Suport a Campmajó i al ‘segon exili’ de Tsunami, a Girona

Girona havia tancat els dilluns reivindicatius per denunciar la repressió el 19 de setembre de 2022, després de 259 convocatòries per “tancar el dol i començar una nova etapa amb el mateix objectiu: la independència del nostre país”, explicava a l’agost d’aquell any el president de Girona Vota, Sergi Font. Però aquest vespre han reactivat la mobilització davant l’exili coordinat dels encausats, per suposat terrorisme pel cas Tsunami i, especialment, pel conciutadà Josep Campmajó, que dijous passat va anunciar la decisió voluntària d’exiliar-se a Suïssa, davant el setge creixent de la investigació i acusacions de l’Audiencia Nacional i els seguiments i la vigilància incessants per part dels cossos de seguretat estatals.

Centenars de persones han tornat a la plaça, on han desplegat una gran estelada per revifar la protesta, convocada pel grup de suport a l’exiliat, però també per l’ANC, el Consell Local de la República i Òmnium, que hi han intervingut als parlaments. A peu de plaça, la presència de l’expresidenta del Parlament Laura Borràs; l’alcalde gironí, Lluc Salellas, que ha fet un recés al ple municipal per adherir-se a la concentració amb els portaveus de Junts, Gemma Geis, i d’ERC, Quim Ayats, i que han tornat a fer explícit el seu suport a Campmajó des de l’escenari amb altres regidors, i també l’exalcaldessa Marta Madrenas o el cap de llista de Junts, Salvador Vergés, però també destacats militants d’ERC i les CUP, entre el públic.

Campmajó, des de Suïssa, hi ha intervingut per agrair la “feinada del grup de suport” perquè el seu exili i també el de tota la resta sigui més suportable. Però, a més, perquè el missatge arribi, de moment, a les més de 200 persones adherides. Sense comptar-hi ja més de 50 entitats de les comarques gironines i la resta del país, ni tampoc noms com ara l’expresident Quim Torra, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i l’expresidenta de l’ens, Elisenda Paluzie; Josep Cruanyes –coordinador de la Comissió de la Dignitat– o Guillem Fuster, de Poble Lliure.

Pel desenes de vegades portaveu presencial de la resta de causes, a la plaça, i avui protagonista forçosament telemàtic, “l’exili és una resposta política al braç armat espanyol”, i el desig que “de la repressió passem a l’acció i plantar cara” amb “una oposició i lluita no violenta, de resistència, per guanyar la independència”. No amaga que són dies durs, de “cansament després de molts mesos de silenci”, però se sent “fort i ferm”. La seva intenció és “que no es passi pàgina” a la repressió dels aparells estatals que deixen en paper mullat la llei d’amnistia.

El públic ha secundat la crida a la independència amb què Campmajó ha tancat la intervenció en directe, tot refermant l’esperit compartit que protestar no és terrorisme, i que si a ell li imputen l’acusació, la comparteix tot el col·lectiu.