[D]
0
Política
barcelona - 31 desembre 2022 2.00 h

33 diputats per governar

El 2022 l’ha marcat la ruptura del govern, que ha deixat ERC amb una minoria precària, si bé ha aconseguit derogar la sedició a la taula de diàleg

A Borràs l’han suspès, la repressió no cessa i l’independentisme està dividit com mai

- barcelona

Des que va escla­tar el procés sobi­ra­nista no hi ha hagut anys tran­quils en la política cata­lana, i aquest 2022 –per molt que el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, pro­clami que el procés s’ha aca­bat– no ha estat cap excepció. De fet, a manca de cites elec­to­rals, ha estat més mogut de l’espe­rat, amb un fet que l’ha mar­cat per sobre de tot: la sor­tida de Junts del govern arran de la con­sulta interna que va fer el 7 d’octu­bre, en què es van impo­sar per 13 punts els par­ti­da­ris de mar­xar pel que ente­nien un greu incom­pli­ment per part d’ERC de l’eix naci­o­nal del pacte d’inves­ti­dura, en punts com la manca d’uni­tat a Madrid i d’una direcció estratègica de l’inde­pen­den­tisme, o el des­a­cord en la taula de diàleg.

L’adeu, que es va pre­ci­pi­tar arran del debat de política gene­ral, ha situat Junts a l’opo­sició, en un paper que ha exer­cit sense com­ple­xos però amb una reper­cussió encara difícil de cali­brar –es veurà el 2023 en les muni­ci­pals i segons què passi amb el pre­si­dent a l’exili Car­les Puig­de­mont–, i alhora ha dei­xat el pre­si­dent Pere Ara­gonès, que s’ha negat a sot­me­tre’s a una qüestió de con­fiança com exi­gien, amb una precària mino­ria par­la­mentària de 33 dipu­tats que estan suant tinta per apro­var fins i tot els decrets llei més inno­cus. Això sí, l’any acaba amb un acord de pres­su­pos­tos fet amb els comuns i molt encar­ri­lat amb el PSC, gran rival que fa uns mesos defu­gien i que ara ja se situa defi­ni­ti­va­ment en el cen­tre polític a Cata­lu­nya i com a gran favo­rit en les enques­tes per a les pro­pe­res elec­ci­ons. Para­do­xal­ment, el seu pro­ba­ble suport dona un any més de coll al govern que volen assal­tar. Els blocs anta­go­nis­tes durant més d’una dècada, en tot cas, s’han tren­cat, i es pot con­for­mar ara un altre tri­par­tit de facto, en espera de si Junts acaba ava­lant o no l’acord pres­su­pos­tari, fet que pot depen­dre també d’equi­li­bris interns encara neces­sa­ris.

80

per cent

de la població –la que totes les enques­tes detec­ten que està a favor de l’auto­de­ter­mi­nació i el final de la repressió– vol repre­sen­tar el govern en soli­tari que ERC ha con­for­mat després de la marxa de Junts. Entre els set nous con­se­llers, així, el pre­si­dent Ara­gonès n’ha incor­po­rat tres que no són de l’òrbita del par­tit, sinó històrics d’altres, i ni tan sols tots abra­cen l’inde­pen­den­tisme: l’històric exso­ci­a­lista Quim Nadal, l’exdi­pu­tat de CiU i el PDe­CAT Car­les Cam­pu­zano i l’exdi­ri­gent de Podem Gemma Uba­sart. La reforma, a més, res­ti­tu­eix Merit­xell Ser­ret, ara com a con­se­llera d’Acció Exte­rior; situa Natàlia Mas com a pri­mera dona al cap­da­vant d’Eco­no­mia i reforça el Depar­ta­ment de la Pre­sidència, con­sa­grant Laura Vilagrà com a número 2 i vice­pre­si­denta de facto.

