El president del govern, Pere Aragonès, ha anunciat una “una nova ofensiva” pel reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea durant la seva gira per Itàlia. En una visita a la Universitat de Bolonya, el cap de l’executiu ha detallat que, a partir de la setmana vinent, el govern impulsarà tres accions. Per una banda, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, es reunirà els dies 16 i 17 d’octubre a Madrid amb diversos ambaixadors dels estats membres. Per l’altra, la delegació del govern davant la UE té programades reunions amb representants dels 27, i l’executiu continuarà mantenint converses amb altres governs que reforçarà amb una campanya publicitària als països de la UE.

“Fa molt de temps que hi treballem”, va dir Aragonès, que va recordar que el 2022 “ja es va acordar que es promouria el català com a llengua de treball al Parlament Europeu, i més recentment hi ha hagut l’acord per incorporar-lo com a llengua d’ús a les Corts espanyoles”. El President, que valora aquests gestos com un “pas importantíssim”, confia que l’oficialitat sigui un fet abans de finals d’aquest any, coincidint amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. “Seria desitjable”, ha declarat, just abans de remarcar que el català és una de les llengües amb més parlants que no té reconegut l’estatus d’oficial.

Sobre aquesta mateixa qüestió s’ha manifestat el primer secretari del PSC, Salvador Illa, que ha assegurat que té “plena confiança” que els 27 donaran suport a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE. Des de la seu del Partit dels Socialistes Europeus a Brussel·les, Illa ha apuntat que les reunions que ha tingut durant la seva estada de dos dies a la capital europea li han “reforçat la confiança” que la petició del govern espanyol tirarà endavant: “Surto de les reunions amb més confiança. He vist molta determinació perquè aquest afer prosperi i una acció de treball ben plantejada.” Tot i això, ha condicionat el suport al cos d’acció exterior plantejat pel govern català al “respecte als límits de l’Estatut”.