La Universitat Catalana d'Estiu obre el curs a Prada amb voluntat de créixer
La 41a edició es marca l'objectiu d'ampliar les activitats arreu dels Països Catalans i més enllà dels 10 dies al Conflent
Joan Castex, batlle de Prada, ho va dir clar i català durant l'acte inaugural de l'edició d'enguany de la Universitat Catalana d'Estiu: Prada i el Conflent són el lloc més adequat del món per acollir-la, al peu del Canigó i amb la inspiració de Guifré el Pilós, l'abat Oliba, Pompeu Fabra i Pau Casals. Castex va deixar-se portar per l'entusiasme i fins i tot va apostar per Prada com a capital de l'Euroregió.
Jaume Sobrequés va encetar el primer discurs com a rector dient: «Estem més vius que mai!» Va reivindicar la vigència de l'UCE, «tan necessària avui com sempre, amb la mateixa il·lusió i el mateix sentit de responsabilitat patriòtica».
Els primers aplaudiments van esclatar quan el rector va declarar la voluntat de tots els presents de construir un estat lliure confederal que agermani tots els Països Catalans sota una mateixa llengua, «que no té altre nom que catalana».
Canvis
Per Sobrequés, l'UCE ha canviat poc en quatre dècades, però ara «toca canviar, i molt». Hi ha trets, però, que creu que cal preservar per no pervertir els principis fundacionals de l'UCE, com ara el rigor acadèmic, la defensa dels Països Catalans, la pluralitat i el compromís. «Si creiem en tot plegat, no té sentit condemnar l'UCE a una existència efímera de deu dies l'any a Prada», va assegurar, i va reclamar suport per fer una UCE «per a tot l'any, arreu dels Països Catalans».
Fronteres
El vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals, Marcel Mateu, va recordar tres efemèrides: els 650 anys del naixement de la Generalitat, els 350 anys del Tractat dels Pirineus i els 70 anys de l'exili de la Generalitat republicana. Mateu va fer servir els tres aniversaris per reivindicar l'espai català transfronterer que impulsen el mateix Consell General dels Pirineus Orientals i la Generalitat de Catalunya.
«Si els tractats ens han separat, la cultura catalana ens ha mantingut units», va declarar Mateu, que va destacar els esforços que es fan des de les institucions de la Catalunya del Nord per recuperar «el temps perdut en la defensa de la llengua catalana».
Fi d'etapa
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va ser l'encarregat de tancar l'acte inaugural. Va destacar que els eixos centrals de l'edició d'enguany de l'UCE –les llibertats i les relacions dels Països Catalans amb els estats veïns, els canvis revolucionaris i el pla de Bolonya, entre d'altres– són d'una vigència inqüestionable. Enmig d'una crisi mundial que obliga a replantejar els models de creixement establerts, Huguet va lamentar que Catalunya no tingui un estat propi per tal de participar activament en el debat que els estats mantenen en l'àmbit mundial per establir noves regles del joc.
Per Huguet, la globalització ha posat de manifest que els estats petits i amb una identitat nacional sòlida estan més ben preparats per a la nova economia que no pas els grans estats que no han acabat de digerir la seva realitat plurinacional.
«S'està produint la fi de l'etapa autonòmica a l'Estat espanyol. Tot el procés de reforma estatutària va servir per posar de manifest els límits de l'arquitectura institucional espanyola. La sentència del Tribunal Constitucional acabarà de definir aquests límits, la qual cosa evidenciarà la necessitat de fer un pas endavant, perquè amb el que hi ha Catalunya no en té prou», va assegurar el conseller. El titular d'Innovació, Universitats i Empresa creu que el marc polític actual dóna més oportunitats que mai, perquè ara per ara les amenaces militars són impensables: «Hem de continuar construint estat, amb calma i perseverança, aprofitant les escletxes i fent feina de divulgació per aconseguir la majoria social necessària per la independència. Hem de lluitar pel poder de decidir, més que no pas pel dret de decidir.»
