Política

La UE enceta la reforma

França i Alemanya plantegen menys decisions per unanimitat

Els caps d’estat i de govern inicien el debat sobre com millorar el funcionament de la Unió Europea

L’objectiu és preparar el club comunitari perquè pugui assumir més de trenta membres a partir del 2030

La Unió Euro­pea (UE) escalfa els motors per poder donar la ben­vin­guda a nous mem­bres. Al bloc comu­ni­tari se l’acu­mu­len els can­di­dats a l’adhesió. Ja en són vuit i alguns espe­ren des de fa més d’una dècada. La can­di­da­tura d’Ucraïna, en plena invasió russa, ha acce­le­rat un debat que el club comu­ni­tari feia temps que tenia pen­dent: pot l’actual UE incloure més mem­bres? Aquesta serà la pre­gunta que els líders euro­peus inten­ta­ran començar a res­pon­dre en la tro­bada infor­mal d’avui a Gra­nada (Anda­lu­sia). El debat arriba després que l’eix fran­co­a­le­many fes un pas enda­vant amb una pro­posta per pre­pa­rar la UE per a l’ampli­ació a més de trenta mem­bres. Després d’un temps de crisi en què l’aliança entre França i Ale­ma­nya no ha pas­sat pel seu millor moment, París i Berlín han mar­cat la ruta per refor­mar la Unió Euro­pea.

Can­vis en el pres­su­post

La recepta de les dues capi­tals euro­pees apunta a una reforma pres­su­postària, reduir el nom­bre de comis­sa­ris, vin­cu­lar els fons euro­peus de manera més estricta al com­pli­ment de l’estat de dret i limi­tar les deci­si­ons per una­ni­mi­tat al Con­sell Euro­peu per anar a un sis­tema de votació per majo­ries. “La qüestió de l’ampli­ació ja no és si sí o si no, ni quan, sinó com”, va afir­mar la secretària d’estat d’Afers Euro­peus de França, Lau­rence Boone, en la pre­sen­tació de la pro­posta, ela­bo­rada per dotze experts i que remarca que ara per ara “la UE no està pre­pa­rada per donar la ben­vin­guda a nous mem­bres”.

El full de ruta fran­co­a­le­many plan­teja apla­car un dels temors que la UE té sobre l’ampli­ació: el blo­queig per la neces­si­tat d’una­ni­mi­tat entre els estats en qüesti­ons que es con­si­de­ren sen­si­bles, com ara la mateixa adhesió, la política exte­rior i de segu­re­tat, la fis­ca­li­tat i les finan­ces de la Unió Euro­pea. Amb vint-i-set estats ja és sovint com­pli­cat tirar enda­vant algu­nes ini­ci­a­ti­ves. No queda lluny quan Polònia i Hon­gria blo­que­ja­ven el pres­su­post euro­peu per la vin­cu­lació dels fons al res­pecte de l’estat de dret i Buda­pest també va inten­tar vetar l’envi­a­ment d’armes a Ucraïna. Amb més de trenta mem­bres, acon­se­guir la una­ni­mi­tat seria encara més difícil.

Per resol­dre el pos­si­ble blo­queig, la pro­posta fran­co­a­le­ma­nya redu­eix la llista de qüesti­ons per a les quals seria neces­sari el sí de tots els estats i la dei­xen en només política exte­rior, defensa i segu­re­tat. Així en que­den fora, per exem­ple, les deci­si­ons sobre impos­tos.

Reforçar l’estat de dret

Un dels punts que els experts remar­quen és la neces­si­tat de reforçar l’estat de dret perquè sigui un pilar cen­tral de la futura UE, més que ara. L’estat de dret ha estat el pro­ta­go­nista d’enfron­ta­ments entre la Comissió Euro­pea i alguns dels últims mem­bres que s’han incor­po­rat al club comu­ni­tari, prin­ci­pal­ment Hon­gria i Polònia. “És un prin­cipi cons­ti­tu­ci­o­nal no nego­ci­a­ble per al fun­ci­o­na­ment de la UE”, remarca el text.

D’altra banda, el full de ruta de París i Berlín plan­teja millo­rar el fun­ci­o­na­ment de la UE amb la reducció del nom­bre de comis­sa­ris de l’exe­cu­tiu comu­ni­tari. Actu­al­ment, cada estat en té un i la idea és que això deixi de ser obli­ga­tori per no sumar un nou comis­sari per país que entra al bloc. Els experts plan­te­gen que cada país hi tin­gui repre­sen­tants, però en càrrecs de segona línia. També es limi­ta­ria el nom­bre d’euro­di­pu­tats a 751 o menys.

L’experta Thu Nguyen –una de les per­so­nes que han ela­bo­rat la pro­posta fran­co­a­le­ma­nya– remarca la neces­si­tat també que la reforma de la Unió Euro­pea inclo­gui la veu dels ciu­ta­dans. “Hem d’asse­gu­rar que no sigui un debat només entre estats i ins­ti­tu­ci­ons, sinó que els ciu­ta­dans també hi siguin”, va expli­car en un semi­nari orga­nit­zat pel cen­tre Calling Europe. Al seu torn, Kalypso Nico­lai­dis, pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat d’Oxford, va insis­tir en les pors que, espe­ci­al­ment, els estats més petits i perifèrics tenen envers pro­pos­tes que sur­ten de França i Ale­ma­nya. “Tenen por de ser con­tro­lats pels grans”, va subrat­llar Nico­lai­dis. La pro­posta fran­co­a­le­ma­nya, encar­re­gada als experts al gener, mos­tra que ja fa temps que la UE sap que ha de pen­sar quin serà el seu futur. “El con­sens gene­ral és que cal aquest debat”, indi­cava la secretària d’estat d’Afers Euro­peus ale­ma­nya, Anna Lührmann.

La pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, va prémer l’acce­le­ra­dor d’aquest debat en el dis­curs sobre el dis­curs de la Unió que va pro­nun­ciar a mei­tat de setem­bre a Estras­burg, en el qual va apun­tar a una UE de més de trenta mem­bres. Ara, el debat s’eleva a nivell de caps d’estat en la cimera infor­mal a Gra­nada, una dis­cussió que posarà ja defi­ni­ti­va­ment la reforma sobre la taula. En la tro­bada també s’espera que els Vint-i-set abor­din, a petició d’Itàlia, la qüestió migratòria. Tot això, en un moment en què la UE ja comença a veure la llum per tirar enda­vant el pacte migra­tori i d’asil, apro­vat dime­cres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia