Els municipis agermanats tenen una participació més alta en les europees
Els municipis agermanats presenten un índex de participació més alta en les eleccions europees, assegura Arantxa Cantó, de la Direcció Internacional i de Cooperació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Cantó ha explicat que aquesta dada es desprèn d'una enquesta del Consell Municipal de Regions d'Europa, feta a l'Estat francès, però que podria extrapolar-se a l'Estat espanyol.
Catalunya, al capdavant
Dels 8.110 municipis de l'Estat espanyol, 711 estan agermanats (amb un total de 993 agermanaments). Catalunya és on hi ha més pobles (99) amb un o més agermanaments; en el còmput total, però, és superada per Andalusia, que té 185 agermanaments, 15 més que Catalunya. Per demarcacions, a Barcelona hi ha 49 pobles agermanats amb un total de 94 agermanaments; a Girona n'hi ha 22 amb un total de 42; a Tarragona, 19 amb 23; i a Lleida, 9 amb 11.
Cantó admet que l'agermanament és una activitat «residual» que va experimentar un cert boom amb l'entrada de l'Estat espanyol a la UE i actualment s'entén com una manera d'«obrir-se a l'exterior». Els agermanaments més habituals són amb estats fronterers, especialment amb l'Estat francès.
Pel que fa als motius que porten un poble a agermanar-se amb un altre, són molt diversos, però, en general, dominen la sintonia fronterera, una toponímia semblant, una vinculació econòmica i una cultura veïna. Cantó diu: «És estrany que un municipi de costa s'agermani amb un de l'interior o que un d'industrial ho faci amb un de rural. En general es persegueix l'afinitat d'estils de vida.»
