Política

Memòria històrica

“La meva mare de lluita”

Crida de l’Amical d’Antics Guerrillers a participar en un documental sobre Cristina Zalba a través d’un micromecenatge

Masovera a Oix, va amagar i salvar el maqui Antoni Figueras, ferit en una emboscada

El 31 de desembre del 1944, hi ha una emboscada a Sant Iscle de Colltort i el maqui aconsegueix fugir

Sònia Sala recorda quan, un dia, la seva àvia paterna, Cris­tina Zalba, li va pre­gun­tar si sabia qui eren els maquis. “Em vam ama­gar un a La Sala. Sobre­tot, no ho expli­quis mai a ningú, que ens podrien venir a bus­car”, li va dir. Era a finals dels vui­tanta i la neta, ado­les­cent, no va donar importància al comen­tari. La pri­ma­vera del 2021, va rebre una tru­cada de la seva tia Maria, filla de la Cris­tina, expli­cant-li la des­co­berta, a instàncies de l’ Ami­cal d’Antics Guer­ri­llers , d’un informe dipo­si­tat a l’Arxiu del Par­tit Comu­nista, a la Uni­ver­si­tat Com­plu­tense de Madrid, en què el maqui Antoni Figue­ras Cor­ta­cans, àlies Crispín, deta­lla els 508 dies que, entre el 1945 i el 1946, va estar aco­llit a La Sala, un mas a deu minuts de la parròquia de Santa Bàrbara de Pru­ne­res, al terme muni­ci­pal d’Oix.

Maria Sala va néixer durant l’estada d’Antoni Figue­ras al mas i l’únic record que té de qui l’acot­xava i hi jugava quan era un nadó és el sobre­nom de “pixa­bra­gue­tes”, segons l’ano­me­na­ven els seus ger­mans, el pare de la Sònia, en Joan, ja mort, i el germà mitjà, en Josep, que tenia qua­tre anys. El pare, Enric Sala, excom­ba­tent de la República en la bata­lla de l’Ebre, pres en un camp fran­quista, no veia de bon ull aco­llir un guer­ri­ller maqui, cap del 19è grup de guer­ri­llers espa­nyols del grup Bor­doy de l’agru­pació Recon­questa de Espa­nya. Cris­tina Zalba va convèncer el marit, dient-li que si algun dia els fills es tro­bes­sin en una situ­ació simi­lar agrai­rien l’ajuda.

“Quan ella va fer el que va fer era cons­ci­ent dels ris­cos que hi havia”, remarca la neta, Sònia Sala. El mas és molt aïllat, però durant els anys qua­ranta, i per la pro­xi­mi­tat amb la fron­tera, rebien mol­tes visi­tes de la Guàrdia Civil. “Arri­ba­ven i es que­da­ven a dor­mir o a men­jar. Es dona­ven situ­a­ci­ons en què els guàrdies civils esta­ven men­jant a la cuina i el maqui era a dalt ama­gat”, explica Sala en relació a un secret fami­liar que han pogut recom­pon­dre gràcies al relat que fa el maqui Crispín en l’informe.

“Era una dona molt poc con­ven­ci­o­nal, amb molta empenta i reso­lu­tiva, gens sub­misa al marit i amb molt cri­teri propi. Estava acos­tu­mada a tenir veu i vot a casa.” La neta defi­neix així l’àvia, un per­fil poc comú en les dones de la post­guerra. Nas­cuda a Bar­ce­lona el 7 de maig del 1909 a l’hos­pi­tal Clínic, va ser dipo­si­tada a la Mater­ni­tat. Va ser una dona for­jada en les difi­cul­tats i amb els cognoms Zalba i Rodis deci­dits per un jutge que així la va ins­criure en el regis­tre. Va ser aco­llida per una família de Maçanet de Cabrenys per alle­tar-la i, amb cinc anys, la van retor­nar a la Mater­ni­tat. Ales­ho­res, un matri­moni de Sant Joan de les Aba­des­ses la va adop­tar. Al cap d’uns anys, van tenir una filla biològica i l’adop­tada va que­dar en segon terme. El 1934, es va casar amb Enric Sala Pla­ne­lla de Sant Pau de Segúries i va tre­ba­llar a la fàbrica Espona, una fila­tura de Sant Joan de les Aba­des­ses fins que va començar a la guerra, quan es va afi­liar a la CNT. Amb el marit al front, es va espa­vi­lar per tirar enda­vant “com mol­tes altres dones d’aquesta zona”, hi afe­geix la neta. Una dona empo­de­rada amb conei­xe­ments d’her­bes reme­ie­res que feia ungüents i aju­dava qui ho neces­si­tava a inter­rom­pre emba­ras­sos. “Quan vam lle­gir la història, ens va sor­pren­dre, però, d’altra banda, coin­ci­deix amb el seu caràcter”, recorda la neta. El maqui Antoni Figue­ras es refe­reix a Cris­tina Zalba com “la meva mare de lluita”.

El 31 de desem­bre del 1944, al mas Puig­vert de Sant Iscle de Coll­tort, després d’una delació, es va pro­duir una embos­cada de la Guàrdia Civil sobre el grup de guer­ri­llers que s’hi havien apro­pat per com­prar men­jar. A resul­tes de l’enfron­ta­ment, va que­dar ferit de mort el maqui ano­me­nat Palau i Crispín va rebre un tret a la cama, però va poder fugir mun­ta­nya amunt. Va res­tar ama­gat fins que, el 12 de gener del 1945, va arri­bar a l’ermita de Santa Bàrbara de Pru­ne­res, on es va refu­giar. L’endemà, es va diri­gir al mas La Sala, on va tru­car a la porta per dema­nar aixo­pluc, aigua i men­jar. No només el van aco­llir i gua­rir les feri­des. Cris­tina Zalba va viat­jar fins a Gra­no­llers, on Figue­ras tenia uns oncles, per comu­ni­car-se amb ells i fer-los saber que era viu. La maso­vera també va con­tac­tar amb el pare, que vivia a Lleida. El 7 de juny del 1946, la Cris­tina va acom­pa­nyar l’Antoni fins al coll de les Fal­gue­res, per on podria pas­sar a l’Estat francès. A trenc d’alba, es van aco­mi­a­dar al coll amb una emo­ci­o­nant abraçada. No es van tor­nar a veure mai més.

L’àvia va tras­pas­sar el secret fami­liar a la neta. I la bes­neta Iona Pujol n’ha fet el tre­ball de recerca a l’ins­ti­tut. La filla del mas que el maqui acot­xava el des­co­breix quan l’Ami­cal d’Antics Guer­ri­llers hi con­tacta per com­pro­var la docu­men­tació del Par­tit Comu­nista amb els cognoms fami­li­ars. Ara, per difon­dre el paper de dones com la maso­vera de La Sala, l’Ami­cal impulsa una cam­pa­nya de micro­me­ce­natge per fer-ne un docu­men­tal .

508
dies
són els que el maqui Antoni Figueras Cortacas, àlies ‘Crispín’, va passar acollit al mas La Sala d’Oix. Hi va arribar el 12 de gener del 1945 i en va marxar el 7 de juny del 1946.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia