Política

“No hi pot faltar ni una mà”

La Via Catalana està pràcticament plena, però encara falta gent a les Terres de l'Ebre

L'ANC demana que tothom que cregui en el dret a decidir hi sigui

Els cot­xes hau­ran d'entrar en sen­tit sud i mar­xar en sen­tit nord


A sis dies per a la Via Cata­lana, que ha d'unir Alca­nar i el Pertús, el nivell d'ins­crip­ci­ons a les Ter­res de l'Ebre ha estat molt alt. Però encara no és sufi­ci­ent, en una vin­tena de trams encara falta gent. Per això ahir la pre­si­denta de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), Carme For­ca­dell, va fer una altra crida a la par­ti­ci­pació en aquesta zona: “No ens podem ador­mir, perquè els trams han d'estar com­ple­ta­ment plens. No hi pot fal­tar ni una mà.” Dit això, el balanç és alta­ment posi­tiu, però no es pot pas­sar per alt un fet: la Diada posarà Cata­lu­nya als ulls del món i cal demos­trar que el país suma. Arran d'això, des de l'ANC s'insis­teix en un fet: la cadena és un pri­mer pas per acon­se­guir la inde­pendència de Cata­lu­nya, però la con­seqüència imme­di­ata de la Via Cata­lana ha de ser la con­vo­catòria de la con­sulta.

Per això For­ca­dell no es va estar de con­vi­dar-hi “abso­lu­ta­ment tot­hom” que sigui par­ti­dari del dret a deci­dir, en una clara referència a for­ma­ci­ons com ara UDC, el PSC o ICV. “Hem de demos­trar al món que aquest és un camí que no té marxa enrere”, va decla­rar. I en aquest camí s'entre­vis­tarà a dos quarts de dues del mig­dia de la Diada amb el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, a qui recla­marà de nou la con­vo­catòria del referèndum. Una con­sulta en la qual la pre­gunta només admeti dues res­pos­tes: el sí o el no a la cre­ació d'un nou estat a Europa. La pre­si­denta de l'ANC va evi­tar esta­blir paral·lelis­mes entre la cadena i la macro­ma­ni­fes­tació de l'any pas­sat a Bar­ce­lona. Bàsica­ment perquè es tracta de dos moments històrics dife­rents que han permès pas­sar de la Cata­lu­nya autonòmica a la Cata­lu­nya sobi­rana.

Com començarà tot

L'hora de la for­mació de la cadena serà simbòlica: les 17.14 h, en referència al 1714. Una hora en què començarà el repic de cam­pa­nes que ini­ciarà la Seu Vella de Lleida. A par­tir d'aquí, tots els cam­pa­nars del país enca­de­na­ran els sons per avi­sar els par­ti­ci­pants del començament de la Via Cata­lana. A les qua­tre, els orga­nit­za­dors i coor­di­na­dors dels diver­sos trams ini­ci­a­ran el dis­po­si­tiu per for­mar la cadena al llarg del recor­re­gut. Tot ple­gat s'allar­garà fins a les sis de la tarda i paral·lela­ment s'ani­ran fent tres dis­cur­sos que es reco­mana que els par­ti­ci­pants seguei­xin per la ràdio. El pri­mer dis­curs estarà cen­trat en la llen­gua, la nació i la història; el segon, en clau de futur, i l'últim serà el que farà la mateixa For­ca­dell. Men­tres­tant, a la plaça Cata­lu­nya de Bar­ce­lona s'inter­pre­ta­ran El cant dels ocells, la IX Sim­fo­nia de Beet­ho­ven i el Cant de la senyera, a càrrec del Cor Jove de l'Orfeó Català, jun­ta­ment amb el Cor i l'Orques­tra dels Joves Intèrprets dels Països Cata­lans.

L'orga­nit­zació va insis­tir ahir que cap tram és més impor­tant que un altre, i per això s'ha hagut de mun­tar un dis­po­si­tiu d'unes dimen­si­ons com­pa­ra­bles a les dels Jocs Olímpics del 1992, amb més de 30.000 volun­ta­ris repar­tits arreu del país. S'és cons­ci­ent que un dels grans perills de la Diada és el col·lapse. Sobre­tot de trànsit. Per aquest motiu, tots els ins­crits rebran el que s'ano­mena el dos­sier del par­ti­ci­pant, en què es faran una sèrie de reco­ma­na­ci­ons perquè tot surti com està pre­vist.

Talls de trànsit a les tres

De tota manera, el con­sell prin­ci­pal és anar-hi amb temps. “Reco­ma­nem que la gent es des­placi ja al matí al tram que tin­gui assig­nat, que pas­segi, que dini, i que amb calma es diri­geixi a la seva baula”, va afir­mar ahir el coor­di­na­dor logístic, Fer­ran Civit. I és que a par­tir de les tres de la tarda es tallarà el trànsit a tot el recor­re­gut, amb la qual cosa no es per­metrà l'accés de vehi­cles. Si es vol evi­tar el col·lapse cal orga­nit­zació, i a les pobla­ci­ons on passi la cadena només s'hi podrà acce­dir des del sud del muni­cipi. Els vehi­cles seran diri­gits als apar­ca­ments que s'han habi­li­tat i, si s'omplen, es per­metrà excep­ci­o­nal­ment apar­car als vorals. Sigui com sigui, però, un cop aca­bada la cadena la sor­tida s'haurà de fer obli­gatòria­ment en sen­tit nord. Si s'entra pel sud i se surt pel nord es con­si­dera que es mini­mit­zen les pos­si­bi­li­tats d'embus­sos. Civit també demana que per arri­bar a les pobla­ci­ons s'uti­lit­zin vies alter­na­ti­ves; un dels car­rils de cir­cu­lació serà per a vehi­cles de segu­re­tat.

No que­den auto­cars

Un exem­ple de la mobi­lit­zació que suposa la Via Cata­lana és que s'han llo­gat uns 1.500 auto­bu­sos per tras­lla­dar els par­ti­ci­pants, però s'han aca­bat, almenys en algu­nes zones. Civit va reve­lar que, per exem­ple, des del Ber­guedà se n'han hagut de con­trac­tar a Tolosa de Llen­gua­doc. També a través de les apli­ca­ci­ons de mòbil i les xar­xes soci­als s'ofe­reix la pos­si­bi­li­tat del car-sha­ring; és a dir, com­par­tir cotxe si no es va ple. També es nego­cia la con­trac­tació de trens.

El risc de Bar­ce­lona

Òbvi­a­ment, en zones amb una den­si­tat de població menor no es pre­ve­uen gai­res com­pli­ca­ci­ons. La demanda de l'orga­nit­zació és que sigui un acte cívic. Però hi ha un risc que fa patir en el cas de Bar­ce­lona. Hi haurà molta gent i en algu­nes zones no només es farà una sola cadena, sinó que seran dues, tres o qua­tre de simultànies per donar cabuda a tot­hom. Això repre­senta un risc que les bau­les es tren­quin i que la cadena s'acabi con­ver­tint en una mena de mani­fes­tació. Un perill que des de l'ANC es vol evi­tar.

Tro­bar-se a la ‘giga­foto'

El dis­po­si­tiu fotogràfic que s'ha mun­tat a través de 800 fotògrafs volun­ta­ris i que recor­rerà els 400 quilòmetres i 86 muni­ci­pis per­metrà fer l'ano­me­nada giga­foto. Els dies poste­ri­ors a la Via Cata­lana, totes les ins­tantànies s'uni­fi­ca­ran en una de sola que es podrà con­sul­tar per trams a inter­net.

2
hores abans
de l'inici de la cadena –cap a les tres de la tarda– es tallarà el trànsit a les carreteres per on passi.
1.500
autocars
s'han llogat a tot Catalunya per poder traslladar els participants fins al lloc que tenen assignat.

Qui no hi hagi d'anar, que esborri la inscripció

El nombre total d'inscrits a la Via Catalana no s'ha fet públic. “El nombre ja el tenim, però el que és important és que la gent estigui ben repartida”, va dir Forcadell. I per certificar que s'omple se'n farà registre notarial. Tot i que el volum d'inscripcions sigui alt, encara falta gent en alguns trams: del 4 al 7, l'11 i el 12, del 34 al 37, el 43, el 46, el 49, del 51 al 54 i del 61 al 63. Tot i això, l'ANC demana que si algú, per la raó que sigui, està inscrit i sap que finalment no podrà acudir a la cadena, que entri a la plana web i s'esborri, de manera que el seu lloc pugui ser ocupat per una altra persona. Les inscripcions estaran obertes fins al dia 10 a les dotze de la nit. En la presentació de la Via Catalana que es va fer ahir a Barcelona també van participar representants de la Via Bàltica, que es va fer el 1989 per reclamar la creació de nous estats a l'est d'Europa. Hi havia Mati Hint (Estònia), Arvidas Juozaitis (Lituània) i Aleksandr Kirsteins (Letònia). Juozaitis va afirmar que, el dia que Catalunya declari la independència, la meitat dels estats europeus li donaran suport: “Heu de ser valents”, va dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.