Puigdemont i Comín seguiran insistint en la via judicial per defensar els seus drets com a eurodiputats

L’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont i l’excon­se­ller Toni Comín no només han lamen­tat avui la decisió del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) d’ava­lar la nega­tiva de l’Euro­cam­bra de reconèixer-los a com a euro­di­pu­tats a l’inici de la legis­la­tura 2019-2024 perquè “obre una porta perquè d’altres estats mem­bres de la UE puguin imi­tar l’exem­ple d’Espa­nya i inven­tar requi­sits con­tra­ris als prin­ci­pis de la democràcia (...) per sub­ver­tir el resul­tats elec­to­rals del seu país” sinó que han anun­ciat que segui­ran llui­tant pels seus drets obrint noves vies judi­ci­als. De fet, la mateixa sentència admet que no pot entrar en el fons de la qüestió perquè el Par­la­ment Euro­peu no té marge per qüesti­o­nar la llista final d’euro­di­pu­tats que envia Espa­nya, encara que exclo­gui mem­bres que no han jurat la Cons­ti­tució, com va ser el cas, però apunta que la qüestió es pot resol­dre per la via judi­cial espa­nyola. En un comu­ni­cat, Puig­de­mont i Comín remar­quen que la sentència obre dues vies per deci­dir si el requi­sit fixat per la legis­lació espa­nyola per incloure en la llista d’euro­di­pu­tats que envia a Brus­sel·les els can­di­dats gua­nya­dors –pro­me­tre pre­sen­ci­al­ment la Cons­ti­tució espa­nyola– és o no con­forme al dret euro­peu. Una de les opci­ons és dema­nar a les auto­ri­tats judi­ci­als esta­tals que pre­sen­tin una qüestió pre­ju­di­cial sobre aquest assumpte al TJUE. Aquesta via, avan­cen Puig­de­mont i Comín, l’acti­va­ran “de manera imme­di­ata”. La sentència també recorda la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar un recurs d’incom­pli­ment con­tra l’estat espa­nyol, via que també estu­di­a­ran els euro­di­pu­tats de Junts, “par­tint de la base que aquesta via de recurs està reser­vada, a pri­ori, als estats mem­bres de la UE i a la Comissió Euro­pea”.

Puig­de­mont i Comín mos­tren la seva sor­presa per la decisió del tri­bu­nal euro­peu, sobre­tot perquè l’advo­cat gene­ral del TJUE va fer un informe al mes d’abril on retreia al pre­si­dent del Par­la­ment Euro­peu que va negar l’escó als dos polítics de Junts que posés “en qüestió els resul­tats elec­to­rals ofi­ci­al­ment pro­cla­mats”. Remar­quen, a més, que la sentència avui cone­guda no entra en el fons de la qüestió que van plan­te­jar al tri­bu­nal, que era si un estat pot posar requi­sits incom­pa­ti­bles amb el dret euro­peu per impe­dir que un euro­di­pu­tat electe pugui ser reco­ne­gut com a tal per part del Par­la­ment Euro­peu”.

El comu­ni­cat dels euro­di­pu­tats de Junts con­clou que estan espe­ci­al­ment pre­o­cu­pats pel fet que men­tre el TJUE no deixi resolta de manera defi­ni­tiva la pre­gunta de si un estat pot fixar requi­sits que pas­sin per davant dels resul­tats elec­to­rals, queda oberta la porta “perquè d’altres estats mem­bres de la UE puguin imi­tar l’exem­ple d’Espa­nya i inven­tar requi­sits con­tra­ris als prin­ci­pis de la democràcia i incom­pa­ti­bles amb el dret euro­peu per sub­ver­tir el resul­tats elec­to­rals del seu país”, el que implica “un dany irre­pa­ra­ble per a la democràcia euro­pea.