“Girona té el perill de convertir-se en una altra Carcassona”

Repre­sen­tem aque­lla part dels ciu­ta­dans que no ens sen­tim repre­sen­tats per cap de les actu­als for­ma­ci­ons. Ens hem orga­nit­zat des del tei­xit asso­ci­a­tiu i polític per fer un pas enda­vant i atraure l'interès d'aquell 49 per cent de la població que el 2011 es va abs­te­nir. Volem arti­cu­lar una mobi­lit­zació ciu­ta­dana per arre­glar la soci­e­tat.

Opci­ons de les esquer­res n'hi ha mol­tes. Des de sem­pre, la inca­pa­ci­tat de les esquer­res per arti­cu­lar majo­ries ha donat vida a la dreta. No volem treure vots a ningú, en tot cas mobi­lit­zar part del 49 per cent que no vota. Per tant, sumem. Ens afe­gim a la repre­sen­ta­ti­vi­tat de les esquer­res i ofe­rim una opció dife­rent a la de les can­di­da­tu­res tra­di­ci­o­nals. Volem ser alter­na­tiva de govern perquè ja no hi ha només dues opci­ons a qui votar.

Ben bé no som un parai­gua, som un espai on con­fluïm per­so­nes de dife­rents àmbits que ens invo­lu­crem amb Com­promís. Ajun­tem el millor de cada casa, una suma de per­so­nes que arti­cula un pro­jecte en què tot­hom es pot sen­tir reflec­tit i unes capa­ci­tats que apli­ca­rem per gover­nar. Al nos­tre par­tit, les sigles estan al dar­rere de les per­so­nes.

És incert perquè ens movem en el ter­reny de l'abs­tenció, aquell que no surt a les enques­tes. Podria ser un resul­tat con­for­mista, com ara obte­nir repre­sen­tació, o un resul­tat ambiciós, com és gover­nar. El prin­ci­pal èxit és fer-ho per impe­ra­tiu moral i donar alter­na­tiva a la gent.

El que veiem és que l'Ajun­ta­ment ha de fer polítiques pre­ven­ti­ves més que d'acció i reacció com ha fet fins ara. S'actua quan tot ha pas­sat. Cal pre­ve­nir. Com? Fer que l'Ajun­ta­ment passi al davant de la gent. L'atzar pot pro­vo­car que avui o demà et pugui tocar a tu o a mi i que et tro­bis abo­cat a un clot depen­dent de l'admi­nis­tració. Si ho pre­veus, pots tenir eines per actuar.

La par­ti­ci­pació, arti­cu­lant espais de caràcter deci­siu i con­sul­tori, la poten­ci­ació de con­sul­tes i crear eines de con­trol i fis­ca­lit­zació del govern. En segon lloc, no cen­tra­lit­zar perquè ara toca diver­si­fi­car, apos­tant pels bar­ris, on cal arti­cu­lar assem­blees. En l'àmbit econòmic cal con­ge­lar l'interès del deute, fins que no cone­guem el resul­tat d'una audi­to­ria per saber real­ment si aquest l'hem gene­rat els ciu­ta­dans. Cre­iem en el coo­pe­ra­ti­visme i la muni­ci­pa­lit­zació de ser­veis.

Insis­tim que se cen­tra­litza massa i s'està mar­gi­nant els bar­ris. Cal rever­tir la situ­ació per tenir una ciu­tat més digna i habi­ta­ble. Girona és molt maca, però can­viaríem un model que tot ho basa en el turisme. No tenim pla B i s'està apos­tant per posar els millors deco­rats a una ciu­tat de postal, i cor­rem el perill de con­ver­tir-nos, en menys de qua­tre anys, en una altra Car­cas­sona.