Setge a l'estelada fins al final
L'ordre de retirada de les banderes independentistes dels edificis públics marca la campanya fins l'últim dia, amb noves denúncies encara ahir
Torroella, Celrà i Vilablareix són alguns consistoris que la mantenen
Societat Civil Catalana ha volgut ser present en aquesta campanya electoral amb el seu setge contra l'estelada fins l'últim dia. L'associació espanyolista va presentar ahir noves denúncies a diverses juntes electorals de zona catalanes, entre les quals una contra l'Ajuntament de Ripoll per la bandera independentista que hi ha a la façana del consistori. No és l'únic municipi gironí on encara oneja l'estelada, tot i que ahir les juntes electorals de zona van començar a enviar els requeriments perquè els Mossos despengin les banderes.
Ferms a Torroella
L'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon, es va negar ahir a retirar l'estelada del balcó de l'ajuntament, malgrat que, quan faltava un minut per les dues de la tarda, li va arribar la notificació de la junta electoral de zona que li feia saber que ja s'havia encarregat als Mossos que fessin efectiu l'acord, pel qual requeria que l'estelada del balcó de l'ajuntament fos retirada immediatament. Al matí, segons va explicar Cordon, ja havia rebut la trucada del director dels Mossos, Albert Batlle, que li demanava que li evités la fotografia dels Mossos traient una estelada.
També a l'ajuntament de Celrà es manté l'estelada. El consistori va presentar recurs fa una setmana al requeriment de la junta electoral i ahir a l'hora de tancar l'edifici no s'havia rebut resposta, per la qual cosa la bandera independentista continua onejant. Al Gironès també es manté l'estelada a Vilablareix, però en aquest cas des de l'Ajuntament expliquen no han rebut cap requeriment. Un cas curiós és el d'Amer, que ha aparegut a alguns mitjans com a exemple de municipi on s'ha hagut de despenjar l'estelada del consistori. Fonts de l'Ajuntament expliquen que no és així perquè no hi havia cap estelada a l'edifici.
Intermitent, a Figueres
On ahir sí es va retirar l'estelada és a la part alta de la Rambla de Figueres. Segons fonts de l'Ajuntament, la junta electoral de Figueres va comunicar-los que la bandera no podia onejar ni el dia de reflexió ni el dia de les eleccions, i la van retirar ahir mateix, substituint-la per la bandera de la ciutat, però diuen que dilluns la tornaran a penjar. Es dóna la circumstància que diumenge passat tres militars de la base de Sant Climent Sescebes van robar aquesta estelada. La base es va disculpar i la bandera es va tornar al seu lloc al cap de tres dies. En total a Figueres hi havia cinc estelades en diversos punts, però l'ordre de la junta electoral només ha fet retirar la de la Rambla, perquè la resta també han estat robades.
L'ordre de retirada de les estelades dels edificis públics per ser “incompatibles amb l'obligatorietat de neutralitat dels poders públics”, dictada per la junta electoral el 14 de maig, ha estat un dels aspectes que han marcat la campanya que es va acabar ahir.
Campanya tranquil·la
Els actes de final de campanya van posar punt final ahir a la nit a 15 dies de frenètica activitat per als candidats als 221 ajuntaments gironins. Ha estat una campanya tranquil·la, amb pocs incidents, i en què els candidats han pogut exposar els seus programes, que és del que es tracta, sense massa polèmiques. Hi ha hagut, però, és clar, algunes polèmiques puntuals, com ara les piulades ofensives contra els catalanistes de la número 4 d'ICV-EUiA a Girona, que va apartar-se voluntàriament en vista de l'enrenou; la renúncia del cap de llista d'ERC-MES a Portbou, Ramon Pallarès, després d'haver rebut amenaces contra ell i la seva família, i l'aparició de pintades amenaçadores en els cartells de diversos candidats.
La polèmica del Twitter d'ICV i cartells fora de lloc
D.V
El primer cap de setmana de campanya va estar marcat per la candidatura d'ICV a Girona i la seva número 4. Uns tuits insultants contra CiU titllant-la de “derechona catalufa” i mostrant-se a favor que la federació nacionalista havia de “ser destruïda” van provocar l'enrenou més gros. La coalició d'ICV-EUiA va haver de reunir-se d'urgència per exigir a Marina Pibernat la renúncia a formar part de la llista, a banda que la formació també va obrir un expedient a la militant.
La formació i la cap de llista, Eugènia Pascual, van defensar que l'actuació “ràpida i contundent” era el que se'ls podia demanar i que així ho havien fet i que el partit era precisament de tarannà tolerant. Pibernat va acabar tancant el compte de Twitter de la polèmica, com li va demanar també la coalició, però abans va deixar clar que li acabaven fent un favor perquè no li venia gens de gust participar a la campanya.
La polseguera dels tuits ha estat la polèmica més destacada i va generar molt moviment a les xarxes socials.
Cartells fora de lloc
Per contra, al final de campanya la junta electoral de zona a Girona va emetre un comunicat en què requeria al PSC de Girona que retirés els cartells que havia situat en espais que no li havien estat atorgats en un principi. CiU havia presentat diverses denúncies en comprovar que els socialistes havien penjat pancartes en punts que no els pertocaven. Finalment, la junta electoral de Girona els va donar la raó i va donar vint-i-quatre hores als socialistes per corregir l'anomalia i retirar les pancartes prèvia amenaça d'incoar un expedient sancionador si la comprovació que es faria in situ detectava que no s'havia obeït el requeriment emès per la junta electoral.
Desenes de candidats fantasma
Un altre aspecte que ha marcat la campanya d'aquestes municipals ha estat la proliferació de gent a les llistes, sobretot del PP i del PSC, que són de fora dels municipis on es presenten; els anomenats candidats fantasma.
El PSC ha recorregut a desenes de noms de l'àrea metropolitana de Barcelona, sobretot per presentar candidats solitaris a pobles petits. Així, per exemple, podem trobar la secretària de Montilla, a Sant Andreu Salou; la filla de Carmen Andrés (número 2 de Collboni a Barcelona), a Toses, i la responsable de qualitat democràtica del PSC, a Ogassa.
El PP, per la seva banda, ha usat desenes de militants i càrrecs de Madrid i el centre de l'Estat tant per tenir també candidats a pobles petits com sobretot per acabar de completar llistes. Al Gironès, per exemple, gairebé totes les llistes només tenen gent del poble en els primers dos o tres llocs i la resta són membres del partit de l'àrea madrilenya.