Política

NOEMÍ LLAURADÓ I SANS

PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA (ERC)

“Les batalles de campanar queden molt lluny; ara pensem en gran”

“Tarragona i Reus estan en una bona línia de treball conjunt en la fase de projectar-nos com a territori, i la Diputació fa de còmplice perquè continuïn sumant”

“És un dels projectes que pot ajudar al desenvolupament econòmic i social, encaixa en el sector turístic”

La Savinosa és sòl urbà i en això es basa el projecte, però som sensibles envers l’impacte ambiental
Al territori som molt bons en recerca, però no tant en la transferència, i hi hem d’apostar

Noemí Llau­radó es va con­ver­tir el 2019 en la pri­mera dona A acce­dir a la pre­sidència de la Dipu­tació de Tar­ra­gona gràcies a l’acord del seu par­tit, ERC, amb Junts. Li faria il·lusió repe­tir, però tot dependrà del que passi a les elec­ci­ons muni­ci­pals del mes de maig, en què és l’alcal­da­ble dels repu­bli­cans a l’ajun­ta­ment de Reus.

Quin balanç fa d’una legis­la­tura molt acci­den­tada?
Posi­tiu, mal­grat totes les vicis­si­tuds que hem hagut de patir, començant pels greus incen­dis de la Ribera d’Ebre, després els tem­po­rals Glòria i Filo­mena, l’acci­dent d’Iqoxe, el tan­ca­ment per la covid... Per tant, vam haver de ges­ti­o­nar, sobre­tot, urgències, sense dei­xar d’aten­dre el nos­tre prin­ci­pal des­ti­na­tari, els ajun­ta­ments de pobles petits, als quals els fan falta molts recur­sos. Fent tele­tre­ball vam ser capaços de fer un pla de xoc, mobi­lit­zant deu mili­ons d’euros, a més de con­ti­nuar amb el pla d’acció muni­ci­pal i els seus 85 mili­ons. Hem aju­dat també les enti­tats soci­als i espor­ti­ves, i les peti­tes empre­ses i autònoms de l’àmbit cul­tu­ral, molt per­ju­di­cat per la pandèmia. I sem­pre inten­tant garan­tir l’equi­li­bri ter­ri­to­rial, garan­tint els ser­veis inde­pen­dent­ment de la mida dels muni­ci­pis: bones con­ne­xi­ons viàries, bones con­ne­xi­ons digi­tals fent arri­bar la fibra òptica a gran part del ter­ri­tori, accés a l’edu­cació i els ser­veis i suport a l’habi­tatge a tots els pobles, sobre­tot els d’inte­rior.
Es fa el neces­sari per evi­tar el des­po­bla­ment?
És un tema que ens ocupa i ens pre­o­cupa, i sabem que, a més de la dipu­tació i els muni­ci­pis, s’hi han d’impli­car la Gene­ra­li­tat, l’Estati Europa. Les nos­tres línies van en el sen­tit d’asse­gu­rar l’accés als ser­veis públics bàsics, com ara l’edu­cació i la sani­tat, però també a l’oci i al comerç, fomen­tant els locals públics mul­ti­ser­vei als pobles.
Pel que fa a la tran­sició energètica, la gran aposta de la Dipu­tació és la Vall de l’Hidro­gen de Cata­lu­nya?
No vam dub­tar ni un moment que hi havíem de ser des del prin­cipi. Hi vam ser i hi som per sumar, per con­tri­buir al desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social del ter­ri­tori. Tot i que va néixer aquí, ara ja és un pro­jecte de país. Hem de fer la trans­for­mació verda tant sí com no, i a la nos­tra zona tenim un nucli indus­trial molt impor­tant que cal des­car­bo­nit­zar i ha de tro­bar vies per fer-ho, i una opció impor­tant és l’hidro­gen verd. El més impor­tant és abor­dar la qüestió de l’hidro­gen en tota la seva cadena, sense dei­xar altres vies de des­car­bo­nit­zació. Una bona notícia és que aquí es cons­ti­tuirà un cen­tre de des­car­bo­nit­zació que serà un revul­siu per a la tran­sició energètica. Cal ser cons­ci­ents que el nos­tre progrés no pot hipo­te­car els recur­sos de les futu­res gene­ra­ci­ons.
I a una escala més local, en què es basa aquesta tran­sició energètica?
