CUP
Des de la unilateralitat
La CUP defensa portar a terme un nou referèndum d’autodeterminació –s’obre a buscar-hi data– i el presenta com una eina de confrontació amb l’Estat espanyol. Així ho va exposar aquesta setmana passada la cap de llista per a les eleccions del 12-M, Laia Estrada: “No desaprofitarem una eina com una consulta ciutadana sobre la independència per desbordar l’Estat i tornar-lo a posar en escac.”
Per a Estrada, la proposta de celebrar un referèndum que encaixi dins la Constitució Espanyola, possibilitat que defensa el president de la Generalitat, Pere Aragonès, implicaria un retrocés: “Ens fa tornar 10 anys enrere i pot provocar encara més una desafecció de la ciutadania”, considera Estrada.
En els darrers anys, la CUP ha intentat engegar el procés de convocar un nou referèndum en diverses ocasions. L’any 2021 va plantejar fer una consulta sobre l’autodeterminació per a l’any 2025, però la proposta no va prosperar, ja que les altres forces independentistes, ERC i Junts, no li van donar suport. Ho van tornar a intentar ara fa un any i mig, concretament el novembre del 2023, quan van presentar una moció al Parlament per crear una nova llei per celebrar un altre referèndum, pactat o no amb Madrid. En aquesta ocasió, ERC i Junts es van abstenir.
En tot aquest temps la CUP ha evitat concretar un límit temporal per al referèndum i ha defensat que el primera pas per avançar és estar d’acord a recuperar una agenda social i nacional pròpia. La posició dels cupaires, doncs, segueix essent la defensa de la unilateralitat, ja que no és una possibilitat el fet de posar-se d’acord amb el govern estatal. La formació critica la taula de diàleg i advoca per la desobediència institucional i la mobilització popular. Això forçaria l’Estat, asseguren, a avenir-se a reconèixer el dret a l’autodeterminació. Segons la formació cal generar les condicions per assolir la ruptura amb l’Estat necessària perquè Catalunya s’autodetermini.