Des que l’any 2005 va començar la lluita desinteressada i reivindicativa d’un grup de representants de les comarques de l’Alt Penedès i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia per fer realitat la vegueria del Penedès, són molts els canvis que ha viscut el país. En alguns moments, fins i tot, va arribar a semblar que la demanda de la vegueria podia ser un tema menor davant les crisis econòmiques, polítiques i socials que s’havien d’afrontar. Però la realitat és capriciosa i el febrer del 2017, després de 12 anys de campanyes ciutadanes, la vegueria del poble cobrava sentit i es feia un lloc en la legislació vigent. Però com es fa lloc una vegueria que neix de la voluntat popular? Fèlix Simon, un dels principals impulsors del projecte, ho diu en la coberta del llibre que va publicar el desembre passat: “Lluitant, teixint, fent xarxa, conspirant, desobeint, anant-hi, no defallint, bastint projectes, construint aliances, resistint amb paciència, sent un corcó; vetllant, promovent, proposant, promocionant, impulsant, organitzant, posant atenció, defensant, vigilant, deixondint, tenint cura.” Per a ell, el febrer del 2017, es va fer justícia i el gairebé mig milió de persones que viuen al Penedès van recuperar la dignitat que els va ser robada en tres ocasions amb errades històriques que van marcar més de cent anys de relacions territorials desnaturalitzades: el novembre del 1883, quan la divisió territorial d’Espanya va repartir el Penedès entre les demarcacions de Tarragona i Barcelona; el 1995, quan la llei del pla territorial general de Catalunya fixava sis àmbits i el Penedès quedava repartit en tres, i el juliol del 2010, quan es va aprovar la llei de vegueries sense incloure-hi l’àmbit del Penedès que s’havia aprovat dues setmanes abans.

L’inconformisme d’aquells que van ser capaços de gestar i mantenir viu un moviment popular en defensa de la vegueria del Penedès és la clau de volta d’un projecte polític i territorial que obre una porta d’oportunitats a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l’Anoia.

Al llarg dels divuit anys que han passat des que van començar les primeres reivindicacions, s’ha mantingut un objectiu clar: aconseguir el reconeixement de la vegueria per poder generar les estructures polítiques i territorials necessàries per donar el millor servei a la ciutadania. Des que s’aprova la modificació de la llei de vegueries l’any 2017 fins ara, hi ha moltes dificultats per fer realitat la institució. El desplegament de la llei de vegueries és lluny de ser una realitat, però la resta de vegueries disposen dels serveis territorials de la Generalitat, i això apropa l’administració a la ciutadania i, sobretot, fa visible el territori. Aquesta és una de les coses que remarquen els alcaldes de les capitals del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès. Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, creu que el projecte de la vegueria té força per dos motius: d’una banda aproxima l’administració a la ciutadania, i de l’altra, reforça les iniciatives de vertebració territorial d’unes comarques que, malgrat tenir una singularitat comuna, han patit històricament la separació provincial dictada per les lleis estatals. Precisament, l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau, insisteix en aquest punt de la vertebració territorial i la capacitat que la vegueria dona a les quatre comarques per fer-se més visibles al país i actuar solidàriament entre si i amb la resta del territori. Arnau creu que la modificació de la llei de vegueries dona una oportunitat històrica al territori.

L’any 2018, la Generalitat nomena el primer delegat de la vegueria del Penedès, càrrec que ocupa l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull. Ell remarca que els anys en què ell va ser el representant del govern al Penedès es va trobar amb pressupostos prorrogats i les mans lligades. El Penedès té vegueria reconeguda, té un delegat territorial, però no té delegació ni té directors territorials. La vegueria és encara una entelèquia buida de contingut que, per no tenir, no té ni els serveis que tenen els altres àmbits territorials reconeguts a Catalunya.

Després de les últimes eleccions al Parlament, Pere Aragonès és nomenat president i encarrega a l’alcalde de Sant Martí de Tous (1.200 habitants), David Alquézar, que ocupi la delegació del govern al Penedès i que munti les estructures d’una vegueria que ha de donar servei a una població de 500.000 habitants.