Tenim unes línies de sub­venció, amb sis mili­ons d’euros, per aju­dar els muni­ci­pis i les enti­tats del sec­tor ambi­en­tal en aquesta trans­for­mació. Un dels pro­jec­tes més con­so­li­dats i engres­ca­dors és la xarxa de cal­de­res de bio­massa, que encaixa molt bé amb l’eco­no­mia cir­cu­lar, aju­dant a tenir uns bos­cos més nets i pre­ve­nir els incen­dis, impli­cant-hi empre­ses i per­so­nes del ter­cer sec­tor i acon­se­guint més sos­te­ni­bi­li­tat, no només ambi­en­tal, sinó també econòmica. També fomen­tem que els muni­ci­pis s’abo­quin a la reco­llida selec­tiva i a les ener­gies sos­te­ni­bles. La dipu­tació ha de fer de taca d’oli, con­ta­gi­ant la resta d’admi­nis­tra­ci­ons.
Un pro­jecte de ter­ri­tori és la Regió del Conei­xe­ment amb la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili. Com està? Se’n recu­llen fruits?
No s’ha atu­rat en cap moment, ni durant la pandèmia. Es tracta que ens puguem iden­ti­fi­car amb el prin­ci­pal valor que tenim, el talent i el conei­xe­ment de la nos­tra gent. Hem fet un pas enda­vant perquè hi hem introduït el tei­xit pro­duc­tiu, que és qui més s’ha de bene­fi­ciar de la trans­missió del conei­xe­ment que bus­quem i tin­gui un impacte en la millora de la qua­li­tat de vida de la ciu­ta­da­nia. És clau la trans­ferència del conei­xe­ment que es genera a la uni­ver­si­tat a la soci­e­tat i al tei­xit pro­duc­tiu. Som molts bons en recerca, però no tant en la trans­ferència, i hem de fer una aposta clara en aquest sen­tit.
Què apor­tarà el Hard Rock, al qual la Dipu­tació ja s’ha mos­trat favo­ra­ble?
Cre­iem que com a ins­ti­tució ens n’hem de que­dar una mica al marge, però sí que vam fer una decla­ració per dei­xar clar que és un dels pro­jec­tes que pot aju­dar al desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social, com n’hi ha d’altres. El Hard Rock encaixa en el sec­tor turístic, que per a nosal­tres és pri­mor­dial i aporta bona part del PIB de la demar­cació, amb molta gent que en viu. El nos­tre ter­ri­tori s’ha sabut diver­si­fi­car i no posar tots els ous en una mateixa cis­te­lla. Tenir una eco­no­mia diver­si­fi­cada ens fa més resi­li­ents.
Fins a quin punt serà clau per a la ver­te­bració del ter­ri­tori la futura estació inter­mo­dal del Camp?
Tenim unes infra­es­truc­tu­res clau en el nos­tre ter­ri­tori, tenim sort: l’aero­port, el port de Tar­ra­gona i tin­drem aquesta estació inter­mo­dal a l’encre­ua­ment de la via fer­roviària ordinària i el cor­re­dor medi­ter­rani que ens con­necta amb l’alta velo­ci­tat, a més del tram­via del Camp, que també aju­darà a ver­te­brar el ter­ri­tori. La mobi­li­tat és clau per a la gent del ter­ri­tori, i ha de ser col·lec­tiva, pública i sos­te­ni­ble, de manera que la nos­tra aposta és el tren. Que hi hagi una estació cen­tral ben con­nec­tada, també amb la capi­tal del país, és clau per al desen­vo­lu­pa­ment econòmic i social i per a una millor mobi­li­tat de les per­so­nes que hi vivim. L’aero­port de Reus en sor­tirà bene­fi­ciat, amb més línies aèries interes­sa­des, així com un port de Tar­ra­gona actu­al­ment en plena embran­zida, sobre­tot en logística. Tam­poc no hem d’obli­dar les con­ne­xi­ons dins del nos­tre ter­ri­tori, cap al Baix Penedès i cap a les Ter­res de l’Ebre.
Pre­ci­sa­ment, hi ha el perill que les Ter­res de l’Ebre que­din més lluny d’aquesta cen­tra­li­tat reforçada del Camp de Tar­ra­gona? Què es fa per impe­dir-ho?
