“Tinguem-ho tots clar: estem en guerra”

Aquest país té un gran dèficit en qüestions d'intel·ligència com el tenia de policia fa molts anys. Hi ha tots uns esquemes d'actuació que són bàsics, de manual, i són els que l'Estat espanyol està portant a terme. És una operació clàssica de desestabilització per a la qual utilitza tots els seus mitjans.

Això ja ho veurem. Ara l'objectiu és aturar les aspiracions independentistes de Catalunya, igual que en un moment determinat ho va ser el País Basc. És una maniobra lògica, no ens posem nerviosos. El que no és lògic és que fem un procés cap a la sobirania anant tots amb el lliri a la mà.

Doncs que no podem anar pel món pensant-nos que tot s'arregla sent bones persones. Tinguem-ho tots clar: estem en guerra. En una guerra moderna, que vol dir sense violència, almenys la que hem conegut històricament. La Generalitat n'ha de ser conscient i les forces sobiranistes també. L'Estat va per nosaltres i farà tot el possible per destruir-nos.

Potser sí. Van començar amb allò de la llengua, després van posar una delegada del govern, María de los Llanos de Luna, que busca un enfrontament entre les diferents forces de seguretat amb l'objectiu de convertir els Mossos en una mena de guàrdia urbana arregladeta, i deixar clar que l'autèntica policia és la seva. I per això veiem cada cop més controls de trànsit de la Guàrdia Civil que ningú sap què controlen exactament... La qüestió és exhibir-se, i fer-ho, a més, en un moment en què falten efectius d'aquests cossos a la resta de l'Estat. Pensi que ara mateix a Catalunya hi ha uns sis mil agents de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional per fer unes tasques que amb dos mil es podrien fer de sobres.

Totalment, i és inconcebible. Com pot ser que els Mossos, que són els encarregats de protegir les nostres institucions, siguin exclosos d'una operació en què s'investiga una suposada xarxa d'espionatge a destacats membres d'aquestes institucions? És increïble. I recordi que fa poques setmanes encara circulava aquell suposat informe amb el segell del Cuerpo Nacional de Policía que encara ningú ha explicat d'on va sortir però on es deien unes coses molt gruixudes que es veu que eren falses per molt que un diari les publiqués a so de bombo i platerets. I ara resulta que el cos d'on suposadament van sortir aquells papers és l'encarregat d'investigar la trama d'espionatge? D'investigar, o de tapar-ho tot? Perquè tots sabem que els serveis d'intel·ligència d'arreu del món recorren a empreses privades per fer aquelles operacions que els poden comprometre més directament. I amb això no vull dir que Método 3 sigui una empresa vinculada al CNI. Però em poden assegurar els responsables d'aquesta agència que no hi han treballat mai, per al CNI?

Jo tinc un gran respecte per la Generalitat com a institució. Però sí que és veritat que s'han comès molts errors. Per exemple, no es pot posar al capdavant de certes coses una persona que havia fracassat en el Barça.

Efectivament. Tinc respecte pel senyor Martorell, que va ser director general de Seguretat, com jo. Però sota la seva responsabilitat es van cometre errors greus al Barça i a la Generalitat. Ara el que cal és fer foc nou i posar al capdavant d'aquestes institucions diguem-ne de risc persones joves, sense passat i desconnectades del món empresarial de la seguretat. Evitem totes les temptacions d'aquest món, que n'hi ha moltes, i apostem per gent transparent.

Deixem-ho aquí.

Molta tranquil·litat.

Home, això i deixar d'anar amb el lliri a la mà. En aquests moments, el gran pas a fer és demanar la retirada dels cossos de seguretat de l'Estat a Catalunya i el desmantellament de la delegació del govern de l'Estat, que és una institució que no té cap mena de sentit. I després, el que cal és crear unes estructures d'intel·ligència com cal.

Home, com a mínim l'Estat hauria tingut clar que si treia un dossier, des d'aquí se n'hi hauria tret un altre de semblant.

Digui-n'hi com vulgui, però els estats funcionen així.

Que a ningú li tremolin les cames, que no demano res més del que tenen la Caixa, Repsol o el Banc de Santander. Un departament que si no pot ser d'intel·ligència, perquè encara no som un estat, que s'encarregui de l'avaluació dels riscos que pot tenir la Generalitat.

No, això mai. Una cosa és la policia i l'altra són els serveis d'intel·ligència. La policia té l'obligació de posar a disposició dels jutges qualsevol informació que li arribi sobre un fet suposadament delictiu. I els serveis d'intel·ligència posen allò que obtenen o els arriba a disposició del govern, que ho utilitzarà o no en funció de la seva conveniència. Una cosa no té res a veure amb l'altra, i s'ha de diferenciar. No m'invento res; es fa així a tots els països del món, i fins i tot al País Basc, on si m'ho permet li diré que ho han fet força millor que nosaltres.

No. Fa trenta anys em van expulsar de Convergència Democràtica de Catalunya, el partit que vaig ajudar a fundar, per haver acusat Lluís Prenafeta de fer pedagogia de la corrupció. Perquè creia que s'estava creant una certa tolerància en el món de la política, en el sentit de considerar determinades pràctiques com a normals perquè els polítics cobraven poc, o perquè els partits necessitaven diners. Jo, en aquell moment, i parlo de fa trenta anys, era partidari de fer una neteja a fons. Ara Madrid ha engegat el ventilador i ha sortit tota la merda. Cal anar amb molt de compte, fent una neteja a fons fins i tot assumint el risc de ser injustos. Però tenint clar que l'objectiu de l'estat no és fer net, sinó embrutar el prestigi i el bon nom de les nostres institucions.

És que s'ha de canviar. Estem davant d'un moment històric, que té aspectes negatius però que també n'ha de tenir de positius, i els hem d'aprofitar per donar pas a una nova generació de polítics que encara no han complert els cinquanta anys i que haurien de ser capaços d'agafar el relleu. I després, aprofitem el moment per trencar alguns mites falsos com ara el de la Transició i les seves grans mentides.

L'Estat ha atacat el nostre model d'ensenyament, està atacant la nostra policia i aviat llançarà una ofensiva a tots els nivells contra la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que per molt inflada que estigui és un dels nostres eixos diferencials i l'eina que fa que tinguem un imaginari col·lectiu diferent del de la resta d'Espanya. S'imagina una Catalunya sense TV3 i amb tots plegats mirant Tele 5 i Antena 3? I després, intentarà atacar l'autèntica columna vertebral del nostre país, que és la nostra cohesió social. Recordi que José María Aznar va dir no fa pas gaire que abans es trencaria Catalunya que Espanya. I Aznar és un home que pensa molt abans de parlar. Jo penso que això no ho hem de permetre, i confio que no ho aconseguiran. Però l'amenaça hi és i fa por.