CiU venç a l'Ebre i reivindica la seua “profecia de Paüls”
Guanya en 47 dels 52 municipis, amb el doble de vots que el PSC
Qui no visita el poble del Baix Ebre no arriba a president
CiU ha tornat aquest diumenge a ser la força política hegemònica a les Terres de l'Ebre. Considerades tradicionalment com un dels graners de vots de CiU en l'època de Jordi Pujol, la travessia del desert de la gent d'Artur Mas havia estat molt dura, al territori. Ara fa 10 anys, els projectes de transvasament i altres polèmiques mediambientals van provocar una sagnia de militants i la pèrdua de pes polític al territori, tant als ajuntaments com als consells comarcals. La situació per a CiU es va agreujar amb l'arribada del tripartit, el 2003, i només es va frenar a les eleccions municipals del 2007, quan Manel Ferré va aconseguir la majoria absoluta a Amposta i Ferran Bel va recuperar l'alcaldia de Tortosa.
En el seu míting a Tortosa, el 15 de novembre, el mateix Mas es va referir a la “profecia de Paüls”. Segons la seua alcaldessa, Júlia Celma, el candidat de CiU no arribaria a president de la Generalitat fins que hagués visitat el poble del Baix Ebre. La profecia ja s'havia complit amb Pujol, amb Pasqual Maragall i amb José Montilla, i ara s'ha confirmat amb Mas. Francesc Sancho, que ha revalidat la seua acta de diputat per sorpresa –era el número 9 per Tarragona–, va recordar ahir la “profecia de Paüls”. També la seua explicació cabalística sobre el significat de les nou senyeres de Mas. “Són els nou diputats que, segons vaig pronosticar, havíem d'obtenir al Camp i l'Ebre”, va dir Sancho.
CiU no només va guanyar diumenge a Paüls, sinó que també ho va fer en 47 dels 52 municipis de l'Ebre. El PSC només s'ha imposat a Tivenys, Batea, Mas de Barberans i Sant Jaume d'Enveja, mentre que Esquerra ha guanyat els dos a Rasquera. Amb una participació que va apropar-se al 61%, CiU va guanyar les eleccions a l'Ebre amb 6.318 vots més que fa quatre anys, i amb més del doble de sufragis que el PSC. Ha guanyat amb molta diferència a les quatre capitals de comarca. Però, sobretot, ha aconseguit capgirar el mapa polític a Tortosa, on els socialistes s'havien imposat a CiU l'1 de novembre del 2006. Els socialistes ebrencs han perdut 5.662 vots en els últims quatre anys, i més d'una cinquena part d'aquests vots s'han extraviat a Tortosa.
També ha estat important la sagnia de vots a ERC. De fet, la principal conseqüència dels 5.426 vots que han perdut els republicans a l'Ebre és que el seu candidat i número 2 per Tarragona, Lluís Salvadó, s'ha quedat a les portes del Parlament. “Ha estat un cop molt fort”, reconeixia el també delegat de la Generalitat en unes declaracions a Ràdio Ebre. ERC havia dissenyat una campanya diferenciada per al territori, i el seu percentatge és millor a l'Ebre (12,6%) que al Camp (7%), però no ha fet prou perquè Salvadó puga entrar al Parlament, quan això ja es donava matemàticament per fet abans del 28-N. Quan Mas formi el nou govern, Salvadó haurà de deixar la Delegació, però ahir ningú a CiU –tampoc Xavier Pallarès, que figura en la majoria de travesses– va voler apuntar qui podria ocupar el despatx del Palau Abària.
Una part dels vots d'ERC deuen haver anat a Solidaritat, que a l'Ebre ha tingut 2.258 vots. Per la seua banda, el PP ha crescut en 1.562 vots i agafa aire amb vista a les municipals del 2011, després dels mals moments de l'època del transvasament. Finalment, ICV ha perdut 902 vots en relació amb les eleccions del 2006, i el regidor tortosí Jaume Forcadell s'ha quedat lluny de poder entrar al Parlament.
