LA CRÒNICA
Un sí a l'AMI tan contundent com tranquil
L'únic factor que es percep fora de la normalitat a Almatret és la temperatura. A mitjan agost uns plàcids 27ºC en un dia assolellat en plena plana segrianenca són gairebé notícia. Per la resta, un diumenge qualsevol. A tres quarts de dotze uns quants vilatans surten de missa i d'altres fan el vermut al bar de la plaça. De tant en tant, però, alguns s'apropen a l'ajuntament, que és a tocar de l'església i dipositen un vot en una urna. Un degoteig constant de parelles, famílies i homes i dones sols, atesos per la regidora Helen Vallés i el mateix alcalde, els quals, en veure algun periodista, pregunten enriallats si sortiran al diari.
“Encara que sigui el cap de setmana on hi ha més gent de vacances, aquí hi ha molts veïns que durant la resta de l'any són fora i les volen passar aquí, perquè hi tenen casa”, ens diu Romaní mentre va rebent els votants.
L'alcalde ja calculava que la majoria de vots, un 80%, es produirien al matí, i així ha estat. Finalment, dels 320 almatretans amb dret a vot, l'han exercit 106. D'aquests, 103 han votat a favor de l'adhesió de l'Ajuntament a l'AMI, 2 en contra i 1 en blanc.
Mentre fa el gest de dipositar el vot en l'urna, amb la normalitat d'un acte quotidià, un vilatà s'adreça a l'alcalde i, en broma, li comenta: “I tot això que es fa, no ho haguéssiu pogut fer valtros i ja està?”
Almatret és el segon poble de Lleida que celebra aquest referèndum a les comarques de Lleida, després de Puigverd, i han donat, com en altres indrets catalans, una altra lliçó democràtica enmig d'una quotidiana normalitat. I ho han fet sense acalorament.
“Estem sorpresos pel ressò”
Al matí, de les onze a la una. A la tarda, de cinc a sis. Durant aquestes tres hores, les portes de l'ajuntament d'Almatret es van obrir perquè els seus veïns puguessin exercir el dret a vot en el referèndum convocat.
