Intentar créixer sense pressió
La proximitat amb la capital de la comarca pressiona el municipi per anar creixent i tenir més habitatge
El consistori aposta per un creixement sostingut, per no forçar els equipaments que ja són petits
El poble s’està preparant per a la transició energètica amb un pla pilot que preveu una xarxa de calor
Bescanó té una superfície de poc més de 36 quilòmetres quadrats situats a la falda de les Guilleries, i, com altres municipis de la comarca del Gironès, es considera que forma part de l’àrea urbana de Girona. Els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna, amb les seves urbanitzacions (urbanització Mas Llunès, Estanyol Parc), formen el municipi, que limita pel nord amb el riu Ter; pel sud, amb la capçalera de l’Onyar, amb el volcà de la Crosa i pla de la Selva; per l’est, amb el pla de Girona, i per l’oest, amb el pla de Trullàs. Aquesta proximitat amb la capital de la comarca fa pressió pel que fa a l’habitatge, ja que el poble podria oferir el creixement que la mateixa Girona ja no pot entomar. Aquesta possibilitat no es preveu des de l’Ajuntament i, de fet, l’alcalde, Xavier Vinyoles (ERC), és clar i concís quan se li pregunta per aquesta possibilitat: “No hem de ser l’esponja per absorbir el creixement que ells no poden absorbir perquè no tenen més sòl perquè el municipi s’ha esgotat.”
L’alcalde no pateix tampoc perquè el poble pugui convertir-se en un poble dormitori. Segons Vinyoles, el creixement de l’habitatge al poble anirà relacionat sempre amb l’augment de la població, que ha de ser sostingut i sostenible. “Bàsicament apostem pel creixement vegetatiu del poble. Donar acollida als joves del poble que s’emancipin. És fàcil de dir i difícil de fer perquè respon a les lleis del mercat. Quan un privat posa un pis a la venda, el posa al millor postor. No al jove. Molt vinculat a l’aposta d’habitatge de lloguer per als joves. Aquesta sí que és una funció que podem fer des de l’Ajuntament. Si com capaços de generar aquest habitatge, generar aquestes bosses, el creixement que pot tenir el poble, que és lent i sostingut, ja està bé”, afirma Vinyoles.
Una opinió semblant ofereix la cap de l’oposició, la portaveu d’ERC, Núria Badosa. “Bescanó, per la seva situació entre el Ter i les muntanyes, no té gaire territori per créixer com ho estan fent altres municipis, com per exemple Vilablareix. Per altra banda, des de fa molts anys hi ha un gran nombre d’associacions i entitats que fan que sigui un poble dinàmic, viu i molt actiu. Moltes d’aquestes entitats, com per exemple la colla gegantera, aglutinen famílies amb mainada de totes les edats i això permetrà la continuïtat durant molts anys. Aquest teixit associatiu educa en valors i enriqueix el poble. I l’Ajuntament ha de permetre que siguin protagonistes en el manteniment de l’esperit de poble, ajudant-les i donant-los suport perquè són pilars fonamentals per a la cultura del nostre municipi. No, no veig, ni a curt ni a llarg termini, que es converteixi en un poble dormitori”, conclou.
Tot i aquest arrelament al poble, molta gent viu a Bescanó i va a treballar a l’àrea de Girona. Des dels anys vuitanta el municipi ha aprofitat l’impuls econòmic de la zona metropolitana de Girona i això es tradueix en aquest creixement urbanístic i poblacional sostingut i sostenible de què parla Vinyoles.
El fet d’haver superat els 5.000 habitants força la capacitat dels equipaments i per això el govern i també l’oposició veuen essencial posar fi als barracons de l’institut o remodelar el CAP actual –una idea que per a l’alcalde és prioritària–, i l’oposició considera que és urgent ampliar el casal de la gent gran.
Una connectivitat deficient
La limitada connexió en transport públic entre el municipi i l’àrea de Girona sorprèn. Vinyoles reconeix la seva preocupació per aquesta deficiència i “l’àrea de mobilitat supramunicipal” anunciada en diverses ocasions no acaba d’activar-se. Per això, l’alcalde explica que han reclamat al secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, pel fet que a Bescanó només hi ha dues línies de bus, una per l’antiga carretera de Santa a Coloma i l’altra per la 141 a Olot, amb una freqüència d’una hora o de dues hores, cosa que fa que sigui un transport públic insuficient, “no és el que hauria de ser”. L’alcalde recorda que l’Ajuntament ha fet una aposta municipal per subvencionar títols per a la gent jove que ha d’anar a estudiar a fora o per a la gent gran per fer promoció del transport públic, però si el servei no és com cal l’esforç que es fa des del consistori no serveix per a res. A més, en els 36 quilòmetres de terme municipal hi ha 5.200 habitants, 3.500 dels quals són al nucli, però la resta estan repartits en altres zones.
Des del consistori s’ha fet una proposta de transport públic a demanda, que passi per tot el terme municipal i que podria cobrir també Aiguaviva i Bonmatí. Aquest sistema podria donar resposta a zones com Estanyol, Mas Llunès, Montfullà, Vilanna i Trullàs, que són els nuclis més rurals, de manera que aquests també quedin coberts. En total es donaria servei a unes set mil persones.
A punt per a la transició energètica
Un punt en què sí que hi ha consens al municipi és la necessitat d’afrontar la transició energètica. Fins al punt que el poble participa, amb la Diputació, en un pla pilot per estudiar la viabilitat d’una xarxa de calor basada en geotèrmia. La primera inversió és pensant en edificis municipals i el nucli de l’escola. La intenció és fer tota la inversió d’una xarxa que arribi a tots aquests edificis i a partir d’aquí els diferents habitatges s’hi poden anar connectant. Segons l’alcalde, és un sistema semblant a les comunitats energètiques, on es col·loquen plaques solars i t’hi pots connectar sense posar plaques solars a casa teva. Vindria a ser el mateix funcionament, però en aquest cas seria en una xarxa de calor.
La descarbonització del municipi és un apartat en el qual, en principi, hi ha consens. Cal recordar que al consistori hi ha un empat a sis regidors d’ERC i de Junts, i un regidor de la CUP. Per tant, l’alcalde governa en minoria. Per això, la cap de l’oposició lamenta: “No podem dir si hi estem a favor o en contra. Tenim un desconeixement total d’aquesta iniciativa perquè l’alcalde no compta amb nosaltres.”