Les Ter­res de l’Ebre for­men part del nos­tre àmbit i hi inver­tim tot els diners que són al nos­tre abast perquè es puguin desen­vo­lu­par. Estan en un moment dolç, sobre­tot en el camp turístic, i nosal­tres hi hem apos­tat amb les vies ver­des, amb el pla d’acció muni­ci­pal, en cul­tura i fes­tes i reforçant la seu de la Dipu­tació a les Ter­res de l’Ebre. També s’hi han implan­tat empre­ses impor­tants.
Un dels pro­jec­tes que s’ha des­en­ca­llat per fi és el de l’antic pre­ven­tori de la Savi­nosa, de titu­la­ri­tat de la Dipu­tació. Quina és l’aposta?
Apos­tem perquè sigui un hub edu­ca­tiu i cul­tu­ral, ja que el nos­tre és un ter­ri­tori cre­a­tiu, i hem d’aju­dar que surti més talent. Per això apos­tem en aquesta finca per la cre­ació cul­tu­ral i l’edu­cació, tras­lla­dant-hi el Con­ser­va­tori de Música i l’Escola d’Art i Dis­seny, a més dels ser­veis públics cul­tu­rals pro­pis de la Dipu­tació. Cre­iem que la cul­tura és trans­for­ma­dora i un motor econòmic i social.
Han sor­git força veus que vol­drien menys presència humana i més pro­tecció natu­ral en aquest indret de gran riquesa i bellesa al cos­tat de la ciu­tat de Tar­ra­gona...
Tenim molta sen­si­bi­li­tat envers l’impacte ambi­en­tal, i el pri­mer que vam fer van ser estu­dis de com pre­ser­var tot aquest eco­sis­tema. El pla­ne­ja­ment de Tar­ra­gona el pre­veu com a zona d’equi­pa­ments públics, per tant sòl urbà con­so­li­dat, i el que fem és fer una pro­posta segons aquesta pla­ni­fi­cació i posant-hi equi­pa­ments públics perquè sigui un espai per a la ciu­ta­da­nia. El pri­mer que es veurà serà el camí de ronda, per gau­dir a peu i en bici­cleta.
Per des­en­ca­llar el pro­jecte de la Savi­nosa han cal­gut acords entre admi­nis­tra­ci­ons i, per tant, entre colors polítics. Un dels papers de la Dipu­tació ha de ser el de bus­car con­sen­sos? Costa tro­bar-ne?
És del que fem més ban­dera. L’acon­se­guim a nivell intern, amb molts acords amb l’opo­sició i pot­ser sent l’única admi­nis­tració que acos­tuma a apro­var pro­pos­tes per una­ni­mi­tat. Per damunt de diferències polítiques hi ha el fet de millo­rar la vida de les per­so­nes. Quan posem damunt la taula els bene­fi­cis, és més fàcil arri­bar a acords, com el cas de la Savi­nosa, amb l’ajun­ta­ment, el govern català i l’espa­nyol, i que pot ser la lla­vor d’un acord de govern encara més ampli a la Dipu­tació.
I bus­car acords, també, entre Reus i Tar­ra­gona, massa sovint d’esquena una de l’altra i res­tant poten­cial al ter­ri­tori, no?
Jo crec que les dues ciu­tats demos­tren que tenen mol­tes siner­gies, i la Dipu­tació fa de còmplice perquè con­tinuïn sumant. Estan en una bona línia de tre­ball con­junt, fent de motor del Camp de Tar­ra­gona. Les llui­tes de cam­pa­nars ja que­den molt lluny, és un dis­curs dels vui­tanta, les gene­ra­ci­ons actu­als ja no el tenim, pen­sem en gran, sumant i apor­tant des de tot arreu. Estem en la fase de pro­jec­tar-nos com a ter­ri­tori, de la riquesa i la diver­si­tat. Com va dir Eudald Car­bo­nell en la lliçó inau­gu­ral d’aquest curs de la URV, una soci­e­tat com­pe­ti­tiva no és la que com­pe­teix, sinó la que coo­pera.
Té ganes de repe­tir com a pre­si­denta de la Dipu­tació?
La desig­nació és indi­recta, i abans hem de gua­nyar-nos la con­fiança dels nos­tres muni­ci­pis, per la qual cosa encara que­den uns mesos en què cal con­ti­nuar tre­ba­llant. Després veu­rem com queda el repar­ti­ment de for­ces poste­rior a les muni­ci­pals. Evi­dent­ment m’agra­da­ria que la pre­sidència con­tinués sent repu­bli­cana i molts dels pro­jec­tes que duem a terme són de llarg recor­re­gut i els voldríem veure cul­mi­nar des de dins. Per­so­nal­ment, és un honor pre­si­dir la Dipu­tació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia