A Girona, la independència té pressa

Unes 2.500 persones segons fonts de la Policia Municipal, 3.000 segons els Mossos d'Esquadra i 5.000 segons l'organització, van participar ahir al vespre en la manifestació convocada per Maulets i la CUP a Girona, que es va convertir en un potent i vistós paradigma de reivindicació cívica. A l'inici de la marxa, a simple vista, es podia comprovar que hi havia molta més gent que l'any anterior –1.600 segons la Policia Municipal, curiosament, també 5.000 segons l'organització–, i també es podia comprovar que a Girona la independència, seguint allò que predicava Heribert Barrera, té pressa, molta pressa. Va quedar clar en els parlaments anteriors a la celebració de la manifestació –es va fer feixuc pel gran nombre d'oradors i per la reiteració d'arguments–, amb intervencions, entre d'altres, de Barkatxo Ruiz (diputada de Bildu al Parlament de Navarra), Carles Bonaventura (regidor a l'Ajuntament de Girona, de Reagrupament), Jordi Alemany (Maulets) i Dani Cornellà (alcalde de Celrà, de la CUP). Tots, en els seus parlaments, van fer referència, de manera més o menys abrandada, però sempre molt clara, segons els seus discursos, a l'espoli fiscal que pateix el país, al fracàs del model autonomista, a la connivència del poder polític amb la banca i l'empresariat per destinar diner públic als primers i engegar una injusta reforma laboral que acontenti els segons i, sobretot, a la recent i precipitada reforma de la Constitució, a la facilitat amb què els dos partits majoritaris a Espanya, guardians de la seva integritat, s'han posat d'acord quan els ha convingut per reformar-la, i a la recent resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que suposa un atac en tota regla al sistema d'immersió lingüística que es posa en pràctica amb èxit, des de fa anys, a les escoles del país. Aquestes dues darreres qüestions han fet un favor enorme a l'independentisme, com va reconèixer en el seu discurs Carles Bonaventura, perquè contribueixen de manera impagable a la tasca de conscienciació i mobilització, tal com es va comprovar a Girona, on gairebé es va doblar el nombre d'assistents de l'any passat a aquest mateix acte –va ser després de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i, en una doble capçalera, hi van ser representats alguns partits que ahir no hi eren, com ara CiU i el PSC–, i com es va poder veure en la marxa de torxes de dissabte, la cinquena, en què hi van participar unes 1.300 persones, més gent que mai. Ahir, de capçalera només n'hi havia una, amb una pancarta, precedida d'una gran estelada, que hi deia: “Pels drets nacionals i socials. Independència Països Catalans.”

“Independència” va ser la proclama més repetida, en els parlaments i en la manifestació, que va esdevenir un exemple de civisme, sense incidents i amb accions reivindicatives dels Maulets, que assenyalaven directament el capital –van enganxar una pancarta en una oficina bancària que deia “Els vostres beneficis, els nostres sacrificis” i van cremar un caixer automàtic fet de cartró–, el poder que imposa retallades –van cremar unes tisores enormes de cartró– i contra l'Estat, llançant un munt de pintura contra la façana de l'edifici que havia estat la seu de la Subdelegació del Govern Civil, a Jaume I. L'actual seu de la Subdelegació, que com l'anterior està hiperbòlicament il·luminada de manera habitual, sense que l'afectin els plans d'estalvi energètic, ahir restava fosca, i blindada per diverses dotacions dels Mossos d'Esquadra. Només tacaven les parets els reflexos blaus dels llums de les furgonetes policials. La mateixa organització, però, ja va procurar que no s'hi acostés ningú per evitar incidents amb la policia, que només es van endur alguna escridassada i un munt de mirades de desconfiança. Mentrestant, la manifestació, que va engegar a quarts de nou, i va acabar cap a les deu de la nit per deixar pas a una sessió de discjòqueis, va transcórrer pacíficament, amb tota mena de proclames de gran contundència i amb intervencions continuades de la incombustible banda de percussió d'Els Diables d'En Pere Botero, i de la banda, bastoners, capgrossos i gegants de la imprescindible Fal·lera Gironina, que aportaven el toc festiu necessari per contenir i canalitzar la justificable indignació. A Girona, la independència té molta pressa; ahir va quedar demostrat.