“Si guanyem, el PSC passarà a l'oposició”

Sí, perquè ha dis­minuït la visi­bi­li­tat que pensàvem que tindríem durant la pre­cam­pa­nya. Ara bé, si per tenir visi­bi­li­tat m'han de mun­tar unes primàries, demano que no me les mun­tin.

Em deixa parat que vul­guin fer fora Hereu i no entenc que la senyora Mont­ser­rat Tura s'ofe­reixi per ser can­di­data a l'alcal­dia de Bar­ce­lona si no sap res de la ciu­tat ni ha estat mai interes­sada pel que hi pas­sava. Tot això ha estat orques­trat al car­rer Nica­ra­gua quan han vist que les enques­tes per a les pro­pe­res elec­ci­ons els són des­fa­vo­ra­bles. És grui­xut veure que aquest Ajun­ta­ment el mani­pu­len al car­rer Nica­ra­gua. Quan un és alcalde, ho és d'una ciu­tat i no pot estar movent-se pel que diu el seu par­tit.

Oh, i tant! Han res­pec­tat sem­pre la meva manera de fer política, de fer les coses, d'esco­llir col·labo­ra­dors –tot i que no sem­pre els han agra­dat–. Fins i tot en els moments difícils, he comp­tat amb el suport de Mas, Duran i Lleida i Pujol.

Penso que sí, diguin el que diguin és lògic que la llista més votada sigui la que diri­geixi la ciu­tat. Així ho hem defen­sat en aquest ante­rior man­dat, si no hauríem pogut fer una opa estranyíssima en con­tra de la per­sona que va gua­nyar les últi­mes elec­ci­ons muni­ci­pals. Però des del pri­mer dia vaig dir que no tenia cap sen­tit crear ali­an­ces estra­nyes per des­plaçar el que ha gua­nyat les elec­ci­ons. El sis­tema per nome­nar un alcalde és: o tu acon­se­guei­xes 21 regi­dors –la majo­ria a Bar­ce­lona– o si no ha de for­mar govern la força més votada.

Sem­pre dic que no ha de ser tan difícil tro­bar gent capaç de col·labo­rar amb nosal­tres. Pots nome­nar comis­si­o­nats, pots nome­nar gent perquè diri­geixi parts de l'Ajun­ta­ment. Hau­rem d'estar dis­po­sats que per­so­nes d'altres par­tits puguin entrar per por­tar qual­se­vol tema. Les deci­si­ons que es pren­guin, però, hau­ran de ser lle­ials i col·legi­a­des –no pot ser que s'ata­qui el govern des del mateix govern—. Aquesta manera de fun­ci­o­nar és una lliçó per als del meu par­tit, però també per a aquells que puguin entrar a col·labo­rar.

El meu plan­te­ja­ment per­so­nal és libe­ral en matèria econòmica i soci­al­demòcrata en temes soci­als. S'han de tren­car bar­re­res perquè et pots enten­dre amb molta gent, pots fer acords pun­tu­als amb tot­hom. Sem­pre dic que inten­ta­rem con­trac­tar gent de pri­mera fila, siguin del color que siguin. Quan he gover­nat ja ho he fet i m'ha anat bé. El que no faré de cap manera és dir: amb aquest no vull enten­dre'm, com sí que ha fet l'actual govern muni­ci­pal.

Si gua­nyem, el soci­a­lis­tes han de pas­sar a l'opo­sició, perquè si no no es pro­du­eix un canvi real. Però jo puc col·labo­rar amb alguna gent soci­a­lista, poden donar un suport ade­quat des de l'opo­sició, per què no?

Puc pac­tar amb uns i altres. Ho hau­rem de veure l'endemà de les elec­ci­ons. Lla­vors hau­rem d'asseure'ns per deter­mi­nar quina capa­ci­tat d'acord hi ha. Ja li puc dir que amb el PP hi ha un abisme molt gran pel que fa a les for­mes, però en el fons d'algu­nes qüesti­ons no hi hau­ria d'haver tanta distància. Ara bé, jo no trairé aspec­tes tan bàsics com la defensa de la nos­tra llen­gua, del que som i de Bar­ce­lona com a capi­tal de Cata­lu­nya. Amb ICV-EUiA tenim plan­te­ja­ments dife­rents, però també hi ha punts de tro­bada en matèria social.

