Pineda, un canvi de cicle?
La segona població del Maresme viu un recanvi històric a l’alcaldia, que per primer cop ocupa una dona
La remodelació de la plaça de l’Estació es redefineix com l’inici de la gran transformació del passeig
El nou model de la gestió dels residus, el gran repte pendent que no es resoldrà en aquest mandat
Pineda de Mar, que amb 30.500 habitants s’ha convertit aquest 2025 oficialment en la segona població del Maresme, és majoritàriament socialista des de fa disset anys. Socialista o amorista, perquè és difícil explicar si les grans majories correlatives aconseguides pel PSC han estat només per afinitat amb ideologia de partit o simplement per culte a la figura de Xavier Amor, que l’agost passat va fer el salt a la Generalitat com a secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran. Aquesta decisió, quan queden poc més de dos anys de mandat, va agafar el govern amb el peu canviat, però en cap cas es va discutir que el relleu natural seria la primera tinenta d’alcaldia, Sílvia Biosca, que el mateix Amor havia portat al consistori. Biosca, filla també d’un regidor històric i amb una dilatada experiència en la gestió municipal, ha entomat la difícil tasca de substituir Amor i de fer-ho com la primera dona alcaldessa del municipi. La majoria absolutíssima de tretze regidors, més el suport afegit també al govern de l’edil del PP, li haurien de facilitar les coses perquè els grups de l’oposició no poden ni tan sols somiar canviar una realitat tan aclaparadora. La tímida revolta social pels increments de taxes i impostos en els darrers dos anys ha estat foc d’encenalls i s’ha apaivagat, de moment, amb descomptes i abonaments i carregant a Europa totes les culpes de l’increment d’un rebut de les escombraries que no vindrà acompanyat d’un canvi de model que millori un servei que va coix des de fa massa anys, i que passarà factura al govern que se n’hagi d’encarregar, perquè els canvis en el sistema de recollida són habitualment una font de conflictes.
La gran obra de mandat, batejada així pel mateix govern, tornarà a ser un projecte conegut des del 2016: la urbanització de les places Estació i Pubilla, que ara s’ha ampliat i millorat per donar cabuda a criteris de sostenibilitat. Una de les entrades clau del municipi, pel que fa a nombre de gent, és l’estació de tren, i el canvi de fesomia ha de ser el primer pas per entomar la transformació del passeig marítim que enllaça amb el barri del Poblenou i que és un dels principals atractius urbans per al turisme que visita la població. Una estació amb un pas a nivell que torna a generar debat sobre si cal suprimir-lo o no. Per Adif, la construcció del pas subterrani al poble veí de Santa Susanna és un argument de pes per clausurar l’accés de Pineda, però per al consistori significa renunciar al pas natural de la ciutadania cap a la platja i no està disposat a acceptar-ho sense més ni més. Seguint en l’àmbit d’urbanisme, projectes de pes com la millora del polígon industrial, la nova escola de primària al Poblenou i el desenvolupament del PP1 continuen en via morta. En el cas del PP1, aquest 2025 es compleixen deu anys de l’anunci fet durant les eleccions municipals per l’exalcalde d’una inversió privada a la zona de 40 milions d’euros, un projecte comercial de 40.000 metres quadrats i una previsió de llocs de treball de 1.500. L’acord amb la firma francesa promotora de l’obra no es va fer mai efectiu i, dos anys després, el 2017, era el mateix Ajuntament el que anunciava que es posava al capdavant del desenvolupament urbanístic promovent un canvi de planificació.
Creixement i més serveis
Els diversos governs socialistes han fet bandera dels serveis com a columna vertebral de les seves polítiques socials, però amb el creixement sostingut que hi ha hagut des de la pandèmia al municipi li comencen a tibar les costures en àrees com l’educació, la salut i el benestar social. Més gent que arriba són més necessitats a atendre i més reptes a entomar per a un municipi amb una diversificació econòmica variada, però sense un sector capdavanter que el faci destacar per sobre dels altres. Les necessitats d’habitatge social també s’han incrementat en els darrers temps, en la mateixa línia que a la resta de Catalunya, i Pineda les està afrontant amb la cessió d’uns primers terrenys a la Generalitat perquè hi pugui desenvolupar promocions d’habitatges de lloguer social. En aquest sentit, i coincidint amb l’arribada al govern català de Salvador Illa, s’han reprès les converses per posar fi al dèficit de places de residència pública per a la gent gran que arrossega el municipi i, com a gest de bona voluntat, s’ha posat a disposició del Departament de Benestar Social un terreny al barri del Carme perquè hi construeixi una residència pública.
El nou accés a l’autopista C-32
Pineda disposa de dos accessos a l’autopista C-32, un de compartit amb Calella amb el doble sentit cap a Barcelona i cap a Girona i un segon a la riera només en sentit Girona. Des de la seva inauguració, s’ha reclamat que aquest segon punt es completés amb el ramal cap a Barcelona, atès que el trànsit local que es dirigeix cap a la capital catalana és molt superior al que va cap a Girona. La proposta, però, ja va generar al seu moment el rebuig frontal d’entitats ecologistes, que consideraven que l’accés trinxaria el paisatge de la riera i des del consistori havien manifestat que el projecte hauria de ser respectuós amb el medi ambient. En tot cas, el 2023 el projecte presentat per la Generalitat i que també tractava la pacificació a la carretera N-2 no preveia cap actuació a l’accés a l’autopista de Pineda. A principis d’aquest mes, però, el govern català anunciava l’exposició pública dels nous accessos a la C-32 de diferents municipis del Maresme. En quedava fora el segon de Calella i es tornava a recuperar el projecte de Pineda que havia quedat en l’oblit. Totes dues obres, segons el Departament de Territori, s’havien de tractar per separat, perquè “són més complexes tècnicament”. Des del govern local, l’alcaldessa considera que l’afectació de l’actuació és prou important perquè quan els arribi la proposta de la Generalitat es busqui el màxim consens polític i social, igual que les propostes sobre la pacificació de l’N-2 al seu pas pel municipi. Obres, però, que en el millor dels casos, i si es compleix el calendari previst, no començarien a fer-se efectives fins al 2028 de manera complementària als accessos.
