Cornada competencial
El PP aprova en solitari la llei de salvaguarda dels béns culturals immaterials que lamina l'autogovern
ERC i CiU sospiten que Rajoy vol usar-la per intentar forçar el retorn de les curses de braus a Catalunya
Feta la llei, feta la trampa. La norma estatal sobre la protecció del Patrimoni Cultural Immaterial va obtenir ahir el vistiplau del Congrés amb una clara invasió competencial dels territoris i sota l'ombra de la sospita que l'objectiu principal del PP a l'hora de dissenyar la iniciativa és obtenir una nova eina per aconseguir que les curses de braus tornin a Catalunya.
Formalment, el PP insistia en el buit legal que existia per justificar una norma que pretén salvaguardar les expressions culturals i folklòriques d'arreu de l'Estat, però en el rerefons de tot plegat s'hi amaga l'entestament del ministre d'Educació i Cultura, Juan Ignacio Wert, per revertir la voluntat majoritària del Parlament a favor de suprimir les curses de braus després de constatar que la llei estatal de la tauromàquia aprovada el novembre del 2013 no era un instrument prou eficaç per tombar l'acord català.
De fet, després del gran rebombori que va organitzar Wert al voltant d'aquesta norma, i davant les expectatives que havia generat entre el sector taurí, l'executiu de Mariano Rajoy va haver d'acabar admetent que, en el fons, la llei del 2013 es limitava a declarar la tauromàquia com a patrimoni cultural i que calien nous instruments per poder dotar-la de força. La segona eina va arribar ahir, amb l'impuls per part del Congrés de la llei de salvaguarda d'aquest patrimoni –que el PP va aprovar en solitari– que el que pretén és atribuir-se les competències territorials en aquesta matèria, segons van denunciar els grups de l'oposició.
El procés per intentar forçar el retorn del toros no resultarà senzill, ja que l'Estat hauria de superar diversos esculls. Però davant el llarg període electoral d'enguany, el PP disposa d'un arma legal que poden usar en qualsevol moment per tal d'activar una part dels seus votants. Si més no, la norma d'ahir fa referència explícita en una disposició addicional la regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural que, a partir d'ara, l'Estat podrà salvaguardar amb caràcter general.
Alerta d'ERC
El republicà Joan Tardà va voler aprofitar el debat en comissió –la norma no ha passat pel ple i se'n va directament al Senat– per fer un crit l'alerta: “Avui els toros estan més a prop de ser reinstaurats que ahir”, exclamava. Si bé afegia que a hores d'ara serà difícil “derrocar” la voluntat del Parlament, de les forces polítiques que van donar suport a la supressió i de gran part de la societat catalana que es declara contrària als espectacles taurins, des d'ERC s'insistia que l'Estat ha fet un pas més per intentar-ho. A més a més, Tardà subratllava que un escull important de cara a les pretensions de l'Estat davant la UNESCO que la cambra catalana s'empara en raons de protecció dels animals per eradicar les curses de braus. Però tot i així insistia en la necessitat de mantenir-se vigilant davant la perspectiva que és que si l'Estat planteja un conflicte de competències amb la Generalitat, “l'àrbitre és un TC que actua de part. Dotze magistrats comprats políticament” i que el PP esperarà d'ells que acabin “rematant la jugada”, reblava. El tribunal, en tot cas, encara té pendent de dictar sentència sobre el recurs contra la decisió del Parlament que va plantejar el PP quan era a l'oposició.
Per part de CiU, Montse Surroca també va incidir en la invasió competencial i en el caràcter innecessari d'una llei que “no resol els problemes reals de la cultura”, emfasitzava. Incidint també en el panorama que havia presentat ERC sobre les veritables intencions de Wert, la diputada posava de manifest un “interès velat” que hi ha al voltant de la qüestió de la tauromàquia “que nosaltres no acceptem”.
Fins i tot el PSOE –que inicialment tenia intenció de donar suport a la norma– en el darrer moment va optar per l'abstenció suggerint l'existència de “dubtes i ombres sobre la veritable intencionalitat” de la llei pel que fa als toros, apuntava el diputat Guillermo Meijón.
Mentrestant, els diferents portaveus del PP que van intervenir abans de l'aprovació definitiva van subratllar que es tracta d'una norma de “caràcter general” sense cap pretensió invasora. Això sí, en cap moment no van esvair els dubtes plantejats per l'oposició sobre els objectius de la llei pel que fa als toros a Catalunya.
Quatre anys sense toros
El Parlament va aprovar l'abolició de les curses de braus el 2010 a partir d'una iniciativa legislativa popular, promoguda per la plataforma Prou!, que va recollir 180.069 firmes a favor de la prohibició. Al Parlament, la petició va rebre el suport de 68 vots, 32 dels quals van ser de CiU i només 3 del PSC. Els grups d'ERC i ICV-EUiA van votar que sí per unanimitat, mentre el PP i C's van fer el contrari amb els 17 dels 55 vots que defensaven la no prohibició d'un dels espectacles més característics de la cultura espanyola. L'última cursa es va fer a la Monumental el 25 de setembre del 2011 i la nova llei de protecció dels animals va entrar en vigor el gener del 2012.
