Política

Kosova celebra 15 anys d’independència

L’objectiu continua sent normalitzar la relació institucional amb Belgrad i evitar un xoc que desestabilitzi els Balcans Occidentals

Pristina aspira a entrar a la UE, malgrat que cinc estats no reconeixen la seva sobirania, entre aquests, l’espanyol

El 17 de febrer no és un dia qual­se­vol a Kosova. El país cele­bra avui 15 anys d’inde­pendència en un ani­ver­sari que es torna a pro­duir lluny de la nor­ma­lit­zació de la relació amb Sèrbia. El diàleg entre Bel­grad i Pris­tina no passa pel seu millor moment després que en l’últim any s’hagin vis­cut alguns dels epi­so­dis més ten­sos entre els dos països. Quinze anys després, el 17 de febrer con­ti­nua sent un dia de cele­bració per als alba­noko­so­vars, però no per a la mino­ria sèrbia.

Kosova es va decla­rar inde­pen­dent de Sèrbia el 17 de febrer del 2008, nou anys després d’una guerra que va cau­sar 13.000 morts i que va aca­bar amb una inter­venció de l’OTAN que va obli­gar Sèrbia a reti­rar-se de la seva antiga província. Des d’ales­ho­res, alba­noko­so­vars i ser­boko­so­vars viuen en dues soci­e­tats paral·leles. Mitro­vica, on les ten­si­ons són freqüents, és segu­ra­ment l’exem­ple més clar del dis­tan­ci­a­ment. La ciu­tat del nord de la província sèrbia de Kosova està divi­dida: els alba­noko­so­vars al sud i la mino­ria sèrbia al nord.

Des­con­fiança i acu­sa­ci­ons mútues són la prin­ci­pal carac­terística de la relació actual entre Kosova i Sèrbia. Segu­ra­ment, l’ope­ració que l’OTAN manté a Kosova per al man­te­ni­ment de la pau és una de les prin­ci­pals evidències de la falta d’accep­tació sèrbia de la inde­pendència koso­var. En el ter­reny diplomàtic, la UE també fa més d’una dècada que impulsa el diàleg entre les dues capi­tals sense cap èxit.

Amb fins i tot un enviat espe­cial –l’eslo­vac Miros­lav Lajcák– per impul­sar el diàleg entre els dos països veïns, les auto­ri­tats comu­nitàries adme­ten que s’han fet pocs pro­gres­sos i els últims epi­so­dis de tensió han estat la cons­ta­tació d’aquest fracàs. “Amb els rep­tes als quals estem fent front com a euro­peus, Europa no neces­sita més ten­si­ons. Neces­si­tem solu­ci­ons, també als Bal­cans Occi­den­tals”, mani­fes­tava l’alt repre­sen­tant per a la Política Exte­rior de la UE, Josep Bor­rell. Ara bé, Sèrbia no és l’únic país que con­ti­nua sense reconèixer la inde­pendència de Kosova. Sí que té el reco­nei­xe­ment de 117 països, entre els quals hi ha els EUA, el Regne Unit i la majo­ria dels països de la UE.

Dins del bloc comu­ni­tari, són cinc els països que no reco­nei­xen la inde­pendència del país: l’Estat espa­nyol, Xipre, Roma­nia, Grècia i Eslovàquia. La decisió dels tres pri­mers s’explica per ten­si­ons ter­ri­to­ri­als inter­nes, amb la qüestió cata­lana com a prin­ci­pal motiu per a l’Estat espa­nyol, men­tre en el cas de Grècia i Eslovàquia l’argu­ment són els forts vin­cles amb Sèrbia.

Entre les grans potències, la Xina i Rússia també es neguen a reconèixer la inde­pendència de Kosova. Aquesta posició és espe­ci­al­ment relle­vant perquè tots dos països tenen capa­ci­tat de vetar l’ingrés de Pris­tina a les Naci­ons Uni­des.

La falta de reco­nei­xe­ment per part d’alguns països de la UE té impli­ca­ci­ons més enllà de l’accep­tació inter­na­ci­o­nal de la plena sobi­ra­nia: fa gai­rebé impos­si­ble l’adhesió a la UE. Kosova va dema­nar for­mal­ment al desem­bre l’entrada al club comu­ni­tari, però el camí està bar­rat des del prin­cipi. És pre­vi­si­ble que alguns dels estats que no reco­nei­xen la seva inde­pendència vetin l’adhesió, una decisió que han de pren­dre els Vint-i-set per una­ni­mi­tat.

Un nou capítol en la UE

Amb la petició de Pris­tina s’obre un nou capítol en la UE. Cap país sense reco­nei­xe­ment d’alguns dels estats mem­bres ha tru­cat abans a la porta del bloc. Diver­sos experts del Cen­tre de Política Euro­pea indi­quen en un informe que el pro­blema no seria tant legal com polític, pre­ci­sa­ment pel vet d’algun d’aquests cinc països. “Per superar els obs­ta­cles polítics, Kosova hau­ria de fer tot el que pugui en els pròxims dos anys per asso­lir les refor­mes a les quals es com­pro­meti. Hau­ria de fer ser­vir tots els canals diplomàtics per emfa­sit­zar que l’esta­tus de can­di­dat no implica el reco­nei­xe­ment”, asse­nya­len els experts Corina Stra­tu­lat, Zephyr Des­sus, Albana Merja i Albana Rexha.

Si bé Kosova es ves­teix avui de gala per cele­brar a tots els nivells els quinze anys d’inde­pendència, el país encara afronta rep­tes, tant a nivell inter­na­ci­o­nal com social. Com en la majo­ria de con­flic­tes, el fac­tor deter­mi­nant és la pressió inter­na­ci­o­nal. Els últims epi­so­dis de tensió han fet que la pressió, prin­ci­pal­ment de la UE i els Estats Units, aug­menti en els dar­rers mesos.

L’objec­tiu con­ti­nua sent nor­ma­lit­zar la relació ins­ti­tu­ci­o­nal entre Bel­grad i Pris­tina i, en con­seqüència, també evi­tar un nou con­flicte que deses­ta­bi­litzi altre cop els Bal­cans Occi­den­tals. Després de més d’una dècada de fracàs en el diàleg i amb ten­si­ons sem­pre latents, les espe­ran­ces se cen­tren ara en el nou pla de nor­ma­lit­zació impul­sat per l’Estat francès i Ale­ma­nya, amb el suport de Brus­sel·les i Was­hing­ton.

LA XIFRA

117
països
, entre aquests els EUA, el Regne Unit i la majoria dels estats de la UE, reconeixen la independència de Kosova.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia