un dispositiu policial davant un partit polític i que no passi res és molt fort.
Són imatges que recordaven temps antics?
Va ser un moment curiós d’intercanvi d’opinions entre diferents generacions de representants polítics. Recordo Xavier Trias, molt més gran que nosaltres, al·lucinant i assegurant que no havia vist res com allò en dècades o mai. La comparació hi era. Aquesta lògica tòxica de pensar “pels nostres collons, hi entrem”.
Va costar desconvocar la gent?
Jo i companys com l’Anna Gabriel vam deixar clar que havíem guanyat aquella batalla i que el referèndum tirava endavant. La policia també es va acabar retirant després de moltes hores.
Allò va afectar la vostra activitat política en els dies posteriors?
Va ser un punt d’inflexió. Vam veure que la maquinària de l’Estat no tenia límits. Som un moviment que ha patit molta repressió i vam prendre consciència col·lectiva del que estava passant, sobretot quan van detenir Cuixart i Sànchez.
Tot el que va venir després va corroborar aquesta idea?
El deliri no va cessar. Ja no va ser tant en clau d’acció directa de la policia com en aquells dies, sinó que van deixar que la seva maquinària judicial actués.
El rol de la CUP en l’execució del referèndum quin va acabar sent?
Hi vam participar des de tots els nostres nivells, però es va fer sobretot en l’àmbit de la militància, gairebé poble per poble. Només des dels partits o les institucions no s’hauria pogut fer.
Deu estar contenta pel retorn d’Anna Gabriel.
Sí, tant en l’àmbit personal com en el polític. Tenia moltes ganes de poder-la abraçar i que es tornés a adherir al nostre moviment de manera presencial. A l’exili mai ho ha deixat de fer i s’ha demostrat que l’Estat té una anomalia i que això és el primer que s’ha de denunciar.
Cinc anys després, com veieu la confrontació entre els partits i els moviments socials?
No tothom ha fet la mateixa lectura política del referèndum i hi ha hagut un replegament que era previsible. Més enllà del que facin els partits, em preocupa que això pugui afectar la il·lusió de la gent i provoqui desafecció, però soc de la branca optimista i el que pretenem aconseguir no es fa ni en un dia ni en dos, sinó a llarg termini.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.