21

anys d’inha­bi­li­tació,

sis de presó i 144.000 euros de multa, demana la fis­ca­lia per a la pre­si­denta sus­pesa del Par­la­ment, Laura Borràs, en el judici pel pre­sumpte frac­ci­o­na­ment de con­trac­tes quan diri­gia la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, que afron­tarà al febrer al TSJC. La líder de Junts va ser sus­pesa per la mesa –amb els neces­sa­ris vots d’ERC i la CUP, en el que va obrir un nou focus d’hos­ti­li­tats en l’inde­pen­den­tisme– tan bon punt se li va obrir judici oral, a final de juliol, en apli­cació d’un arti­cle del regla­ment que Junts ha invo­cat repe­ti­da­ment que es dero­gui, perquè eli­mina el dret a la pre­sumpció d’innocència. En tot cas, el grup no ha vol­gut desig­nar ningú en el lloc de Borràs, com a mínim men­tre no hi hagi sentència, la qual cosa ha dei­xat la cam­bra en una situ­ació d’interi­ni­tat, i amb la repu­bli­cana Alba Vergés assu­mint el rol de pre­si­denta en fun­ci­ons.

2

reu­ni­ons de la taula de diàleg

s’han fet enguany, després que La Mon­cloa s’hagi negat a con­vo­car la com­pro­mesa abans de final d’any. La pri­mera, que s’havia pre­go­nat “a prin­cipi d’any”, ja es va ajor­nar fins al juliol, pels càlculs elec­to­rals del PSOE pri­mer i per l’esclat de l’escàndol d’espi­o­natge de Pega­sus després, que va fer tren­car con­fi­an­ces. L’any, en ter­mes de resul­tats de la nego­ci­ació, acaba amb la dero­gació de la sedició i la reducció de penes per mal­ver­sació i desor­dres públics que podrien bene­fi­ciar molts dels per­se­guits pel procés, però alhora també s’aco­ten molt més aquests delic­tes i s’apuja la pena mínima per desor­dres, fets que per a molts con­ti­nuen donant carta blanca a la justícia per repri­mir mobi­lit­za­ci­ons popu­lars o un nou 1-O. També en el marc de la taula s’han asso­lit acords per a la intro­ducció del català a les corts espa­nyo­les o el Par­la­ment Euro­peu, si bé per ara no s’han apli­cat. ERC vol entrar a par­lar ja del gran ele­fant al garatge, el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, i ha introduït en la seva ponència política una pro­posta d’acord de clare­dat que obli­ga­ria a obte­nir una majo­ria mínima del 55%, com a Mon­te­ne­gro. Ara­gonès va llançar l’aposta en el debat de política gene­ral, i si bé d’entrada no va obte­nir el suport del Par­la­ment, hi vol cen­trar els esforços en els pro­pers mesos. Els soci­a­lis­tes, però, hi con­ti­nuen tan­cats en banda, a Madrid i a Cata­lu­nya. El que sí que no s’ha reu­nit enguany és cap comissió bila­te­ral, que manté ober­tes qüesti­ons rei­vin­di­ca­des des de fa anys, com el traspàs de beques, el de roda­lies i regi­o­nals –que han vis­cut un altre any nefast– o la comis­sa­ria de la Via Laie­tana.

5,4

mili­ons

sumen els avals que l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces (ICF) va pre­sen­tar pel cas que té obert el Tri­bu­nal de Comp­tes con­tra els res­pon­sa­bles de l’acció exte­rior durant els anys àlgids del procés, que l’òrgan va deci­dir accep­tar a final de febrer, ja amb una nova com­po­sició, després que els ante­ri­ors res­pon­sa­bles s’hi hagues­sin negat. Tot i això, aquesta i mol­tes altres cau­ses con­tra l’inde­pen­den­tisme encara roma­nen ober­tes.

31

de gener

dic­ta­mi­narà el Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) sobre les pre­gun­tes pre­ju­di­ci­als del jutge del Tri­bu­nal Suprem Pablo Lla­rena, arran de l’euro­or­dre dene­gada per Bèlgica con­tra l’excon­se­ller a l’exili Lluís Puig, que de retruc també afec­ta­ran de ple la que manté con­tra Car­les Puig­de­mont. El 14 de juliol, l’advo­cat gene­ral va eme­tre una opinió no vin­cu­lant, però habi­tu­al­ment molt ori­en­ta­tiva, que ins­tava els tri­bu­nals bel­gues a demos­trar “deficiències sistèmiques o gene­ra­lit­za­des” en el sis­tema judi­cial de l’Estat per poder dene­gar l’extra­dició, com havia fet. Aquesta reso­lució, i les que pro­ba­ble­ment arri­bin entre febrer i març del mateix Tri­bu­nal de Luxem­burg sobre la immu­ni­tat de Puig­de­mont, poden mar­car sens dubte un abans i un després en l’estratègia de l’exili, i el seu pos­si­ble retorn a Cata­lu­nya el mateix 2023.

