Autònom i responsable d’una enginyeria de càlcul d’estructures d’edificacions, Xavier Xevi Vinyoles i Compta (Salt, 1970) és l’alcalde de Bescanó (5.141 habitants al gener). Portaveu d’ERC des del 2016, Vinyoles fa de batlle tot i haver estat segon en vots en els dos comicis en què ha estat cap de llista. L’habitatge i la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic són dos dels grans objectius d’un equip de govern en minoria (sis regidors de 13 en el ple) i que ha hagut d’aprendre a negociar amb l’oposició: Junts (sis regidors) i la CUP (un, i antic soci d’ERC entre el 2019 i el 2023).
Vostè ha estat elegit alcalde dos cops, però no ha guanyat cap dels comicis en què ha estat alcaldable. Com és això?
És fruit de dues coses. Una, de la sociologia política del municipi. Des de fa molts anys, pràcticament només es presentaven dos grups: Entesa i Convergència i Unió. Quan jo em vaig presentar el 2019 [com a cap de llista d’ERC], va aparèixer un tercer grup, la CUP, que no s’havia presentat mai. Crec que també coincideix amb un esgotament del projecte de Convergència i una voluntat de canvi de la gent. No gaire forta, però una voluntat de canvi, malgrat que Convergència segueixi sent la llista més votada [l’any passat, 991 vots de Junts i 900 d’ERC, tots dos amb sis edils]. Això va fer que en el primer mandat féssim aquest govern de coalició [amb la CUP] malgrat que Esquerra no tenia la majoria. De fet, no la tenia ningú. I en aquest segon no hem estat capaços ni la CUP ni nosaltres d’arribar a un acord suficient per fer-los entrar al govern, per governar junts, però ells sí que van decidir mantenir-nos el suport per a l’alcaldia [...].
Em deia abans que s’aproven els punts amb el suport, fins i tot, de Junts, la llista més votada? Com és?
Suposo que perquè en el ple el que portem són coses molt lògiques o molt de poble i, per tant, tots hi estem a favor. Segur que cadascun dels tres grups faríem les coses lleugerament diferent, però al final són coses raonables i lògiques i s’hi vota a favor, cosa que agraïm perquè al final tots els grups es dediquen a sumar i no a bloquejar-nos els uns als altres.
Quins són els projectes de mandat, fins al 2027?
Hi ha molta feina a fer, com a tots els pobles, però prioritzem dues línies. Una és el tema de l’habitatge, al qual volem dedicar més recursos. En el mandat anterior ens vam entossudir a tirar endavant una urbanització que feia gairebé vint anys que estava aturada [al sector sud]. Ho vam aconseguir i es va executar amb una doble finalitat: que hi hagi un cert moviment urbanístic i oferta d’habitatge, però sobretot perquè això alliberava una parcel·la per a habitatge de protecció oficial.
Quants habitatges hi haurà?
Aquí n’hi ha 18. Seran de lloguer i tenim un projecte de rehabilitació per fer una cooperativa d’habitatge amb cessió de sòl.
On és la urbanització?
No és una urbanització. És que hem urbanitzat un sector. A banda de les 18 que serien per a joves i famílies amb dificultats, s’ha fet una promoció de 25 parcel·les a càrrec dels propietaris i l’Ajuntament l’ha executat en cooperació amb ells.
Els 18 habitatges, com es gestionaran?
És el que estem treballant ara. Estem buscant les opcions de finançament que tenim, les opcions d’execució de l’obra per mirar de quadrar-ho tot i posar en marxa el projecte. Hem d’intentar fer-ho aquest mandat.
M’ha parlat de dues línies.
[...] La segona és treballar per la descarbonització del municipi i per lluitar contra el canvi climàtic. I això ho fem amb dues línies. Una, que ja l’estem duent a terme, és posar en marxa una comunitat energètica amb plaques fotovoltaiques al polivalent. Això ara ja està en una fase en què els veïns poden demanar de participar-hi.
Tindrà un radi concret?
De dos quilòmetres. Per tant, agafa tot el nucli de Bescanó i part de Montfullà. Treballem per crear-ne més. Paral·lelament, estudiem projectes de xarxa de calor per alimentar edificis públics i crear una comunitat energètica, però en aquest cas de xarxa de calor per a la climatització d’habitatges [privats].
Què vol dir una xarxa de calor?
Una xarxa de calor és que en els carrers també hi hagi una xarxa amb tubs amb aigua calenta que permeti –segons el sistema que acabem decidint o que els tècnics ens acabin aconsellant que és el més rendible– que els habitatges puguin utilitzar aquesta aigua, aquesta font de calor per climatitzar. Ja sigui amb energia aerotèrmica o geotèrmica.
Geotèrmica seria sota terra?
Sí, per sota terra. Això permet alimentar edificis públics amb combustible no fòssil i alhora que els veïns puguin aprofitar els excedents que hi hagi i s’hi puguin connectar.
Seria una xarxa municipal amb els veïns connectats?
Sí. El que estem estudiant és la viabilitat i el rendiment que la producció d’aquesta xarxa de calor sigui amb energia geotèrmica o amb biomassa. I la Diputació ens ajuda en aquests estudis [...].
Alguna inversió destacada en el pressupost d’aquest any (5,3 milions)?
Quan aprovem el pressupost corrent, ho fem sense inversions, però una vegada es liquida l’anterior i sabem el romanent líquid de tresoreria, planifiquem les inversions. Això es va fer entre el febrer i el març i ara estem debatent amb els grups una sèrie de propostes. En el ple anterior, ja en vam avançar unes perquè vam veure que eren necessàries per tirar endavant per fer una inversió de 400.000 euros per finançar la millora de la xarxa d’aigua en baixa en els punts on tenim detectat que hi ha més fuites. L’actuació estaria finançada parcialment per l’ACA [Agència Catalana de l’Aigua]. Ens donen al voltant de 260.000 euros.
Algun altre projecte en què treballin?
Un altre projecte d’Esquerra a mitjà termini és la reordenació i potenciació de tota l’àrea esportiva. L’última intervenció és la construcció de la piscina descoberta, però es va intervenir exclusivament en el vas de la piscina. Per les necessitats dels diferents clubs de bàsquet, patinatge, futbol, BTT, que van creixent, i la mateixa piscina també. Hem de reordenar tot aquest sector. És prioritari fer vestidors nous per a la piscina i que siguin compatibles per al futbol; graderies per al futbol, i ampliar la capacitat del pavelló amb una segona pista tancant la pista coberta que tenim ara i creant una pista coberta d’ús públic addicional. Tot això reordena el sector del passeig de la Torre, on hi ha la piscina, el camp de futbol, el circuit de BTT, el pavelló, la pista coberta, però són inversions costoses. Primer s’ha de reordenar, ja vam fer l’avantprojecte de tancament del pavelló.