Israel llença la pitjor ofensiva mai vista a Gaza

Gaza s’apaga. L’absència d’elec­tri­ci­tat i de com­bus­ti­ble arran del blo­queig total dic­tat per Israel fa que cada vegada sigui més com­pli­cat con­tac­tar amb la franja de Gaza. El silenci infor­ma­tiu és ferotge. Hi ha cen­te­nars de peri­o­dis­tes acre­di­tats per entrar a Gaza per Eretz, al nord del ter­ri­tori, però Israel no els hi per­met l’accés. Els infor­ma­dors tam­poc poden pene­trar a Gaza pel pas de Rafah, que con­necta Egipte amb l’encla­va­ment. Israel l’ha bom­bar­de­jat dos cops i amenaça de tor­nar a fer-ho.

A l’altra banda del mur, Israel no troba el límit i ningú l’ajuda a tro­bar-lo. Els diri­gents del país van adver­tir la població de la mei­tat nord de la franja que els dona­ven 24 hores per des­plaçar-se cap al sud. Un marge tem­po­ral que arri­bava a la fi aquesta pas­sada mit­ja­nit i una ope­ració d’èxode que grups dels drets humans han denun­ciat com a impos­si­ble. Espe­ci­al­ment ate­ses les cir­cumstàncies sobre el ter­reny. Tot i que cada cop en tin­guem menys imat­ges i veus, la franja de Gaza ha patit durant els dar­rers set dies la pit­jor ofen­siva que mai hi hagi diri­git l’estat d’Israel. Són més de 1.800 per­so­nes mor­tes. El govern d’emergència lide­rat per Ben­ja­min Neta­nyahu i Benny Gantz hi ha dei­xat caure 6.000 bom­bes en sis dies. Una dada: són més bom­bes de les que van llençar els EUA durant molts dels anys en què van ocu­par l’Afga­nis­tan, un ter­ri­tori gai­rebé 2.000 vega­des més gran que Gaza.

Talal Okal, ana­lista resi­dent a Gaza, encara tro­bava la manera de con­tac­tar amb Reu­ters. “Com van fer el 1948, Israel ens vol expul­sar de la Pales­tina històrica llençant bom­bes sobre els nos­tres caps”, denun­ci­ava a l’agència. “Però avui, això passa davant dels ulls d’arreu del món.” Des d’algun des­patx llunyà, el por­ta­veu de l’exèrcit isra­elià, Jonat­han Cor­ni­cus, llençava un con­sell a més d’un milió de per­so­nes atra­pa­des entre el mur i les bom­bes isra­e­li­a­nes: “Per la vos­tra segu­re­tat, mar­xeu al sud i man­tin­gueu-vos allu­nyats dels ter­ro­ris­tes de Hamàs, que us fan ser­vir com a escuts humans.” Hamàs, a dins de Gaza, els dema­nava el con­trari. “Afer­reu-vos a casa vos­tra; afer­reu-vos a la vos­tra terra.”

El secre­tari de Defensa dels EUA, Lloyd Aus­tin, era ahir a Israel. Les democràcies, va dir, “són més for­tes quan defen­sen les lleis de la guerra”. També va asse­gu­rar que “ter­ro­ris­tes com Hamàs fan mal a civils; les democràcies, no”. Les seves decla­ra­ci­ons, tenint en compte l’infle­xi­ble suport de Was­hing­ton a les ofen­si­ves llençades per Israel, s’han d’enten­dre com un exer­cici de cara a la gale­ria.

Milers de sol­dats i de volun­ta­ris isra­e­li­ans s’arre­ple­guen al vol­tant de la franja de Gaza. És Sde­rot, una ciu­tat engan­xada al mur. El ter­ri­tori, fa només uns dies, patia una mas­sa­cre durant la invasió dels mili­tants de Hamàs. Però cen­te­nars de ciu­ta­dans que fan suport a l’ofen­siva es resis­tei­xen a mar­xar. “En guer­res ante­ri­ors con­tra Gaza només ens havien ata­cat amb coets”, diu Boaz Harel, volun­tari de Tel-Aviv. “Però ara la gent obria les fines­tres i veia els seus amics sent tiro­te­jats al car­rer, i tot això ha pro­vo­cat un nou nivell d’histèria.”