El Lapao ja és oficial
El català que es parla a la Franja de Ponent passa a anomenar-se d'aquesta manera aquest dilluns tal com preveu la reforma de la llei de llengües d'Aragó
El mateix ministre de Cultura i Educació, José Ignacio Wert, assegura que el que es parla a la Franja és català
La nova denominació del català que es parla a la Franja de Ponent, llengua pròpia de l'Aragó Oriental (Lapao), és oficial des d'aquest dilluns. Així ho preveu la reforma de la llei de llengües aprovada el 9 de maig per les Corts aragoneses. La reforma va ser publicada el 24 de maig al Butlletí Oficial de l'Aragó (BOA), i una vegada transcorreguts trenta dies, passa a ser oficial.
Les múltiples formes de rebuig que s'han anat esdevenint en contra d'aquesta reforma no han evitat finalment que entri oficialment en vigor la llei que canvia la denominació de la llengua que es parla a la Franja de Ponent. Fins i tot el mateix ministre de Cultura i Educació, el polèmic José Ignacio Wert, ha assegurat que el que es parla a la Franja és català. Amb tot, amb l'oficialització d'aquesta nova reforma de la llei de llengües de l'Aragó, queda derogada la que es va aprovar el 22 de desembre del 2009 per l'aleshores govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l'Aragó.
El fet que la nova llei estableixi la denominació de Lapao al català que es parla a la Franja de Ponent ha comportat en les darreres setmanes múltiples mostres de rebuig des de diversos àmbits. En aquest sentit, s'han aprovat mocions de rebuig, en ajuntaments catalans, com ara el de Lleida, i també en ajuntaments de la Franja, com el del Campell. La Diputació de Lleida i també la Diputació d'Osca han aprovat mocions en contra del Lapao.
A finals de maig es va celebrar una cimera d'alcaldes de la Franja de Ponent a Mequinensa (Baix Cinca) per tal de consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües davant la justícia. En total hi van participar una trentena de batlles, que van renovar la Declaració de Mequinensa de fa 30 anys en defensa del català. Els alcaldes provenien de formacions polítiques com el PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonés, CDF i fins i tot un del PP.
El darrer capítol d'aquest procés el va protagonitzar el mateix ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, quan, fa uns dies, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va assegurar que el que es parla a la Franja de Ponent és català. Però, oficialment, ja no és així: des d'avui, amb la llei a la mà, es parla Lapao.