9

mesos

van durar les reu­ni­ons entre les prin­ci­pals for­ces i enti­tats inde­pen­den­tis­tes per con­sen­suar la cre­ació d’una direcció estratègica del procés, però al febrer ho van dei­xar estar perquè ERC no accep­tava que, encara que fos en l’aspecte tècnic, es fes depen­dre d’un Con­sell per la República que ja havien accep­tat que en fos part (i que després can­vi­a­ria el nom a Con­sell de la República , CdRep). Els actors, ofi­ci­al­ment, van con­ge­lar les con­ver­ses perquè venien can­vis en la majo­ria d’ells els mesos següents: la CUP va reno­var el secre­ta­riat naci­o­nal, Jordi Cui­xart –que s’ha mudat a Suïssa– va dei­xar la pre­sidència d’Òmnium a Xavier Antich; Eli­senda Palu­zie va dei­xar la de l’ANC a Dolors Feliu; Junts va apro­var una nova ponència política i va can­viar de pre­si­dent –Puig­de­mont, que després es va con­fir­mar com a màxim diri­gent del CdRep, ho va dei­xar a Laura Borràs– i de secre­tari gene­ral, Jordi Turull en el lloc de Jordi Sànchez. ERC, que al gener ho cul­mi­narà amb un congrés, també ha reno­vat la con­fiança en el tàndem Oriol Jun­que­ras-Marta Rovira. Els can­vis ja s’han com­ple­tat, però no hi ha hagut cap intent de tor­nar a reu­nir l’inde­pen­den­tisme en una taula, un dels fets pre­ci­sa­ment que va pro­vo­car la rup­tura del govern.

5

anys

del referèndum de l’1-O es van com­me­mo­rar enguany, amb la divisió inde­pen­den­tista en el punt més àlgid, ja que no hi va haver ni acte ins­ti­tu­ci­o­nal uni­tari. Va ser el dia, poc abans que Junts marxés del govern, que Puig­de­mont va anun­ciar que el CdRep tirava milles per lide­rar el procés de con­fron­tació amb l’Estat, i que l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell era for­ta­ment xiu­lada, fets que van dei­xar les rela­ci­ons ben toca­des. Abans, ERC ja havia fet el buit a la mani­fes­tació de l’ANC per la Diada perquè ente­nia que anava més con­tra el govern i la seva estratègia de diàleg que no con­tra els apa­rells esta­tals. Òmnium va orga­nit­zar aquell dia l’únic acte uni­tari i va pro­po­sar con­sen­sos i més enti­tats a la base, però mal­grat les cri­des retòriquesde totes les parts a tro­bar espais de diàleg de l’inde­pen­den­tisme, s’arriba al 2023 sense rela­ci­ons.

L 25% D CATALA

25 per cent de castellà a les aules i un pacte nacional per la llengua

Fa anys que entitats de defensa del català alerten del retrocés de l’ús del català, i un estudi del Consell Superior d’Avaluació posava de manifest a finals del 2021 que el català com a llengua d’interacció dins i fora de les aules ha caigut en picat en els últims quinze anys. La Generalitat ha reaccionat ràpidament enguany amb un pla de xoc per millorar l’ús del català a escoles i instituts. També amb el Pacte Nacional per la Llengua, liderat pel Departament de Cultura, amb 100 mesures per fomentar l’ús del català a tots els sectors. La política activa pel català s’ha reflectit, per exemple, en un acord entre Cultura i Netflix pel qual la plataforma afegeix una dotzena de títols subtitulats o doblats en català. També en l’aparició del Saga, el primer saló de gaming en català. Però la llengua ha viscut enguany l’embat judicial amb una sentència que imposa el 25% en castellà a tota l’educació. El Constitucional ha de decidir encara si tomba o no la normativa catalana aprovada a l’estiu per fer-hi front.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides