Una nova llei exterior per controlar “ambaixadetes”

L'ambai­xa­dor
de torn tute­larà qual­se­vol cita a l'exte­rior de Mas

La inter­na­ci­o­na­lit­zació de la causa cata­lana i de la volun­tat ferma de con­vo­car una con­sulta d'auto­de­ter­mi­nació és una de les pri­o­ri­tats del govern aquesta legis­la­tura. Una volun­tat que tot just coin­ci­dirà en el temps, o que més aviat es pot dir que toparà, amb la ini­ci­a­tiva de l'exe­cu­tiu esta­tal per des­en­ca­llar una reforma legal que feia més de 30 anys que estava pen­dent i que, si no hi ha res de nou, pas­sarà diven­dres vinent pel Con­sell de Minis­tres: la llei d'acció exte­rior i ser­veis exte­ri­ors.

El nou text és una obs­ti­nació per­so­nal del minis­tre d'Afers Estran­gers, José Manuel García-Mar­ga­llo, pre­ci­sa­ment una de les veus de l'exe­cu­tiu que més s'han pro­mo­gut con­tra el procés sobi­ra­nista des­fer­mat a Cata­lu­nya. Després que governs ante­ri­ors l'anes­sin ajor­nant, ara sem­bla que sí que la tra­mi­tació va de debò, amb l'objec­tiu d'actu­a­lit­zar una infra­es­truc­tura exte­rior des­fa­sada i anqui­lo­sada des de final del fran­quisme, i de pas­sada “orde­nar i coor­di­nar” l'acti­vi­tat de totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques a l'estran­ger, cosa que també vol dir, és clar, con­tro­lar i fis­ca­lit­zar l'acció de l'admi­nis­tració autonòmica i local –no cal dir que sobre­tot la cata­lana– per difon­dre un mis­satge “uni­fi­cat” a l'exte­rior. Un mis­satge cen­tra­lit­za­dor, és clar, ja que s'imposa que l'acti­vi­tat exte­rior de comu­ni­tats i ens locals estarà sub­jecta “a les direc­trius, els fins i objec­tius de la política exte­rior fixats pel govern de l'Estat”, per mitjà d'un docu­ment d'estratègia d'acció exte­rior que apro­varà cada legis­la­tura. Ja es deixa clar, a més, que les comu­ni­tats no poden sig­nar trac­tats inter­na­ci­o­nals ni gene­rar obli­ga­ci­ons exi­gi­bles a l'Estat, i tam­poc podran “inter­fe­rir” en la política exte­rior del minis­teri.

El pri­mer esbor­rany es va redac­tar al juny, si bé ha cal­gut ree­la­bo­rar-lo una tren­tena de vega­des abans d'obte­nir l'avant­pro­jecte de llei que s'apro­varà diven­dres, i que es vol que arribi a les Corts abans de l'estiu. I és que les dis­pu­tes entre minis­te­ris i el man­te­ni­ment de diferències entre el cos diplomàtic i el de fun­ci­o­na­ris d'ofi­ci­nes comer­ci­als (que cobren més i tenen millors con­di­ci­ons) han obert un seguit de con­flic­tes i males­tars interns encara irre­solts.

Un dels punts més polèmics, però, que han entrat i han sor­tit diver­ses vega­des del text, és la neces­si­tat d'un informe favo­ra­ble del Minis­teri d'Hisenda perquè les comu­ni­tats puguin obrir noves dele­ga­ci­ons a l'exte­rior. La intenció ini­cial era que l'informe hagués de ser vin­cu­lant, i per tant se'ls pogués pro­hi­bir fer-ho, en cas que incom­plis­sin el límit de dèficit fixat per l'Estat, fet que Cata­lu­nya no farà enguany. Final­ment, però, si no hi ha nove­tats aquests dies, sem­bla que el punt caurà de l'avant­pro­jecte, i no per la bona volun­tat esta­tal, sinó perquè ha cons­ta­tat que la juris­prudència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal l'obliga a res­pec­tar les com­petències autonòmiques exis­tents en matèria exte­rior. Això sí, les comu­ni­tats sí que esta­ran obli­ga­des (igual que els ens locals i altres òrgans com ara el Con­sell del Poder Judi­cial i el Defen­sor del Poble) a infor­mar el minis­teri dels seus plans per obrir noves ofi­ci­nes, així com dels seus “viat­ges, visi­tes, inter­can­vis i actu­a­ci­ons amb pro­jecció exte­rior”, que rebran un informe amb “reco­ma­na­ci­ons” del minis­teri, si bé no seran vin­cu­lants. A més, la llei pre­veurà la inte­gració d'ofi­ci­nes autonòmiques a l'exte­rior dins les seus d'ambai­xa­des espa­nyo­les, una opció que el govern popu­lar ja va ofe­rir tot just acce­dir al poder, i a què de moment ja s'han aco­llit la Rioja, Galícia, Astúries, Navarra i el País Valencià.

En total, les comu­ni­tats tenen més de 160 ofi­ci­nes a fora, una quarta part de les quals són cata­la­nes. En aquest sen­tit, el minis­tre fa uns dies va tor­nar a con­vi­dar tot­hom a inte­grar-se en l'estruc­tura esta­tal, cosa que el País Basc i Cata­lu­nya han rei­te­rat que no faran. “Si no volen i s'esti­men més tan­car ambu­la­to­ris i tenir ambai­xa­de­tes a fora ho hau­ran d'expli­car als seus votants”, va retreure Mar­ga­llo la set­mana pas­sada. L'amenaça de fis­ca­lit­zar l'acció exte­rior, de fet, va més enllà, ja que també ha dei­xat clar que si un pre­si­dent autonòmic es vol citar amb un minis­tre estran­ger, la reunió l'haurà de pre­pa­rar l'ambai­xa­dor espa­nyol, “o no es farà”. Tot ple­gat, uns intents que el por­ta­veu del govern, Fran­cesc Homs, ja ha qua­li­fi­cat de “plan­te­ja­ments ridículs” que “des­a­fien el sen­tit comú, i les matei­xes lleis vigents”, al·ludint a l'Esta­tut. “És impos­si­ble que ens pri­vin l'acti­vi­tat de viat­jar o de rebre unes per­so­nes... Què faran? Ens trau­ran el pas­sa­port?” La nova llei no ho pre­veu pas. De moment.