Política

Aspiren a tot

ERC prepara les municipals del 2015 amb l'aspiració d'aconseguir els millors resultats de la seva història en unes eleccions locals

Els republicans detecten un gran transvasament de vot procedent del PSC i confien a consolidar-se a l'àrea metropolitana

Fa quatre anys van perdre moltes posicions

CiU centrarà
el debat en el
full de serveis
en temps difícils

ERC va viure un revés molt dur en les municipals del 2011. Es va quedar sense representació en ciutats importants com ara Girona, Lleida i Tarragona, va recular a Barcelona i l'àrea metropolitana i només va conservar tres capitals de comarca: Solsona, Montblanc i la Bisbal d'Empordà. Els alcaldes i regidors republicans van pagar el desgast polític dels dos governs tripartits a la Generalitat, especialment sagnant l'últim, i les divisions internes culminades amb l'escissió de Reagrupament i la formació de Solidaritat, que van esgarrapar regidors als republicans en alguns pocs municipis. També la irrupció de la CUP va desplaçar ERC fora de consistoris com el de Girona.

Després d'aquella desfeta, les eleccions municipals del mes de maig es presenten amb un horitzó ben diferent per als republicans. Haver quedat com a primera força en les europees i anar frec a frec amb CiU en les enquestes dels darrers mesos els posen sobre la taula la possibilitat d'aconseguir fins i tot la primera posició. “És possible que puguem tenir els millors resultats de la història recent, però no ens atrevim a fer pronòstics”, explica Eduard López, vicesecretari general de coordinació interna i territori.

Presència arreu

Tot i que el mapa resultant de les eleccions de fa quatre anys era força uniforme, amb una presència en regidors i alcaldies similars a les quatre demarcacions, ERC reconeix que va quedar amb una presència irregular al territori –“no és el mateix la Catalunya interior que l'àrea de Barcelona o determinades zones del Pirineu”, detalla López–, però en aquests comicis aspira a aconseguir una presència important arreu del territori, sense cap excepció, aspirant a tot, sense descartar ni tan sols la ciutat de Barcelona, on Alfred Bosch es presenta com a cap de llista.

Un dels motius del creixement és l'aproximament cap a ERC de votants d'esquerres favorables al procés sobiranista i desencantats amb el PSC. Això també s'està traduint, segons la direcció d'ERC, en la facilitat per fer llistes en municipis on els republicans no tenien presència o era escassa, i també la possibilitat d'incorporar-hi antics regidors o militants socialistes o que s'havien presentat com a independents sota el paraigua Progrés Municipal (la marca blanca del PSC) a les llistes republicanes. Un cas extrem és Berga, on els quatre regidors del PSC han abandonat aquell partit i ara són militants d'ERC. Però, amb comptagotes, els republicans detecten al territori molts moviments similars, fins i tot d'alcaldes. L'any 2011 ERC va presentar 586 llistes al Principat. Ara la direcció confia que superarà sobradament les 600, i que ocuparà clarament la primera força d'esquerra nacional al conjunt del país a davant del PSC, incloent-hi a més un bon resultat a Barcelona i la seva regió metropolitana. “La nostra esperança en aquest territori és fer uns bons resultats, molt millors que fa quatre anys”, cosa que no és gens difícil perquè el 2011 el cop va ser especialment dur i es parteix d'una situació d'haver perdut tots els regidors en ciutats com ara l'Hospitalet, Sabadell, Terrassa, Mataró i Badalona i ciutats grans com ara Tarragona, Girona i Lleida.

“Segona volta” al procés

Les municipals del mes de maig vindran molt marcades pel debat sobre el procés independentista. ERC creu que això no els perjudicarà, tot i que segons com es desenvolupin els esdeveniments a escala nacional obligarà a adaptar el discurs, però intentant no tapar l'oferta local dels republicans per a cadascun dels municipis on presentin. “Si hi ha eleccions de caràcter plebiscitari al mes de febrer, les municipals vindran molt marcades per aquest procés i es convertiran en una mena de segona volta”, augurara López. I si no hi ha cap convocatòria abans de les municipals, aquestes també es podrien convertir llavors en una vàlvula per canalitzar l'expressió del vot dels catalans sobre la sobirania, després del 9-N.

Més responsabilitat

“En qualsevol cas, no és cap novetat que unes eleccions municipals vinguin marcades per la política nacional, ja va passar el 2003, quan vam tenir uns molt bons resultats perquè van ser l'avantsala d'un canvi polític a escala nacional”, explica López. “Sigui com sigui, que les municipals del mes de maig siguin d'una manera o altra l'expressió sobre el procés cap a la independència ens obliga a treballar encara amb més responsabilitat”, diu López. El món local ha estat també un dels principals motors a l'hora d'impulsar el procés en l'àmbit institucional, i les eleccions del maig podrien referendar aquest paper en molts municipis i fins i tot ampliar-ne al nombre.

ERC ha treballat habitualment amb Acord Municipal (AM) com a marca blanca en les municipals per aixoplugar candidatures independents formades per membres pròxims a l'ideari dels republicans però que no formen part de la seva estructura. En aquesta ocasió, a més, el naixement de nous partits sorgits dels sectors sobiranistes del PSC, i amb els quals ERC podria teixir aliances, podria ampliar l'abast d'aquestes coalicions, segons la dinàmica local de cada territori. Aquest cap de setmana, de fet, s'ha constituït el Moviment d'Esquerres (Mes), producte de la unió de Necat i Moviment Catalunya, impulsat per exdirigents del PSC, com ara Jordi Martí, Pia Bosch, Marina Geli, Montserrat Tura, Antoni Castells i Ernest Margall. Aquest últim, a més, ja es va presentar amb la candidatura d'ERC en les eleccions europees, i va obtenir escó a l'Eurocambra.

Obrir l'espai polític

Tot i això, Mes no ha manifestat encara quines seran les seves intencions de cara a les municipals del mes de maig. “Nosaltres estem disposats a obrir al màxim el nostre espai als municipis i construir una esquerra nacional forta”, va explicar durant la setmana passada Eduard López, amb la mirada posada en els moviments sorgits de l'entorn socialista arran del desgast del PSC pel procés.

Confluència a les Illes i València

En les eleccions del maig del 2015 no només es vota la composició dels ajuntaments de tot l'Estat, sinó també els parlaments del País Valencià i les Illes Balears i els consells de les Illes. Per a aquests territoris, Esquerra ha decidit presentar-s'hi en confluència amb altres forces nacionalistes i d'esquerra. Al País Valencià ERPV va aconseguir fa quatre anys sis regidories i poc més d'onze mil vots. Ara intentarà participar en candidatures àmplies que puguin impulsar un canvi polític i un pas endavant a escala social i nacional al País Valencià. El congrés d'ERPV celebrat al mes de juliol va recollir l'acord d'explorar totes les possibilitats per negociar un acord estable i fort, sense perdre la identitat política pròpia, per a les municipals i per a les autonòmiques, amb el Bloc i EUPV principalment.

A les Illes, ERC aposta per confluir amb PSM-Entesa i Iniciativa-Verds sota la coalició Més, tot i que l'elecció de les candidatures ha provocat ja algunes friccions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia