“Estic com una fera”

Oriol Junqueras és un star-system. En la seva visita ahir al matí per donar suport a la candidata d'ERC-MES, Maria Mercè Roca, el líder dels republicans va deixar palès que és un autèntic star-system. Un passeig per la zona comercial més cèntrica de poc més de mitja hora va servir perquè una desena ben bona de ciutadans li demanessin fer-se una fotografia amb ell. Des de la plaça del Mercadal Junqueras i Roca van anar entrant pels comerços del carrer Hortes i Santa Clara, davant la sorpresa d'alguns i l'emoció dels altres. Afable i proper va fer com si fos un “messi”, no va dir a ningú que no.

Entra a una carnisseria i han fet diana. Són molt republicans. Això sí, són de Sarrià de Ter, on el republicà Roger Torrent hi mana amb majoria i reblen el clau explicant que l'eurodiputat Josep-Maria Terricabras n'és client assidu. Molts i moltes li diuen que l'han vist a la tele, però els fa gràcia poder-lo saludar. Junqueras sol preguntar el nom i d'on és. Entren a la Llibreria 22 i de seguida Guillem Terribas surt a rebre'ls. El llibreter li diu com ho porta. “Estic com una fera”, respon segur pel fet que hagi de fer doble campanya: a tota Catalunya i al seu poble Sant Vicenç dels Horts. Un senyor se li acosta garantint que és votant de fa anys d'ERC i li assevera que això està fet. Junqueras no se n'està de dir-li que “si aneu molt sobrats envieu reforços cap allà”. Fa campanya a Girona, però a la mínima sembla que en faci per Sant Vicenç dels Horts. És un clàssic i treu el poble a la mínima. En un cas hi ha motiu fonamentat. Se li acosta una noia i li diu que és la parella d'en Ramon de Sant Vicenç. Li dóna la propaganda electoral per Girona i l'acte de final de campanya de demà perquè faci propaganda entre la gent de la feina, però de passada que també en faci a Sant Vicenç dels Horts.

El passeig continua i Junqueras entre en una botiga de xinesos. Saluda en el seu idioma, però la noia de darrere el taulell fa cara de pocs amics, sobretot, que hi hagi fotògrafs a dins de la botiga retratant-la. Continua i diverses dependentes reconeixen la il·lusió que els fa saludar-lo i fer-s'hi una fotografia. A l'interior d'una botiga, una ciutadana li retreu que han d'anar tots més units i evitar les retallades. Junqueras intenta fer-li veure que ells van per un altre camí. Surt i un ciutadà vestit amb gel·laba el veu i diu que “li agrada”. S'acosta per parlar-hi també un moment. Transmet bondat i paciència, no té pressa, pregunta pels fills i hi busca un contacte humà. Són republicans, però si Junqueras fos rei rebria el sobrenom d'El proper.