És bo que hi hagi repre­sen­tació de l'esquerra inde­pen­den­tista a l'Ajun­ta­ment. La llàstima és que les pica­ba­ra­lles i les estratègies puguin fer que un vot que exis­teix es dilu­eixi i acabi no sor­tint ningú. El pit­jor seria que hi hagués una rea­li­tat i no aflorés. És més còmode que hi hagi una gent que entri a for­mar part de l'Ajun­ta­ment i no que hi siguin, però com que s'han divi­dit no entrin.

Hi haurà una altra manera de fun­ci­o­nar que en molts casos serà de col·labo­ració i de bus­car punts d'entesa fins i tot amb la gent de l'opo­sició que haurà dei­xat el govern. Tot això demana entrar a l'Ajun­ta­ment amb una men­ta­li­tat de govern molt dife­rent de la que hi ha hagut fins ara. Jo, per exem­ple, no pre­si­diré el ple. Pel que fa als dis­tric­tes, els gover­na­rem amb la col·labo­ració d'aquells par­tits que hagin tret millors resul­tats. Algú em pot dir que em com­plico la vida, però estic con­vençut que com­pli­car-se la vida bus­cant mane­res noves de ges­ti­o­nar no és cap com­pli­cació. Al final, en molts casos, genera unes com­pli­ci­tats que per­me­ten avançar molt més. Ha de que­dar clar que mol­tes deci­si­ons són a mitjà i llarg ter­mini i, per tant, neces­si­ten la com­pli­ci­tat del govern i del cap de l'opo­sició.

L'Ajun­ta­ment no està tan endeu­tat com diuen, fins i tot s'hau­ria pogut endeu­tar una mica més. Actu­al­ment té un pro­blema de falta d'ingres­sos que el porta a tenir un dèficit de fun­ci­o­na­ment que no ens podem per­me­tre. Sí que és cert que hi ha mol­tes empre­ses i situ­a­ci­ons que s'han d'ana­lit­zar.

Sí, ho faré per saber en quin moment està, però quan entri a l'Ajun­ta­ment no perdré temps bus­cant tota la por­que­ria. Ara bé, tot i que no em dedi­caré a bur­xar, també aviso que si trobo por­que­ria no tinc intenció d'ama­gar-la sota l'estora.

Com a capi­tal de Cata­lu­nya, hem d'enten­dre que si la Gene­ra­li­tat està en situ­ació límit és evi­dent que no podrem fer segons què. Però hi ha coses que s'hau­ran de tirar enda­vant perquè són neces­si­tats que té la ciu­tat. Hem de ser capaços de pac­tar en quins rit­mes i com s'apli­quen les inver­si­ons que Bar­ce­lona neces­sita. Hi haurà inver­si­ons que pot­ser no les pot fer una admi­nis­tració perquè no té capa­ci­tat d'endeu­ta­ment, però podem fer una con­cessió, que uns facin la infra­es­truc­tura que neces­si­tem i que el cost es per­llon­gui en el temps. D'altra banda, com a Ajun­ta­ment, si se'm demana que avanci diners per fer segons qui­nes coses, estic dis­po­sat a fer-ho sem­pre que després me'ls tor­nin.

Ja esta­ven com­pro­me­ses abans. Els governs del senyor Mon­ti­lla i el senyor Hereu van fir­mar molts acords de caràcter soci­o­sa­ni­tari, d'esco­les... i no n'han com­plert ni un. Amb algu­nes coses anem amb un retard de tres anys!

No. Serem lle­ials, però exi­gents. Per exem­ple, el senyor Felip Puig ha dit que en comp­tes de 800 agents dels Mos­sos d'Esqua­dra n'hi haurà 600. Doncs hem de veure com afecta aquesta reta­llada a Bar­ce­lona. El que és clar és que la ciu­tat neces­sita aquests agents dels Mos­sos d'Esqua­dra.

L'alcalde de la qua­li­tat de vida dels seus ciu­ta­dans. Tre­ba­llaré amb polítiques de pro­xi­mi­tat i d'atenció social per donar res­posta a pro­ble­mes que a vega­des sem­blen sen­zills però no ho són. El meu objec­tiu és que els bar­ce­lo­nins se sen­tin orgu­llo­sos de la ciu­tat on viuen i esti­guin con­vençuts que és la millor del món. Si, a més, podem fer uns jocs olímpics d'hivern, els farem. Però les deci­si­ons han de ser cohe­rents. No pot ser que Bar­ce­lona acu­lli una etapa del Tour de França i, en canvi, encara esti­guem pen­dents de cobrir el velòdrom. Aquesta manera de fer no té cap sen­tit.